VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

2 d'abril de 2022
1 comentari

L’experiment que no reeixí

La setmana passada vam esmentar de passada el tren elevat que durant algun temps circulà per Las Palmas de Gran Canaria de forma experimental. Aquest any en fa cinquanta del seu plantejament. Com és notori, aquell mitjà de transport mai va reeixir, però d’haver-ho fet, Gran Canària s’hagués convertit en el primer lloc del món on prestés servei. Es tractava d’un prototipus ideat per l’enginyer basc Alejandro Goicoechea (dreta), inventor també del Talgo (d’aquí la G de l’acrònim), que pretenia implementar-lo en una línia que recorreria l’illa entre Las Palmas i Maspalomas, passant per Gando, mitjançant una estructura elevada i amb vehicles dotats de rodes pneumàtiques. Presentat el projecte i sol·licitada la concessió, es va decidir escometre la instal·lació efectiva d’un curt trajecte com a demostració davant del ministeri corresponent, per tal d’obtenir-ne la preceptiva homologació.

Es tractava d’un recorregut de quilòmetre i mig per l’avinguda Marítima, en el tram entre el Moll Esportiu (a l’alçada de l’avinguda Juan XXIII) i el Centro Insular de Deportes. Les obres començaren el 1972 i la primera circulació efectiva fou 26 de juny de 1974, en presència de promotors i autoritats. El tren (esquerra), encara que estava dissenyat per circular a 180 km/h, ho féu a molt baixa velocitat, degut a la brevetat del trajecte i a que es va usar un grup electrogen portàtil. Sobre el paper, aquell mitjà de transport reunia molts avantatges. Ja s’ha dit que era ràpid, també era net i silenciós (pels pneumàtics), però aquella provatura concità de seguida resistències i oposicions. Unes eren de caràcter econòmic i empresarial, ja que la instal·lació del tren suposaria una seriosa competència a les empreses transportistes en un moment de boom turístic a l’illa. Altres refusos provenien de la ciutadania i eren de caràcter estètic: no es veia amb bons ulls l’aparició de les bigues en forma de Y i els rails aeris que empresonaven la llavors estrenada avinguda Marítima i el passeig contigu.

A finals del 1975 les proves es cancel·laren i la instal·lació es desmuntà (dreta). Durant algun temps es considerà la possibilitat de tornar-lo a construir però al barri de San Cristóbal, més al sud, sense èxit. Tampoc reeixí l’intent d’implementar-lo en altres illes canàries. Encara que era un projecte de capital privat, Renfe considerà la possibilitat de construir sengles trens vertebrats a Tenerife i Fuerteventura. Goicoechea, desmoralitzat per tants fracassos, abandonà les illes fastiguejat. Del tren no se n’ha parlat més i en queden pocs records. Com a curiositat “arqueològica”, algunes restes de les bigues de formigó poden veure’s, entre més runa, en un descampat del carrer Profesor Reina, al barri de La Feria.

[Informacions extretes de eldiario.es/canariasahora; imatges: eng.canaria.guide (dalt, imatge idealitzada del tren), eitb.eus, eng.canaria.guide, Pinterest]

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!