Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: gallec

CYMRU

0
Publicat el 1 de maig de 2023

Bon dia i bona hora!!

Avui m’agradaria parlar de Gal·les. De fet, el títol d’aquest article és el nom del País de Gal·les en la seva llengua: el gal·lès. Però què significa aquest nom? Em sembla interessant remarcar la diferència entre el significat del nom en anglès i el significat del nom en gal·lès. En anglès el nom Wales significa ‘estranger, no anglosaxó’, mentre que en gal·lès Cymru significa ‘compatriota’. Interessant, oi? El nom gal·lès Cymru es pronuncia [camri]. Parlant del nom d’aquest país, una cosa que sempre m’ha semblat molt graciosa i que sempre m’ha fet venir ganes de dir-ho als gal·lesos és que els irlandesos, en gaèlic irlandès, l’anomenen Bhreatain Bheag (que literalment vol dir ‘Little Britain‘!!). Sempre he pensat que si els gal·lesos s’assebentessin que els irlandesos anomenen el seu país Little Britain, segurament s’ofendrien. Sobretot ara que els últims anys cada vegada hi ha més persones que se senten gal·lesos i no pas britànics. Així que potser millor no dir-los-ho!

Actualment el gal·lès està experimentant un creixement. Afortunadament, pel que es veu, en els últims trenta anys aquesta llengua ha anat agafant més força. És la llengua més antiga de la illa i una de les més antigues d’Europa. Per desgràcia el seu reconeixement ha arribat fa ben poc. Es va donar oficialitat a aquesta llengua l’any 1967 i fins l’any 1993 no es va començar a veure els cartells en format bilingüe. Posteriorment, l’any 1999 el gal·lès va passar a ser assignatura obligatòria fins als 16 anys i avui dia un quart de les escoles fan totes les matèries en gal·lès. Crec que val la pena esmentar un festival molt important per als gal·lesos: the National Eisteddfod. És un festival que celebra la llengua i la cultura de Cymru. En aquest festival hi ha competicions de música, dansa, arts visuals, literatura i molt més. Se celebra cada any la primera setmana d’agost. Podeu trobar-ne més informació (en anglès) aquí. Si comparem el gal·lès amb el gaèlic irlandès, el gal·lès té molts més parlants habituals: a Irlanda només un 1% de la població l’utilitza l’irlandès habitualment, mentre que a Gal·lès un 20% de la població parla gal·lès de manera habitual. Malgrat haver aconseguit la independència, Irlanda té molts menys parlants habituals que Gal·les.

La llengua gal·lesa és una llengua cèltica. Les llengues cèltiques es subdivideixen en dues subfamílies: Brythonic languages i Gaelic languages. El gal·lès és molt diferent del gaèlic irlandès i del gaèlic escocès perquè el gaèlic irlandès i el gaèlic escocès pertanyen a una de les branques i, en canvi, el gal·lès pertany a l’altra branca. El gaèlic irlandès i el gaèlic escocès són pràcticament idèntics (s’assemblen moltíssim), però el gal·lès és completament diferent. Res a veure! Vegem-ne algunes paraules:

  1. Bore da. Això significa ‘bon dia’ i es pronuncia tal com ho veieu escrit.
  2. Shwmae. Així és com se saluda en gal·lès. Pel que m’han explicat, no seria l’equivalent de Hello. Pel que es veu, no hi ha una paraula que tradueixi l’anglès hello. Shwmae seria més aviat un ‘How are you?’. Es pronuncia [xomai].
  3. Iechyd da! Així és com es brinda en gal·lès. En anglès diuen Cheers!, en gaèl·lic irlandès es diu Sláinte! (literalment ‘salut’) i en gal·lès diuen Iechyd da! (literalment ‘bona salut’). Es pronuncia [yajed da].
  4. Diolch. Així és com es diu ‘gràcies’ en gal·lès. La pronuncia és [diolj].
  5. Croeso. Aquesta paraula vol dir ‘benvingut’ o ‘welcome’ en anglès i es pronuncia [croiso].

Malgrat ser una llengua totalment separada i diferent de les llengües romàniques, té algunes paraules que es van agafar del llatí. Per exemple: castell (‘castell’), ffenestr (‘finestra’), llyfr (‘llibre’), braich (‘braç’), trist (‘trist’), lleidr (‘lladre’), pont (‘pont’), mur (‘mur’). S’assemblen molt al català, oi? Curiós, no?

A Alemanya hi ha molts castells, però Gal·les també en té molts: aproximadament 600 castells! Una altra curiositat de Gal·les és que hi ha més ovelles que persones! Normalment, quan pensem en ovelles pensem en Irlanda, però es veu que a Gal·les també n’hi ha moltes. Pel que fa als esports, l’esport més important i, de fet, l’esport nacional de Gal·les és el rugbi. El detall que més em va sorprendre sobre el rugbi en aquest país és que és l’esport de la classe treballadora. A la resta de països (per exemple Irlanda) on es juga a rugbi és justament el contrari: és vist com a posh sport. Una altra curiosita és que a Cardiff hi ha 800 metres de carrers coberts d’arcades. El motiu és que és una de les ciutats on plou més del Regne Unit. Es van construir fa anys perquè la gent de casa bona de l’època no es mullessin mentre anaven de compres.

Pel que fa al menjar, si voleu tastar alguna cosa típica gal·lesa quan hi aneu de vacances, podeu tastar el cawl (a kind of lamb stew), el rarebit (cheese on toast) o els Welsh cakes (a mix of a pancake and a scone).

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa sobre Gal·les i la llengua d’aquest país. Fins aviat!!!

O CAMIÑO

0
Publicat el 31 d'agost de 2017

Benvinguts i benvingudes!!!

Com han anat les vacances? Espero que hàgiu pogut descansar. Jo acabo de tornar de fer el Camí de Sant Jaume (O camiño de Santiago en gallec) i gràcies a això he estat a Galícia. Encara no hi havia anat mai i tenia ganes de descobrir la seva llengua i cultura. Així, doncs, avui parlarem de la llengua i cultura gallegues. Ja aviso que no soc pas una experta en gallec, però m’agrada aprendre i interessar-me per altres llengües (sobretot si es tracta de llengües minoritàries, perquè moltes vegades se les infravalora i no em sembla just).

Comencem per la part lingüística:

CATALÀ GALLEC CASTELLÀ
hola ola! hola
bon dia bo día buenos días
adeu adeus / abur adiós
moltes gràcies moitas grazas muchas gracias
la a la
el o el
les as las
els os los
en el no en el
en la na en la
del, dels do, dos del, de los
de la, de les da, das de la, de las
pel polo por el
per la pola por la
en un nun en un
en una nunha en una
amb el co con el
amb la coa con la
meu, meva meu, miña mío, mía
teu, teva teu, túa tuyo, tuya
seu, seva seu, súa suyo, suya
nostre, nostra noso, nosa nuestro, nuestra
vostre, vostra voso, vosa vuestro, vuestra
seu, seva seu, súa suyo, suya
o ou o
i e y
-tat (actualitat, oportunitat, quantitat, intensitat) -dade (actualidade, oportunidade, cantidade, intensidade) -dad (actualidad, oportunidad, cantidad, intensidad)
-ions (condicions, recomanacions, opinions) -ións (condicións, recomendacións, opinións) -iones (condiciones, recomendaciones, opiniones)
dilluns luns lunes
dimarts martes martes
dimecres mércores miércoles
dijous xoves jueves
divendres venres viernes
dissabte sábado sábado
diumenge domingo domingo
tancat pechado cerrado
arribar chegar llegar
llençar a les escombraries tirar ao lixo tirar a la basura
es poden observar pódense observar se pueden observar
només solo
diari xornal periódico
ajudar axudar ayudar
un paisatge unha paisaxe un paisaje
jocs infantils xogos infantís juegos infantiles
nens nenos niños
12 anys d’edat 12 anos de idade 12 años de edad
centre de salut centro de saúde centro de salud
més máis más
plaça praza plaza
carrer rúa calle
fer facer hacer
formatge queixo queso
ajuntament concello ayuntamiento
sortida saída salida
església igrexa iglesia
font fonte fuente
pont ponte puente
  • És curiós veure que en gallec hola no porta h. En català i en castellà, en canvi, sí que porta h.
  • Em sembla interessant veure que una de les expressions de comiat gallegues s’assembla força al català adeu, i l’altra, al basc agur.
  • Si ens hi fixem, a diferència del català i del castellà els articles en gallec no porten l (a, o, as, os).
  • Encara que siguin iguals, el da italià és diferent del da gallec. En italià da és una preposició; en gallec, però, és la suma de la preposició + l’article femení.
  • Pel que fa als possessius, alguns s’assemblen als possessius catalans (meu, teu, seu), i altres, als italians (tua, sua).
  • En el cas dels dies de la setmana, el català és totalment diferent del gallec i del castellà. El gallec, en canvi, té alguns dies de la setmana que són molt semblants al castellà.
  • Si ens fixem en el vocabulari, hi ha paraules totalment diferents del català i del castellà (pechado, lixo, xornal, rúa, etc.) i també hi ha paraules que recorden el català o el castellà (tirar, axudar, paisaxe, etc.). El cas de rúa és com el francès rue i sembla que quan el castellà té –ue– i el català té –o-, el gallec fa com el català (fonte, ponte)Però atenció: també hi ha diferències de gènere! Per exemple, en gallec ponte és femení!
  • Atenció: segons la Real Academia Galega, és un castellanisme utilitzar la paraula axuntamento quan ens referim a l’edifici de l’ajuntament. En aquest cas cal dir concello.
  • Finalment, m’agradaria destacar que hi ha casos en què el gallec afegeix el pronom feble al darrere del verb i el català i el castellà no ho fan: pódense observar.

Us passo unes quantes fotos de cartells en gallec:

Com que tothom coneix la tarta de Santiago i l’empanada gallega, passaré directament a parlar d’altres coses típiques gallegues.

FORMATGES

A Galícia hi ha quatre formatges típics que cal destacar:

San Simón da Costa

Tetilla gallega

Arzúa-Ulloa

Cebreiro

Aquest últim formatge és com el nostre mató i també es menja amb mel (queixo con mel).

VINS

Galícia també és terra de vins. N’hi ha quatre que cal destacar: Ribeira Sacra, l’Albariño, el Monterrei i el Ribeiro.

ZORZA

La zorza és carn tallada a daus amb pebre vermell, orenga i all.

RAXO

El raxo és llom adobat.

HÓRREO

En aquest cas no es tracta de menjar. El hórreo és una construcció agrícola destinada a assecar el blat de moro. Com podeu veure no toca el terra, s’ha construït sobre pilars per tal d’evitar l’entrada de ratolins i de la humitat.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi agradat i que hàgiu après alguna cosa interessant. Fins aviat!!!

Publicat dins de CULTURA, GALLEC, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari