Marta Garcia-Puig

Avui tinc ganes de parlar dels noms dels jocs de taula, dels dibuixos animats dels anys 80-90 i d’alguna marca. Per què? Doncs perquè fa uns quants anys vaig començar a veure que a la televisió italiana anunciaven els mateixos jocs que jo tenia de petita, però tenien un altre nom, i la veritat és que em va impactar veure un joc de tota la vida amb un altre nom. I així va començar el meu interès per aquestes coses, i mica en mica vaig anar descobrint altres noms de jocs. Espero que a vosaltres també us sembli curiós!

Comencem parlant de la imatge d’aquest article. Frigo, aquesta marca de gelats que tots coneixem… però a cada país té un nom diferent! Ja veureu!

A Espanya i a Catalunya és FRIGO:

Com es diu a Itàlia? Es diu ALGIDA! La veritat és que jo, en aquest cas, no m’esperava que tingués un altre nom, perquè els italians poden pronunciar frigo perfectament. Potser li han canviat el nom perquè en italià frigo vol dir nevera… no ho sé.

I a Irlanda? Doncs es diu HB.

Al Regne Unit es diu WALL’S:

A Malta, que és literalment una barreja d’Itàlia i del Regne Unit perquè parlen italià i anglès amb accent d’Anglaterra, s’utilitzen tant WALL’S com ALGIDA:

                 

A Xile es diu BRESLER:

A França es diu MIKO:

A Suïssa es diu LUSSO:

A Dinamarca es diu FRISKO:

A Suècia es diu GB GLACE:

A Letònia i Estònia es diu INGMAN:

Als Països Baixos es diu OLA:

A Bèlgica (tant a la zona on es parla francès com a la zona on es parla neerlandès) es diu OLA:

QUIÉN ES QUIÉN?

Us recordeu de la cançó Quién es quién? tú quieres saber… de l’anunci d’aquest joc? Havíem de preguntar coses com És ros? És un home? Té els ulls blaus? i si la resposta era no, havíem de descartar tots els personatges que tinguessin aquella característica física? Després, al final preguntàvem, per exemple, És Bill? I si ens deien que sí, havíem guanyat! Doncs aquest joc a Itàlia es diu INDOVINA CHI, i en anglès li diuen GUESS WHO! Veiem que el nom en italià i en anglès és exactament el mateix, però en castellà no li han dit adivina quién, li han dit quién es quién. Interessant.

 

ELS BARRUFETS

Aquests homenets de color blau que en català anomenem els barrufets, en castellà es diuen LOS PITUFOS, en anglès THE SMURFS i en italià I PUFFI. Ho sabíeu?

Aquest joc, en anglès, l’anomenen X’s and O’s (pronunciat ecsis and ous, el nom de les lletres en plural). Com veiem, en anglès, és més simple: si el joc consisteix en dibuixar X i O, doncs li diem així!HUNDIR LA FLOTA 

Us recordeu d’aquest joc? A mi m’agradava molt! Si us en recordeu, dèiem tocado si ens disparaven en una casella del nostre vaixell, agua si no ens tocaven i tocado y hundido si ens tocaven totes les caselles del vaixell. Sabeu com es deia en anglès aquest joc? BATTLESHIP o BATTLESHIPS. Per dir que hem tocat una casella del vaixell, diuen hit; per dir que no l’hem tocat, diem miss; i per dir que l’hem enfonsat, sunk. Cal dir que m’han explicat que, en anglès, tenien una versió del joc que feia sorolls i no havies de dir hit, miss o sunk, simplement feia un soroll diferent per a cadascuna d’aquestes paraules. Jo no sé vosaltres, però jo aquí Catalunya no vaig veure mai aquesta versió, no sé si existia o encara existeix. En italià, aquest joc es diu BATTAGLIA NAVALE. Per a dir que hem tocat una part del vaixell, cal dir colpito; si no el toquem, hem de dir mancato; i si l’enfonsem, direm colpito e affondato.

SUGUS

No vull fer publicitat de cap marca, però em sembla curiós veure que certes marques canvien de nom d’un país a l’altre. Aquests famosos caramels que tots nosaltres vam menjar quan érem petits, en anglès es diuen OPAL FRUITS. Són com els nostres Sugus, tous i quadrats.

LA VENTAFOCS

Recordeu aquesta pel·lícula de Walt Disney? Sabeu com es diu en altres llengües? En castellà, es diu Cenicienta; en anglès, es diu Cinderella; i en italià, es diu Cenerentola. Però la pregunta és: per què? Aquest personatge és una noia que es dedica a netejar la casa mentre la seva madrastra i germanastres viuen com reines, correcte? Doncs si ens hi fixem, en cada llengua el nom d’aquesta noia reflecteix la feina que fa:

– CAT: VENTAFOCS = venta + focs (és a dir, la que encén la llar de foc)
– CASTE: CENICIENTA = ve de ceniza (és a dir, la que neteja les cendres)
– ANG: CINDERELLA = ve de cinders (que en anglès vol dir cendres)
– ITA: CENERENTOLA = ve de cenere (que en italià vol dir cendres)

Així, doncs, veiem que totes les llengües li donen el nom de la feina que fa, però que el català ho expressa d’una manera diferent: les altres llengües subratllen el tema de les cendres i el català, en canvi, parla del foc. Curiós, no?

Bon dia a tothom! Avui m’agradaria parlar de diferències entre les llengües que conec més, diferències que em semblen interessants i que crec que s’haurien d’observar. Sabeu com es diu vi negre en altres llengües? Fixem-nos-hi!VI NEGRE

En català, tenim el vi blanc, el vi rosat i el vi negre.
En castellà, parlen de vino blanco, vino rosado i vino tinto (tinto = ‘vermell fosc’).
En anglès, tenen el white wine, el rosé i el red wine (red = ‘vermell’).
En italià, tenen el vino bianco, el vino rosato i el vino rosso (rosso = ‘vermell’).
En francès, hi ha el vin blanc, el vin rosé i el vin rouge (rouge = ‘vermell’).

Si us hi fixeu, pel que fa al vi blanc i al rosat, totes les llengües estan d’acord en el color, blanc i rosat respectivament. En canvi, pel que fa al vi més fosc, el català és l’únic que diu que és NEGRE, segons les altres llengües és VERMELL. Curiós, no? Aquesta diferència en la denominació ens demostra que cada llengua, i per tant cada cultura, té una manera diferent d’entendre el món. Cada cultura classifica la realitat segons la visió que té del món. Crec que és important destacar que la realitat material, una cosa que sembla tan objectiva i inequívoca, en realitat no ho és: no tothom veu la realitat de la mateixa manera.

MICHELINES

Suposo que tots sabeu què són els michelines (castellà), però sabeu per què es diu així? El Centro Virtual Cervantes ho explica de meravella i ens proporciona molta informació sobre el tema. En resum, podríem dir que ve del cognom de dos emprenedors francesos, André i Édouard Michelin. L’any 1889 van fundar una empresa amb el seu nom, la qual es dedica principalment a la producció de pneumàtics. Com tots sabeu, aquesta empresa té com a divisa un ninot blanc. Com podeu veure, aquest ninot és bastant grassonet i el seu cos està ple de cèrcols de goma blancs. Així, doncs, un dia els plecs de greix que tenim a la cintura van rebre aquest nom, a causa de la semblança existent entre aquests plecs i els cèrcols blancs del ninot esmentat.

Per a més detalls sobre l’origen d’aquesta paraula castellana, podeu anar a la web següent:

Centro Virtual Cervantes/ Rinconete/ Lengua

Ara que ja sabem com es diuen en castellà, cal esbrinar-ne el nom en altres llengües. Com es diu en català? I en italià? I en anglès? Vegem-ho!

CATALÀ: sacsons
CASTELLÀ: michelines
ANGLÈS: love handles
ITALIÀ: maniglie dell’amore

En català, no se sap segur d’on ve sacsó, pot ser que vingui del verb sacsar; és a dir, sacsejar. Si ens hi fixem, tant en anglès com en italià els anomenen ‘nanses de l’amor’ (traducció literal que ens serveix per a entendre el concepte). L’anglès i l’italià ens ajuden a entendre per què en català diem sacsons: la idea és que aquesta part del cos ens serveix per a subjectar l’altra persona mentre fem l’amor. Ara ja comença a tenir una mica més de sentit que el nom d’aquesta zona del cos vingui del verb sacsejar, no creieu?

En resum, el nom que donem a les coses del món que ens envolta reflecteix la nostra manera d’entendre el món, és el reflex de la nostra mentalitat. Tanmateix, moltes vegades no en som conscients, no ens plantegem ni l’origen dels mots ni els conceptes o idees que hi ha darrere de les paraules.

GELAT DE NATA vs GELAT DE VAINILLA

Una cosa tan simple com els sabors dels gelats i fins i tot aquí tenim problemes de traducció: en anglès, no distingeixen aquests dos sabors. Per exemple, si estem parlant del magnum frac i del almendrado, en ambdós casos ells diuen que a dins de la xocolata hi ha vanilla ice cream. Com pot ser que en el cas del magnum frac diguin vanilla ice cream si és nata i no té gust de vainilla? Doncs perquè, en anglès, vanilla també és un adjectiu que descriu un producte bàsic sense característiques especials. En el cas del gelat, quan diuen vanilla ice cream volen dir que és ‘un gelat sense un sabor especial’; és a dir, “insípid”, per dir-ho d’alguna manera.

Recordeu a què jugàveu quan éreu petits? Us recordeu que jugàvem molt a l’aire lliure? Avui m’agradaria recordar vells temps, ja que m’he adonat que en altres països també jugaven a aquests jocs i m’ha semblat curiós. Així, doncs, m’agradaria explicar com es diuen en diversos idiomes (català, castellà, anglès i italià). Cal dir que, molts cops, els jocs tenen moltes variants, jo explicaré la variant a què vaig jugar de petita.FET I AMAGAR (cat) / EL ESCONDITE (caste) / HIDE AND SEEK (ang) / NASCONDINO (ita)

Aquest és el joc més famós dels anys 90. Un dels jugadors la para i ha de comptar fins a un cert número. Un cop acaba, es gira i comença a buscar els altres nens. Vegem com l’anomenen les diverses llengües: totes utilitzen el verb amagar (esconder, hide, nascondere), però el català també diu fer (no acabo d’entendre per què) i l’anglès, tan lògic com sempre, aclareix que després s’ha de buscar (seek).

– fet i amagar
– hide and seek
– nascondino 

TOCAR I PARAR (cat) / PILLA PILLA (caste) / TAG o TIG (ang) / ACCHIAPPARELLA (ita)

Aquest també és un joc molt senzill: hi ha un nen que para i que, per tant, és l’encarregat de perseguir els altres per atrapar-los. Quan aconsegueix atrapar-ne un, s’inverteixen els papers i a la víctima li toca parar, i així successivament. El nom català ja ho diu tot: si et toquen, has de parar. El castellà subratlla el fet d’haver d’atrapar (pillar). El nom anglès probablement prové de l’escocès tig, que significa ‘tocar’. El nom italià ve del verb acchiappare, que significa ‘atrapar’.

– tocar i parar
– acchiapparella
– tag

GALLINA CEGA (cat) / GALLINITA CIEGA (caste) / BLIND MAN’S BUFF o BLIND MAN (ang) / MOSCA CIECA (ita)

Un nen es posa al mig amb els ulls embenats, el fan girar mentre canten la cançó següent (quan jo era petita la cantàvem en castellà): “gallinita ciega, ¿qué se te ha perdido? una aguja y un dedal, date tres vueltas y los encontrarás!”. En anglès i en italià, en canvi, no canten cap cançó. Curiosament, en català i en castellà, la persona que no hi veu és una “gallina”; en anglès, és un “home cec”; i finalment, en italià, li duen “mosca”.



– gallinita ciega
– mosca cieca
–blind man’s buff

XARRANCA (cat) / HOPSCOTCH (ang) / CAMPANA (ita)

En aquest joc es tracta de dibuixar a terra caselles amb números i d’anar saltant a peu coix. Abans de saltar, tirem una pedreta a les caselles. Haurem de saltar fins al final del recorregut, per sobre de la casella que té la pedra, sense trepitjar les línies i tornar. Quan passem per dues caselles que estan una al costat de l’altra, es posen els peus eixarrancats. El nom català ve del verb eixarrancar-se, perquè durant el joc t’eixarranques. En italià, en canvi, crec que es diu campana perquè a terra dibuixen una espècie de campana, tal com veiem al dibuix. També s’anomena mondo o settimana. L’anglès hopscotch és una suma del verb hop (‘saltar a peu coix’) i del nom scotch (que, entre altres coses, significa ‘línia dibuixada a terra’).

– xarranca
– hopscotch
– campana

1, 2, 3, PICA PARET! (cat) / 1, 2, 3, FREEZE! (ang) / 1, 2, 3, STELLA! (ita)

Un nen es col·loca de cara a la paret i els altres a una certa distància. Qui para pica la paret dient “1, 2, 3, pica paret!” i es gira. Mentre diu aquesta frase, els altres jugadors han d’avançar cap a ell, però quan es giri han de restar immòbils. Si qui para veu que algú s’ha mogut, diu el seu nom i aquest jugador ha de tornar a la posició inicial. Quan un jugador arribi fins a la paret, toca el qui para i torna corrent al seu lloc perquè no l’atrapi. Si l’atrapa, li toca parar, i així successivament. En les tres llengües, compten fins a tres; però en català, quan juguem diem que hem de picar a la paret, en anglès subratllen el fet que t’has de quedar immòbil (estàtua) i en italià, no sé per què, diuen estrella (stella). Tanmateix, el nom del joc en anglès és Statues.

– 1, 2, 3 pica paret!
– statues 
– 1, 2, 3 stella!

BALES (cat) = CANICAS (caste) = MARBLES  (ang) = BIGLIE (ita)

Les bales no tenien gaire misteri, simplement posàvem en una línia de sortida les bales de tots els jugadors i les anaven colpejant fins que un dels jugadors arribava a la meta.

– bales
– marbles
– biglie

EL MOCADOR (cat) / LA PAÑOLETA (caste) / RUBA BANDIERA (ita)

Els jugadors es divideixen en dos equips que es col·locaran un davant de l’altre, excepte un jugador, que serà qui aguanti el mocador. Cada equip assigna un número a cada jugador. Per exemple, en el cas que hi hagi deu jugadors, hi haurà dos juadors amb el número 1, dos amb el número 2, dos amb el 3, dos amb el 4 i dos amb el 5. Qui aguanta el mocador dirà un número i els dos jugadors que el tenen han de córrer a agafar el mocador. Quan un l’agafi, ha de tornar corrent al seu lloc abans que l’altre l’agafi. Si l’agafa, queda eliminat. Qui aguanta el mocador anirà dient números fins que només quedin dos jugadors i un d’aquests perdi. A Itàlia, en canvi, no s’eliminen els jugadors, sinó que es dóna un punts fins que un equip arribi als 15 punts. Finalment, a Irlanda, aquest joc no existeix. En català i castellà, parlem d’un mocador, però en italià aclareixen que s’ha de robar, i el que robem és una “bandera” (bandiera).

– Mocador
– Ruba bandiera

M’ESTIMA, NO M’ESTIMA… (cat) / ME QUIERE, NO ME QUIERE… (caste) / M’AMA, NON M’AMA… (ita) / HE LOVES ME, HE LOVES ME NOT… (ang)

A les noies segurament us sonarà aquesta frase, oi? Moltes de nosaltres, quan érem petites, agafàvem una margarida i mentre arrancàvem els pètals dèiem “m’estima, no m’estima, m’estima, no m’estima…” fins que no quedaven pètals. Si l’últim pètal era el de m’estima volia dir que el nen que t’agradava t’estimava. Si no, no t’estimava. Em va semblar molt curiós descobrir que les nenes irlandeses també hi jugaven, i en lloc de dir “m’estima, no m’estima…” deien “he loves me, he loves me not…”. Les nenes italianes també ho feien, i en lloc de dir la forma gramaticalment correcta de “mi ama, non mi ama…” diuen “m’ama, non m’ama“. 

Espero que us hagi semblat curiós saber com es diuen els jocs de la nostra infància en altres llengües. Ara, si un dia feu amistat amb un italià o un irlandès i us poseu a parlar de quan éreu petits, ja sabeu com preguntar-li si jugava a algun d’aquests jocs! I, qui sap, potser acabeu jugant-hi i tot! No se sap mai! Mai dire mai!

Avui parlaré d’unes quantes celebracions que tenen lloc aquest mes: a Catalunya, el 23 d’abril tenim Sant Jordi, dia de la rosa i del llibre;  a Itàlia, en canvi, el 25 d’abril és la festa della liberazione (festa de l’alliberament), i només a Venècia el 25 d’abril també és la festa de San Marco i la festa del bocolo (rosa). Vegem en què consisteixen aquestes festes i quins origens tenen:23 D’ABRIL:

SANT JORDI, patró de Catalunya i DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE

La llegenda de Sant Jordi explica que en un país anomenat Silene, un drac tenia atemorits els habitants i que, per calmar-lo, li donaven de tant en tant un be i una donzella escollida per sorteig. Un dia li va tocar a la filla del rei, però Sant Jordi la va alliberar i va vèncer el drac. Gràcies a això, la donzella, el rei i tot el poble es van convertir a la fe de Crist.

Pel que fa a la tradició de la rosa, que simbolitza l’amor cortès, no se sap exactament quan va començar, però se sap que va ser fa molt de temps, perquè tenim constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Quant al llibre, l’any 1926 Espanya va instaurar el dia 23 d’abril com el dia del llibre, perquè coincidia amb la mort de Cervantes. Aquesta idea, però, la van agafar d’ Anglaterra, que ja feia temps que ho celebrava el 23 d’abril perquè coincideix amb la mort de Shakespeare. Mentre a altres llocs d’Espanya la tradició va anar desapareixent, a Catalunya ha esdevingut una de les diades més celebrades i ha contribuït a la difusió del llibre català.

A més, el 23 d’abril és el Dia Internacional del Llibre.

(Per a més informació: http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cce/recursos/present_sjordi_cat.pdf )
 25 D’ABRIL:

FESTA DELLA LIBERAZIONE (festa de l’alliberament) a Itàlia

Aquest dia és festa nacional a Itàlia. Es va triar aquesta data perquè el 25 d’abril del 1945 va ser quan Torí i Milà es van alliberar del feixisme, però altres ciutats del nord d’Itàlia van ser alliberades uns quants dies abans. De fet, el 25 d’abril representa la fi de la Segona Guerra Mundial a Itàlia: pocs dies després, Benito Mussolini va ser afusellat i les tropes alemanyes es van rendir. Així, doncs, a partir d’aquest dia es va produir un procés de transició que va dur al naixement de la República Italiana (2 de juny del 1946) i a la promulgació de la Constitució.

(Per a més informació: http://dreamguides.edreams.it/italia/25-aprile-festa-della-liberazione )

FESTA DI SAN MARCO a Venècia

Mentre per a la resta d’itàlia el 25 d’Abril només és la festa della liberazione, per als venecians aquest dia també és la festa de San Marco, el patró de la ciutat. San Marco va convertir-se en el patró de la ciutat perquè l’evangelista Marco va evangelitzar els ciutadans vènets. Així, doncs, San Marco es va convertir en el patró de Venècia i el lleó alat va esdevenir el seu símbol.

A l’època de la República de Venècia, La Serenissima (es deia així perquè serena vol dir justa), el 25 d’abril hi havia una processó a la plaça San Marco.

Avui dia, la commemoració religiosa només és el dia 25 d’abril, que va ser el dia de la mort de San Marco.

(Per a més informació: http://www.veneziasi.it/it/tradizioni-venezia/festa-san-marco.html )

FESTA DEL BOCOLO a Venècia

A la ciutat de Venècia, el dia 25 d’abril també és la festa del bocolo, mot venecià que en italià significa bocciolo i en català significa capoll de rosa. Aquest dia els homes regalen una rosa a les dones que estimen (mare, dona, filla…).

Aquest any, es farà un enorme capoll de rosa vivent a la plaça San Marco de Venècia, on participaran més de 1.000 persones. Als assistents que ho sol·licitin se’ls pintarà una rosa a la cara. Tothom qui hi vulgui participar pot fer-ho enviant un correu electrònic a Venezia Rivelata, projecte creat per Alberto Tosi i Elena Tagliapietra.

(Per a més informació: http://www.veneziaunica.it/it/notizie/bocolo-vivente-piazza-san-marco )

Ara que conec totes aquestes tradicions, em sembla molt interessant veure que dos països
coincideixen amb la tradició de regalar una rosa a la dona estimada; però, en canvi, no es fa el mateix dia ni de la mateixa manera: a Catalunya, regalem una rosa a les dones que estimem (mares, filles, germanes, amigues, xicotes, mullers…) el dia de Sant Jordi. En canvi, a Venècia (només en aquesta ciutat italiana, a la resta del país no es fa), regalen una rosa el dia de San Marco, però no es regalen llibres. A més, cal dir que a Itàlia no es celebra San Giorgio (Sant Jordi), si no és que es dona el cas que sigui el patró d’alguna ciutat, cosa que molts amics meus italians desconeixen.

AVÍS: AQUEST ARTICLE NO ÉS APTE PER A MENORS DE 18 ANYS I LES EXPRESSIONS QUE CONTÉ NOMÉS ES PODEN UTILITZAR EN SITUACIONS MOLT INFORMALS (AMB AMICS O EN FAMÍLIA)!No sé si mai us hi heu fixat, però jo fa poc em vaig adonar que la llengua catalana és molt escatològica. Un dia, mentre parlava amb els amics sobre l’origen de l’expressió molta merda! em van venir al cap altres paraules i expressions escatològiques i, després de comparar el català amb l’anglès (la llengua del meu xicot), em vaig adonar que el català és una llengua molt escatològica. Vegem-ho!

CAGATIÓ: Fer cagar el tió de nadal és una tradició que, com ja sabeu, existeix només a Catalunya. A més, en algunes famílies catalanes com ara la meva, el tió caga una caca de plàstic: quan un nen ja ha fet cagar el tió, aixeca la manta i troba una caca de plàstic vol dir que ja s’han acabat els regals.

CAGANER: Tot i que el pessebre, el fan també a la resta d’Espanya i a altres països, el caganer només existeix als Països Catalans.

MOLTA MERDA!: Tal com vaig explicar en un article anterior, aquesta expressió s’utilitza molt en el món teatral, però ara voldria destacar el fet que és una expressió escatològica. En italià, curiosament, també existeix aquesta expressió – diuen merda! – i té exactament el mateix origen. També podem dir in bocca al lupo! en italià, i la resposta ha de ser crepi! – si es respon gràcies! porta mala sort -. En francès, hi ha merde! en contextos artístics.

En anglès, en canvi, no hi ha una expressió escatològica per a aquest tipus de situació, els actors diuen break a leg! – no diuen good luck perquè es creu que porta mala sort, de la mateixa manera que hi ha la superstició que dir molta sort!  porta mala sort en català i dir buona fortuna porta mala sort en italià. Però per què es diu break a leg? Doncs es comenta que si has actuat molt bé hauràs de doblegar un genoll per a saludar el públic, i “doblegar el genoll” equivaldria a “trencar-se la cama”, més o menys.

MERDA! / ME CAGO EN …!: Com ja sabeu, quan els catalans ens enfadem diem coses com ara me cago en tot!, me cago en l’ou! o me cago en l’olla! Els anglesos, quan s’enfaden, no defequen, l’única expressió escatològica que hi ha és Shit! 

ETS UN CAGAMANDÚRRIES!: Alguns catalans utilitzem aquesta paraula en un registre vulgar per a definir una persona que és molt covarda o inútil.

TREPITJAR UNA MERDA: La saviesa popular diu que trepitjar merda porta bona sort. Es diu que si compres un número de loteria després de trepitjar una merda, et tocarà la loteria! Jo no sé si és cert perquè no compro mai loteria, ni tant sols en una desafortunada situació com aquesta; però si algú em confirma que és cert, seria qüestió de plantejar-s’ho.

FA CAGUERA!: Per exemple, quan veiem una parella d’enamorats acaramel·lats, exclamem Mare meva, fan caguera! Em va semblar curiós veure que en italià tenen una expressió molt semblant que s’utilitza amb el mateix significat: fa cagare! (‘fa cagar’ literalment, però l’equivalent català és fa caguera!).

CAGAR-SE A LES CALCES i SER UN CAGAT: Si una persona es queda paralitzada, no reacciona i no s’atreveix a fer una cosa arriscada, diem que s’ha cagat a les calces, encara que sigui un noi i dugui calçotets. Així, doncs, seguint aquesta lògica, direm que aquesta persona és un cagat.

FER UN PET COM UNA GLA: No sé per quina raó, però quan una cosa explota diem que fa un pet com una gla.

ANAR PET: En el llenguatge informal, entre amics, si algú ha begut massa i va molt borratxo, diem que anava pet.

PET DE MONJA: No, no us escandalitzeu, no té un sentit literal! Un pet de monja és una galeta petita i rodona que podeu trobar en moltes botigues d’alimentació.

ANAR DE PET A… : Aquesta expressió, la utilitzen molt els pares, per exemple, quan diuen al seu fill que se’n vagi a dormir. La mare li diu, per exemple: Després de sopar, de pet al llit!, que voldria dir quan acabis de sopar, te’n vas directe/ de seguida a dormir!

NO S’AGUANTA ELS PETS: Amb tot el respecte del món per a la gent gran, però moltes vegades, quan volem dir que certa persona ja és vella, que repapieja, en un registre vulgar diem que no s’aguanta els pets.

PIXAR FORA DE TEST: En català, també pixem fora de test; és a dir, diem coses que no hauríem de dir en un moment determinat.

PIXAR-SE DE RIURE: Els catalans també ens pixem de riure; és a dir, riem tant que fins i tot ens pixem a sobre (metafòricament parlant, és clar!).

CAGAR-LA: Però no sempre riem, a vegades també la caguem; és a dir, fiquem la pota dient una cosa que no hauríem d’haver dit o bé fem una cosa que no hauríem d’haver fet.

VÉS-TE’N A LA MERDA!: Quan ens enfadem molt amb algú, a vegades l’enviem a la merda.

SÓN CUL I MERDA: Si dues persones són molt amigues, estan molt ben compenetrades i sempre van juntes, diem que són cul i merda. Els italians, en canvi, diuen que són “cul i camisa” (culo e camicia).

ETS UN CAGADUBTES!: Una persona que sempre està indecisa, que mai no sap què fer, és un/una cagadubtes.

EMMERDAR ALGÚ i UN MERDER!: Si algun cop us trobeu en una situació molt complicada, una situació compromesa en què dues persones estan barallades i vosaltres no sabeu a quina defensar, us heu ficat en un merder! I si, després, demaneu ajuda a algú per solucionar-ho, aquesta persona segurament us dirà que no l’emmerdeu!

 

La paraula irlandesa séamroige, en anglès shamrock, significa trèvol. El trèvol és el símbol d’Irlanda, i se l’associa amb el nacionalisme irlandès. Està present en moltes coses de la cultura irlandesa: en una llegenda d’un leprechaun (follet) que s’explica als nens; en el logotip d’equips d’arreu del món, com ara el Celtic F.C. o els Boston Celtics; i també està relacionat amb el St Patrick’s day, festa nacional a Irlanda. Tot seguit, us ho explicaré en detall:St PATRICK’S DAY

El dia 17 de Març és Sant Patrick i és festa. Irlanda té més d’un patró, però Sant Patrick és el més important, ja que va ser qui va portar el cristianisme a Irlanda, i aquest país és molt religiós. St Patrick va viatjar per tot el país propagant la fe cristiana en aquella terra aleshores pagana.

Abans del cristianisme, a Irlanda eren pagans. Una de les celebracions paganes d’aquella època era Beltane: Al principi de la cerimònia el rei encenia una foguera. Però resulta que Sant Patrick en va encendre una abans, i això va fer que el rei s’enrabiés molt. Així, doncs, Sa Majestat va enviar uns quants soldats perquè el matessin i apaguessin el foc. Com que no van poder-lo apagar, molta gent van pensar que aquest sant era especial i van convertir-se al cristianisme, fins i tot gent de la cort del rei. Al rei no li va quedar més remei que deixar que Sant Patrick viatgés per tot el país per intentar convertir el poble al cristianisme. Per a explicar el cristianisme, utilitzava un trèvol que representava la Trinitat: una fulla representava el pare, una altra el fill i la tercera l’esperit sant. També es diu que a Irlanda no hi ha serps perquè Sant Patrick les va eliminar.

Actualment, el dia 17 de Març, la majoria de ciutats fan una desfilada, amb bandes de música i carrosses. És tradició portar alguna peça de roba de color verd i un petit ram de trèbols enganxats a la samarreta. Després de la desfilada, es va al bar a prendre una copa i allà regalen barrets verds del St Patrick’s day i canten música tradicional irlandesa. També és tradició que la final de la divisió local de futbol gaelic i de hurling se celebrin el dia de sant Patrick. A més, tal com podeu veure a la imatge, cada any, aquest dia el primer ministre irlandès entrega al president americà un bol ple de trèvols.

A l’estiu, molts creients pugen una muntanya anomenada Croagh Patrick, que està situada a l’oest d’Irlanda. Se’l considera un lloc sagrat perquè Sant Patrick va estar-hi durant un temps.

THE LEPRECHAUN LEGEND

La llegenda diu que the leprechaun; és a dir, ‘el follet’, ha amagat una olla plena d’or al final de l’arc de Sant Martí. Per tant, els dies que plou i surt l’arc de Sant Martí, els pares diuen als nens que han d’anar a buscar l’or que ha amagat el follet. Llavors, els nens van a buscar el final de l’arc de Sant Martí; però com que, evidentment, no troben l’or diuen als pares que no l’han trobat, i els pares contesten que és estrany, que el follet el deu haver canviat de lloc.

És molt maco explicar aquesta història als nens, però hem d’anar amb compte amb el tema dels follets: Si un dia coneixeu un irlandès, no li parleu de leprechauns; ja que per a ells és una cosa de mal gust (cutre en castellà), la típica idea esteriotipada que tenen els americans dels irlandesos. Per a entendre’ns, seria com si un estranger vingués a Catalunya i digués “Barcelona, flamenco y paella!”

Hi ha una cançó que parla del fet de dur roba verda, es diu “the wearing of the green”. Resulta que el 1798 va haver-hi una gran rebel·lió per a aconseguir la independència d’Irlanda (però no la van aconseguir fins al 1921) i els rebels anaven vestits de verd i duien una bandera verda. Després de la rebel·lió, el govern britànic va dur a terme una gran repressió i no es va permetre dur roba verda. Aquí la teniu:

The wearing of the green

Per a més informació:

– Saint Patrick
– St Patrick’s day

 

Us heu preguntat mai per què diem pantaló, i no pas una altra paraula, per designar aquesta peça de vestir? Sabeu d’on ve? La veritat és que quasi mai no ens plantegem el perquè de les paraules o expressions, i moltes vegades l’origen és molt interessant i curiós.

Pel que fa a la paraula pantaló, ve de l’italià pantalone, però curiosament ens ha arribat a través del francès pantalon, la qual prové de l’italià. La paraula italiana significa ‘pantaló’ i prové d’un nom propi: Pantalone. Pantalone era un personatge de la Commedia dell’Arte italiana que duia un pantaló llarg vermell (d’aquí ve el nom). Després de la Revolució Francesa, quan es va deixar de portar pantaló curt i es va començar a utilitzar pantaló llarg, va ser quan els francesos es van inspirar en aquest personatge i van decidir utilitzar pantalon. Posteriorment, el català va agafar aquesta paraula francesa i la va adaptar al català pantaló.

Sabeu com es diu rompehuelgas en català? Es diu esquirol. És a dir, un esquirol és una persona que va a classe/ a treballar el dia que tothom fa vaga. Però per què diem esquirol en amb aquest significat? Seria molt més lògic dir una cosa com ara “antivagues”, no? Doncs resulta que el 1855 els treballadors de les fàbriques de Manlleu van fer vaga, tots van fer vaga excepte els qui eren d’un poble anomenat Esquirol. Per això, actualment, quan un dia hi ha vaga i algú no la fa, diem que és un esquirol; perquè fa el mateix que van fer els habitants d’aquest poble català.Molts de vosaltres ja deveu saber que els actors, en lloc de desitjar-nos sort, ens desitgem molta merda. Sabeu per què som tan escatològics? Doncs això ve de l’època que la gent anava al teatre en un cotxe de cavalls. Lògicament, com més cavalls hi havia, més públic; i com més cavalls, més excrements. Per tant, els actors volien que hi hagués molta merda, perquè això volia dir que havia vingut molta gent a veure’ls. D’aquí ve que entre els professionals del teatre ens desitgem molta merda i no pas molta sort. És més, no sé per què, es diu que desitjar molta sort porta mala sort.

Algú sap per què en castellà es diu estar sin blanca? Doncs resulta que ve de la paraula blanca, que a l’època de Felip II era una moneda de poc valor, com el duro que va haver fins fa poc a Espanya. Així, doncs, estoy sin blanca i no tengo un duro tenen el mateix significat i el mateix origen. En italià hi ha un equivalent, que seria non ho una lira (com ja sabeu, la lira era la moneda que hi havia a Itàlia abans de l’euro). I no oblidem l’expressió tan nostrada però en extinció no tinc ni un ral!

Aquesta és la frase més destacada del nadal a Amèrica. Pertany a una cançó que té aquesta mateixa frase com a títol i que se sent per tot arreu des de l’inici del nadal fins a cap d’any. A Amèrica, Irlanda i al Regne Unit cada any per nadal se senten cançons pop que són els èxits del nadal, i aquesta n’és una. En aquests països no s’escolten tant les nadales (Christmas carols), ja que és consideren cursis.enllaç amb la cançó 

Com que he passat gran part d’aquest nadal a Amèrica amb el meu xicot que és irlandès, avui m’agradaria parlar del nadal centrant-me en les diferències existents entre diverses cultures.

SANTA CLAUS – TIÓ DE NADAL – REIS MAGS D’ORIENT

Als països suara esmentats no fan cagar el tió ni tenen Reis Mags, només celebren el dia 25 al matí el Santa Claus (pare Noel). La tradició del seu pare Noel s’assembla molt als nostres Reis Mags, en els següents paràgrafs us en parlaré detalladament.

Des de fa poc, hi ha la tradició que els dies abans de la vigília de nadal els nens vagin a veure el pare Noel, s’asseguin a la seva falda i li diguin només una de les coses que voldrien com a regal de nadal, però no li donen una carta. Antigament, però, era costum escriure-li una carta i enviar-la per correu postal (en alguns casos rebies resposta i en altres no). Així, doncs, avui dia es mantenen les dues tradicions i cadascú tria la que vol: hi ha famílies que van a veure’l i d’altres que li envien una carta.

El dia 24 de desembre a la nit deixen a sobre la taula un plat amb cookies (galetes en anglès americà) i un got de llet per al pare Noel. Quan els nens ja dormen, abans d’anar a dormir, els pares posen els regals a sota de l’arbre de nadal, pengen a la paret un mitjó gran (stocking) per a cadascun dels nens ple de caramels i de petits regalets.  A més, es mengen les galetes (és molt important deixar-ne els bocins al plat!) i es beuen la llet per fer veure que el pare Noel, que estava molt cansat després de carregar els regals, s’ho ha menjat. Finalment, el dia 25 els nens es lleven aviat per obrir els regals, igual que fan els nens catalans amb els regals dels reis el dia 6.

Curiosament, allà els pares també diuen als nens que han de ser bons minyons, perquè si no el pare Noel (en lloc dels reis) els portarà carbó! Però no serà pas carbó de sucre, carbó de debò, el de la barbacoa (coal)!BON NADAL!

Per a dir bon nadal, a Amèrica diuen merry Christmas! i a Irlanda diuen happy Christmas!

Pel que fa al menjar del dia de nadal, és típic en ambdós països menjar gall dindi (turkey), patates aixafades (mashed potatoes), pa torrat triturat amb herbes (stuffing) i talls de pernil dolç a la planxa (grilled ham). A Irlanda, a més, tenen un postre especial per a aquest dia, el Christmas pudding.

SANT ESTEVE

El dia 26 de desembre a Irlanda i a Anglaterra també és festiu, però no es diu Sant Esteve, es diu Boxing Day. Els orígens d’aquest nom són incerts, hi ha qui diu que ve de les caixes (box) que es deixaven a les esglésies per ajudar els pobres i qui afirma que ve de les caixes amb regals que es donaven als treballadors el dia 26 de desembre.

 VIGÍLIA DE CAP D’ANY

En català, és incorrecte dir nit bona o nit vella per a referir-se a la nit del 24 de desembre i a la del 31 respectivament. La manera correcta d’expressar-ho és nit de Nadal (24) i nit de Cap d’Any (31). Si en lloc de parlar de la nit d’aquest dia volem referir-nos a tot el dia, cal dir vigília de Nadal i vigília de Cap d’Any.

Aquest dia en anglès es diu New Year’s Eve (eve vol dir ‘vigília’). Aquest dia a Irlanda i al Regne Unit no es mengen 12 grans de raïm a mitjanit, sinó que es canta una cançó mentre la gent s’agafa de les mans entrecreuant els braços. Aquesta cançó es diu Auld lang syne (cliqueu al damunt per veure el vídeo), i curiosament té la mateixa melodia que la cançó que nosaltres coneixem com l’Hora dels adéus.