JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

Arxiu de la categoria: POLÍTICA

LA DARRERA ENQUESTA DEL PERIÒDIC D’ANDORRA.

1

El periòdic d’ Andorra publica la darrera enquesta. Veurem el que finalment succeix. L’ Alfred Bosch  i en Josep Maria  Solé Sabaté publiquen articles al diari Avui, quin contingut comparteixo fil per randa. Temps hi haurà, per analitzar els resultats i el perquè de tot plegat.  

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/335273-aixo-no-es-cap-referendum.html

http://www.avui.cat/articles/jmsole.html

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

INDEPENDÈNCIA!. TOT I QUE…

0

La possible elecció de diputats de Solidaritat o de Reagrupament, podria ser  una novetat respecte del resultats de fa quatre anys. L’altre serà la victòria de CIU i que el tripartit no sumi una majoria alternativa. El pronòstic que fan la majoria d’enquestes es que hi haurà una petita representació de Solidaritat i hi ha qui s’atreveix a dir que hi haurà almenys un diputat de Reagrupament. Caldrà esperar a la nit del diumenge  per a veure si les estimacions es confirmen. Personalment m’agradaria que les dues propostes tinguessin èxit, però em temo que els nous electors independentistes, majoritàriament es mostraran molt pragmàtics i votaran a l’ Artur Mas del “gag” de  Polònia, que proclama la  independència, tot i què….. Si això succeeix, no  els hauríem de fer responsables dels  minsos resultats obtinguts pels nous partits independentistes. Si  els dos , o només un d’ ells, tenen finalment diputats hi haurà motius per a celebrar-ho, però si no és així  caldrà entendre el que hi hauria darrera la voluntat expressada a les urnes, encara que semblés del tot paradoxal i  contradictòria. La radiografia del resultats de la nit de diumenge,  servirà per constatar que ens trobem en un moment en que allò que es vell no acaba de morir i el que es nou no acaba de néixer. 

Durant la campanya s’ han publicat  diferents enquestes, la darrera publicada pel Periòdic d´Andorra.

  CiU PSC ERC PP ICV C’S SI RI
Resultats 2006 48 37 21 14 12 3
Global enquestes campanya 59-65 30-33 8-16 12-19 9-13 2-7 0-4 0-1
                   
EP d’Andorra (23/11/2010) 63-64 29-30 11-12 13-14 10-11 5 0-4 0
El Periódico (22/11/2010) 63-64 30 11 14 10-11 4-5 0-4 0
Público (22/11/2010) 62 33 13 12 10 4 1 0
La Razón (22/11/2010) 60-62 31-32 13-14 15-16 11 2-3 0 0
ABC (21/11/2010) 60-62 31 11 15-16 12-13 5 0-1 0
El País (21/11/2010) 64-65 30 8-9 13-14 10 6-7 1-3 0
El Mundo (20/11/2010) 61-64 30-32 11 17-19 9-10 3 1 0
La Vanguardia (20/11/2010) 63-65 31-32 10-12 14 9-10 4 1 0
RAC1 (15/11/2010) 62-63 30-31 10-11 14-15 9-10 3 2-4 0-1
El Periódico (15/11/2010) 62-63 31-32 11-12 14-15 11-12 3-4 0-2 0
CIS (12/11/2010) 59 33 15-16 13-14 11 3 0 0
Reprodueixo els resultats per poder confrotar-los amb els resultats reals i poder analitzar  si  les enquestes estaven cuinades, manipulades, deformades o si bé feien un prnòstic aproximat a la realitat.
Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

EN JOAN, EL CANIGÓ i LES DARRERES ENQUESTES (O SENSE CONVERGÈNCIA NO HI HAURÀ INDEPENDÈNCIA).

0

En Joan, bon amic i millor persona, en el míting d’ Artur Mas celebrat dijous passat a Mataró, com a cap local de la coalició  li va tocar començar l’ acte aprofitant-ho per comparar l’esforç i tenacitat  que ha d’emprar qualsevol muntanyenc  si vol fer cim – posava l’exemple del Canigó -, amb el final de la campanya electoral, tot demanant  als assistents, que calia fer el darrer esforç per aconseguir-ho. No m’ha sobtat que posés aquest exemple. Suposo  que la majoria dels assistents que l’escoltaren encuriosits no estan massa acostumats a trescar per muntanyes i valls i de ben segur fou enginyós animar-los així a treballar per fer un cim proper i possible: Guanyar les eleccions catalanes i  la Presidència de la Generalitat. Però deixeu-me que posi aigua al vi i digui que aquest fou l’objectiu que ja assoliren fa trenta anys. Tot i que no vull desmerèixer la importància que per una força catalanista té tornar al govern de Catalunya, sería bó després de tants anys, tenir un  repte més ambiciós per demanar-lis  que, encara que només sigui per assegurar la supervivència del país, cal anar  molt més lluny, intentant fer altres cims, potser no tan propers, de més difícil aproximació, més verticals, de complicada execució  i que necesiten d’ acurada tècnica i d’una immillorable forma física. Recordo que Jordi Pujol  va convocar a l’ any 1999 , les que serien les seves darreres eleccions com a candidat a la Presidència de la Generalitat, des del cim de l’Aneto, amb el doble objectiu de fer avinent que encara tenia forces pera continuar quatre anys  més i per deixar clar que corresponia a les noves generacions  de catalans, l’assoliment de fites  més arriscades i ambicioses. Des de l’any 2003, el país ha anat perdent pes en tot els terrenys i ha fet passos enrera, que per sort no són encara irreversibles. Ara  tenim un percentatge molt important i gens menyspreable  de catalans que considera imprescindible i necessari començar la travessa cap a l’assoliment d’un estat propi. No tinc cap dubte que en Joan, com molts convergents, té l’ambició de fer altres cims i per això em pregunto avui encuriosit, si votar-los a ells també suposa votar independència. Ho reconec: No tinc cap  resposta concloent. Partim d’una situació diferent a la de l’any 1980. L’independentisme democràtic és ara més transversal que mai. Dones i homes, gent gran i adulta, joves, empresaris, aturats, treballadors i persones de tota condició, voldrien una opció política creíble, moderna i responsable, amb més ambició en el terreny nacional. La situació  de crisis  i les poques possibilitats dels nous partits que es mouen  en aquest espai,  poden fer que molts d’ells donin el seu vot als de “sempre” tal i com mostren les enquestes que avui  publiquen la “Vanguardia, El País, el Mundo i l’ ABC”, per molt “cuinades” que estiguin. Hi haurà un gruix important d’independentistes que creuen que cal tornar pujar el Canigó, per fer possible més endavant, altres cims més importants i optaran  per una força tradicional com CiU o fins i tot tornaran a votar Esquerra, per allò del vot útil i que val més boig conegut que savi per a conèixer. Uns altres, potser més dels que “les enquestes dels diaris espanyols “volen  i diuen”, s’ arriscaran i a pesar de les divisions, les ingenüitats  i certes incoherències, votaran  les noves opcions netament independentistes. Tant si succeeix una cosa com l´altre o  si tot queda amb els clars obscurs propis de la nostre realitat nacional, una reflexió s’imposarà a tots els que vulguin d’ara endavant avançar. Qualsevol estratègia per a la independència, haurà de saber que sense aquests vots, que es tant com dir sense Convergència – podríem dir  el mateix  per ERC per molta pèrdua electoral que tingui – no hi haurà independència i aquest haurà estat el “pecat original” d’un plantejament – no per agosarat equivocat -, sinó maldestre al definir una correcte política d’aliances, del tot imprescindible per fer possible qualsevol pas endavant. D’aquí la importància de saber sempre, el que cal fer durant el mentrestant, encara que només sigui per guarir-se de possibles frustracions.  

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

GESOP I FEED BACK : LA MAJORIA DEL VOT INDEPENDENTISTA L’ OBTÉ CIU.

0

Molt poques incerteses queden, però les que hi han poden encara provocar un petit terratrèmol electoral. Quin serà el percentatge de participació?. Que faran els encara indecisos?. Com serà la baixada dels socis del tripartit?. Quans  diputats pot obtenir SI?. Hi haurà diputats de Reagrupament?. El que ja sembla clar i les enquestes  publicades avui, tant del “Periodico” (Gesop)  com de RAC 1 (Feed back),  ho tornen a confirmar és   que Convergència i Unió guanyarà les eleccions catalanes amb 62 i 63 diputats ( les dues enquestes fan el mateix pronòstic) que el PSC baixa ( 31-32 o 31-30), IC també (11-12 o 9-10), ERC  baixa molt ( 11-12 o 10-11),  PP si fa o no fa (14-15 en les dues enquestes) i C’s per un estil ( 3 o 4). Les enquestes fins ara publicades no es posen d’ acord sobre els resultats  finals d’ERC en relació sobre si baixarà molt o poc  i sobre on poden anar a parar els vots perduts. Mentre la mostra del Gesop,  només preveu l’ entrada de SI amb un resultat més aviat migrat (0-2), Feed back pronostica una mica més (2-4)  i veu possibilitats a Reagrupament a Lleida. Les dues enquestes coinicideixen en que majoritàriament els vots perduts d´ERC van cap a CIU i pocs a les noves formacions independentistes. CIU es converteix així amb el refugi “segur” dels nous  independentistes, més centrats i transversals,  del que es pensa, que volen la plena sobirania però els preocupa que es farà en el mentrestant.  De confirmar-se  les enquestes, del tot coincidents en aquest punt, CiU esdevindria l’opció central de tot el mapa polític català i també l’opció preferent del “nou” independentisme, cosa que s’explicaria per  l’excepcional situació política   que es  viu a Catalunya i per  la manca de lideratge que sumat a la crisis, provoca una forta concentració del vot. L´independentisme democràtic podia haver-se’n sortit amb una altre estratègia, si hagués sabut mantenir la unitat interna i dissenyar una política d’aliances pel mentrestant, no deixant-se portar per l’infantilisme de voler fer creure que la independència era només cosa de bufar i fer ampolles.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

L’ ENQUESTA DEL CIS.

0

A partir de 2.966 entrevistes, una mostra per tant suficient  àmplia, feta entre els dies 15 d´octubre al 4 de Novembre  i que el CIS  ha fet públic  avui, es prediu que el sistema de partits polítics català no es veurà alterat en els seus fonaments per cap nova força. L’estudi confirma  la victòria de CIU – 38% de vots vàlids -, que aconseguiria 59 diputats.  El PSC amb el 22,7% , obtindria 33 escons, ERC el 10,2 % amb 15 o 16 diputats, el PP  tindria un percentatge del 9,7%  i entre 14 i 13 diputats. IC amb el 8,8% de vots , 11 diputats i Ciutadans amb el 3,5 per cent,  3 diputats. L’estudi revela també que l’independentisme democratic es quedaria  fora del  Parlament i que hauria un tres per cent de vot en blanc. Aquestes dades contrasten amb altres enquestes que sí donen representació als independentistes, al menys pel que fa a Solidaritat Catalana. Les declaracions del President Montilla  fetes ahir, manifestant-se contra una coalició nacionalista “excloent”, podrien tenir molt a veure amb les dades que es desprenen d´aquest estudi.  Tot i que  la majoria de les enquestes son “cuinades” abans de publicar-se – caldrà en el seu moment comparar-les amb els resultats reals que doni l’ escrutini -, revelen una tendència de vot  que , amb matisos, es va repetint, tot i que alguns dels candidats “més nostrats” no s’adonen del seu significat o no les volen acceptar, pel que suposa de  responsabilitat personal davant  d’un previsible mal resultat, imputable en bona part a un exercici negligent del seu pretès lideratge.  

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

L’ENQUESTA DE L’ OPORTUNITAT PERDUDA: EL “PULSOMETRO DE LA SER”.

0

Comença a Catalunya una nova campanya electoral, amb una previsió de resultats molt diferents a com alguns ingènuament, havíem somiat fa escassament un any, en el que preveiem una espiral de “deslegitimació”  i de pèrdua  de confiança en els partits parlamentaris que podia començar a col·lapsar l’ actual sistema de representació, amb l’aparició d’una nova força independentista clarament democràtica i transversal. Els que esperàvem que el moviment de les consultes i la massiva reacció contra la sentència del Tribunal Constitucional, fa tot just quatre mesos,  provoqués la consolidacio d’una nova força política independentista, poden veure confirmat en nomes quinze dies que tot i l’ innegable creixement de l’independentisme sociològic en amplis sectors socials, l’independentisme  polític democràtic es troba encara a les beceroles, pel que es molt possible que a partir del 29 de novembre no quedi més remei que tornar a començar. El que ara podem aspirar es que no sigui des de zero sinó que ho fem partint dels pocs diputats que obtinguin els nous grups independentistes. La darrera enquesta publicada (El “Pulsometro de la SER”), confirma aquestes dolentes expectatives de vot, que pot  mostrar amb tota cruesa les limitacions d’un missatge mal construït i deficientment exhibit, que pot haver acabat per a reforçar el pragmatisme convergent. El “Pulsometro” s’ha fet a partir d’una mostra de 1.200 persones, que foren preguntades durant el darrer cap de setmana i l’estudi pronostica que CIU frega la majoria absoluta obtenint el  42% dels vots i entre  65 i 66 escons. El  PSC , amb només el 18% dels vots aconseguir entre 30 i 32 escons. El PP tornaria a ser el tercer partit parlamentari amb 11,6 per cent dels vots  i 16 escons. ERC amb el 7,6 %, perdria la meitat de vots i diputats aconseguint-ne només 10 o 11 i ICV-EUA, amb un  percentatge similar als republicans,  passaria dels  12 diputats actuals a només 7 o 8. Ciutadans mantindria els seus tres diputats  i Solidaritat entraría en el Parlament amb  2 o 3 diputats. Uns resultats fortament condicionats  per una baixa participació  que es pronostica sigui  entre el 45 i el 55% dels electors. “Alea jacta est”.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

GENEROSITAT INDEPENDENTISTA: EL BAROMETRE DEL CEO.

3

Sembla que gairebé tot està dat i beneït. Si fem el cas del darrer  baròmetre del CEO, només CiU té el seu electorat mobilitzat i fidelitzat entorn del 78,4%, mentre que els dos socis més importants del tripartit es troben per sota del cinquanta per cent. El  PSC està al voltat del   48%, ERC en el 35,3% i  només ICV-EUiA ho supera amb un 57,2%.  Convergència obté un 24,4% en intenció directe de vot, deu punts per sobre del PSC a qui se li pronostica un 14,2%. ERC tindria un 7,4%, el PP un 6,2%, ICV-EUiA un 5,2% i C’s un 2,1%. Respecte als partits “nous” els més votats serien SI, que tindria un 1,7% i RI un 0,9%. Una dada molt significativa, és que un 8% dels electors expressarien el seu emprenyament votant en blanc. Dels “nous” només SI podria obtenir algun diputat, sempre com a conseqüència d’una baixa participació. La divisió del vot independentista, és doncs de ben segur una de les claus per entendre els pobres resultats que es pronostiquen per aquestes dues forces però no és la única. Davant d’ això, la reflexió i no les fugides endavant, és el que s’imposa. No n’ hi ha prou demanant un exercici de voluntarisme, com el que fan els que prediquen que cal votar independentista, sense concretar cap opció electoral, com si tal vegada no passés res. És hora de mullar-se, per evitar el desastre. Si es pretén  capgirar una situació que es preveu lamentable, fruït d’una barreja de “personalismes”, “enveges”, “protagonismes”, ingenuïtat , manca de concreció programàtica, deficient cintura política, cal optar per la generositat independentista i per fer un  exercici de responsabilitat. L’estratègia de la declaració unilateral de la independència necessita segurament  de més  temps de maduració, però també de la presència  en la propera legislatura de diputats que  la facin visible i més endavat possible. Ara cal exigir generositat i aixo vol dir que  les dues  noves opcions  independentistes, a través d’un acord explícit o ímplicit, total o parcial,  en les quatre circumscripcions o només en algunes, decideixin retirar-se demanant el vot per l’ altre. Potser així, s’evitarà el desconcert  que produirà uns minsos resultats la nit del 28-N i es podrà retornar part de l’ilusió perduda, mobilitzant d’ aquí al 28-N, el vot independentista que fins avui – com mostren les enquestes -, han decidit votar en blanc o a altres opcions.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

NI-NI.

4

Comença la campanya i els partits  que preveuen  tenir pèrdues en vots, han començat endegar estratègies per a  fidelitzar l’electorat més convençut utilitzant  la tècnica de la contra programació. El cas més recent l’ha generat l’eslògan “Ni-Ni” del PSC: “Ni independentista ni de dretes. President Montilla”.  Sense entrar a debatre si el lema pot ajudar-los, cosa que dubto després d’haver governat amb un partit que es diu independentista, el que de ben segur mostra el missatge és que el tripartit està acabat, pel que no deixa de ser curiós, que la resposta l’hagi organitzat precisament un dels aliats. Mentre que els convergents, més murris  han fet com si res, l’ ham  ha estat empassat pels republicans, que han respost amb un lema en aparença positiu: “Independentistes i d’ esquerres”, sense adonar-se que les dues afirmacions sonen a excusa de perdedors, ja que en quatre anys no han mostrat cap impediment per a governar junts i fer una política  social molt similar als que ells anomenen  “les dretes”. No són eslògans intel·ligents, doncs generen més desconfiança i allunyament tant dels  propis com d’estranys. Enguany el col·lapse del sistema no es produiria amb les noves ofertes electorals, sinó per l’elevada abstenció que produeix l’estupidesa, quan s’exhibeix com a principal actiu electoral.

(Article que publica EL PUNT).

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

NOVA ENQUESTA DEL RACOMETRE (FEED BACK).

5

La nova enquesta del Racometre, feta a primers d’ octubre, mitjançat entrevistes telefòniques a mil ciutadans, confirma novament  la possible victòria de Convergència i Unió, que es preveu s’acostarà a  la majoria absoluta aconseguint entre  65 i 66 diputats. Els tres partits que formen el govern de la Generalitat, segons la mostra, patiran una caiguda important. El PSC baixarà dels 37 actuals als 27 o 28. ERC aconseguirà entre 11 i 12 escons dels 21 actuals. El PP no veurà confirmada la seva tendència a l’alça detectada en anteriors enquestes i podria perdre un dels seus 14 escons. ICV baixarà del 12 als 9 o 11 diputats. Ciutadans mantindrà els 3 escons de Barcelona i fins i tot  pot augmentar-ne  un i finalment Solidaritat per la Independència, es quedarà  just al límit del tres per cent, amb una forquilla entre 0 i  4 escons, un dels quals i en els millors dels casos, seria a Tarragona. L’enquesta no detecta l’entrada de Reagrupament ni d’altres forces al Parlament. Un fet ben  singular és l’ augment del vot blanc, que es mouria a l’entorn del 6%, amb una  participació pronosticada d’un 54%, dos punts per sota de les darreres eleccions catalanes. De l’ estudi es dedueix que encara hi ha marge per modificar alguns resultats -encara que no la tendència general -,  si s’esmenen certes estratègies partidàries, ja que hi ha un gruix important d’electors (entorn del vint-i-dos per cent) que encara es mostra indecís a l’hora d’escollir el vot. En els possibles resultats  de Solidaritat no es detecten les repercussions electorals dels acords de  l’Assemblea de compromissaris del Barça ( posterior a l’estudi)  i per tant és desconeix com tot plegat pot haver afectat les expectatives de Jan Laporta, tant si li fossin favorables com clarament negatives. El fet es que el conjunt d’enquestes publicades en els darrers quatre mesos confirmen, per total coincidència de pronòstics, el següent: A) Que pot haver un clar enfonsament dels partits que durant set anys han format el govern  tripartit. B) Que el desig de canvi el capitalitza CiU que fins i tot aconsegueix  un nombre molt important de vots independentistes. C) Que aquests vots  no aconsegueix atreurel’s  les dues noves forces independentistes que paguen amb escreix la seva poca cintura política al no haver forjat una coalició unitària, si bé només Solidaritat , por treure el cap al Parlament, amb una representació molt minsa i gràcies a una participació electoral  baixa, que només canviaria si el vot en blanc canviés d’opinió afavorint-los i si un  percentatge relativament important dels  ciutadans que ens mostren  indecisos els hi fés costat. Això darrer, és el que pot acabar per definir-se, o no, durant els propers trenta-tres dies.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/320219-intuicions-arriscades.html

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

LA PARADOXA INDEPENDENTISTA.

0

Els possibles resultats de l’independentisme democràtic, si finalment es confirma  que  no es presenta unit, pot fer evident la paradoxa que en la propera legislatura hi hagi proporcionalment menys diputats independentistes al Parlament que  electors independentistes al carrer. Molts dels ciutadans que responen afirmativament quan se’ls hi demana si votarien afirmativament en un referèndum per la independència de Catalunya, poden acabar escollint una papereta de vot d’un partit o coalició que no es defineixi com a tal. El fet pot deixar en  entredit els que pretenien assumir en aquestes eleccions el lideratge de l’independentisme democràtic, confirmant-se així que hi ha molt vot independentista convençut que tot just s’ està al principi  d’un procés que veuen complex i de llarg abast, que pot necessitar en el futur de la col·laboració activa de l’actual catalanisme parlamentari. La declaració unilateral d’independència, per aquests ciutadans no serà ni de bon tros  l’objectiu de la propera legislatura. Precisament per això, esperaven dels  nous  partits sobiranistes, una proposta clara i concreta  sobre  quin govern de la Generalitat convé  pels propers anys, confirmant-se que hi ha gent que té més maduresa política que molts d’ aquells que pretenen representar-los.

(Article publicat avui al diari “El Punt”).

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

CRÍTICA A LA CRÍTICA DE L’ INDEPENDENTISME EXPRÉS.

0

Josep Lluís Carod Rovira ha criticat darrerament el que creu són  declaracions irresponsables dels representants d’ allò que ell anomena com “independentisme exprés”, quan afirmen que la independència de Catalunya pot arribar en els propers mesos. El vicepresident del govern  de la Generalitat , demana  “seriositat” i “rigor”  a Solidaritat Catalana i Reagrupament. L’ independentisme porta anys treballant per esdevenir una força política amb vocació majoritària i el seu principal èxit en els darrers decennis, ha estat aconseguir la descriminalització del projecte, l’establiment d’una via democràtica per a fer-ho possible i que l’horitzó de la sobirania comenci a ser percebut com a desitjable per a molts compatriotes. Si encara  no ha esdevingut un sentiment del tot majoritari ha estat per no haver encertat en l’estratègia. Es  cert, com diu Carod,que per tenir una majoria electoral i social, cal que que l’independentisme democràtic esdevingui una força de govern, seriosa, estable, rigorosa, útil i que inspiri confiança. Succeeix que  Carod té un greu problema de credibilitat, doncs la seva crítica no parteix del reconeixement dels errors comesos per l’ independentisme republicà en el darrer set anys, del que ha estat un dels principals responsable. La negativa experiència d’ ERC  per la participació en el tripartit, ha fet néixer noves forces polítiques independentistes amb vocació parlamentària, que no volen saber res de participar en un govern coalició, sense que hi hagi un compromís formal per declarar unilateralment la Independència.  Aquest plantejament, excessivament pueril, és més una reacció al que es considera una traïció d’ERC als postulats independentistes, que un plantejament intel•ligent. L’errada d’ ERC, no ha estat voler esdevenir un partit de govern, sinó  pensar que només podia obtenir  aquesta condició,  amb una determinada aliança partidària, que tenia com a soci principal un partit d’obediència espanyola. Fet no acceptat ni comprés per bona part del seu electorat. Ha estat greu desconèixer quina era l’autèntica naturalesa  nacional del PSC (res a veure amb el PSC de la fundació), cosa que des de feia temps intuïen els electors republicans. Els independentistes crítics amb ERC, amb un efecte pèndol,  s’han ubicat ara a l’altre extrem, rebutjant qualsevol acord de govern que no tingués un compromís explícit de declaració unilateral d’ independència a la propera legislatura, tal vegada com si tot plegat fos tant fàcil  i es pogués  fer un salt el buit sense donar importància al que cal fer durant el mentrestant, mostrant una excessiva impaciència que ha acabat per fer fonedís la seva inicial credibilitat davant d’ un gruix important de possibles electors que no han vist clar una  suposada drecera  que  portava a l’ independentisme a un nou cul de sac. Es per això, que és justa la crítica que es fa  a l’independentisme de RCAT i SOLIDARITAT,  per haver assumit com a valor el que, agradi o no,  és un greu defecte: Tenir massa  vocació d’oposició i una visió excessivament resistencial de la política  independentista, amb una renovada i nostrada versió dels radicalismes infantils que sempre porten a cultivar la puresa programàtica fruint amb comportaments que irremediablement  porten a la  marginalitat.

El paper dels Partits Polítics, també de Solidaritat i Reagrupament,  és governar. Això no suposa renunciar al propi projecte. Per tant, no es contradictori  tenir una estratègia cap a la sobirania definida per la  proposta de Declaració Unilateral de la Independència i participar o condicionar governs.  Com tampoc ho és, que s’afirmi que de set anys  de tripartit, no permetrà sumar al projecte independentista ni un vot ni un suport més, per la  subordinació durant aquest període  dels republicans als interessos  del PSOE-PSC,  que no ha amagat que vol desdibuixar fins esborrar,  l’eix nacional de la política catalana, intentant reduir-ho tot   a una simple  confrontació entre la “dreta”  i l’ “esquerra”. Ni ERC, ni  en Carod Rovira estan moralment legitimats per a donar lliçons a ningú. Ara bé, seria estúpid no constatar que  la seva crítica  de l’independentisme anomenat “exprés”, es  fonamenta en un fet incontestable: La sobirania no s’ aconseguirà un dia per l’altre i per tant l’assoliment de l’objectiu final no pot ser incompatible amb treballar per  a situar el país  en les millors condicions possibles per fer el salt endavant. El despropòsit que suposa haver renunciat a concórrer amb una única candidatura independentista, té molt  a veure amb aquesta total manca de perspicàcia política i no veure que a l’endemà, en el cas de no ser majoritaris els partidaris de la de la declaració unilateral d’ independència i  no sigui possible proclamar-la, caldrà preguntar-se si el país necessita, per a resistir primer i per avançar després,  d’un  govern de la Generalitat, que tot i les actuals limitacions competencials, que no estigui condicionat per Madrid. Sembla que la resposta de Solidaritat i Reagrupament ha estat dir que tot això no cal, sense ni tan sols analitzar el que ha succeït a Euskadi amb l’ aliança PSOE-PP. La proposta de declaració unilateral, és una estratègia política  que necessitarà sempre sumar un mínim de 68 diputats favorables, però que  socialment caldrà que hi hagi la majoria del país darrera, amb forces empresarials, sindicals i cíviques nacionalment coherents, cosa que encara no tenim. De la mateixa manera que els independentistes democràtics  no  podem acceptar  que a Catalunya   només l’eix dreta esquerra sigui el que marqui  l’ agenda  política,  obviant o apartant del debat  l’ eix nacional, com si fos una cosa aliena al benestar dels nostres conciutadans, tampoc  podem fer-nos l’ orni  sobre el paper de les actuals institucions d’ auto govern en el procés de reconstrucció nacional que culmina amb la independència, Això suposa  que l’únic principi no s’ ha de  vulnerar  es donar la presidència o el govern, a una força parlamentària  que negi  el dret de decidir del seu país. Es el respecte a aquest dret, la única  condició “sine quan non”,  que ha de figurar en qualsevol pacte en el que intervinguin forces d’obediència nacional catalana, siguin independentistes conseqüents o sobiranistes amb regust autonomista,  el límit per sota del qual no hi pot haver cap acord de govern conseqüentment nacional. Després  de la sentència del Tribunal Constitucional i convocades les eleccions catalanes, un independentisme intel•ligent proposaria com a primer pas, el de construir una nova majoria i  un nou govern per apropar-nos a l’ objectiu i això per evitar caure en una estratègia equivocada. Ferran  Requejo feia fa un dies, una critica molt més constructiva  i racional de l’ independentisme exprés afirmant que “falten polítics professionals que siguin capaços d’elaborar un discurs”. Prova d’això, foren  ara fa un any, les afirmacions de Joan Carretero, sobre el paper de les institucions nacionals o sobre les possibilitats immediates d’independència, que han estat seguides amb la mateixa imprudència per Joan Laporta i que només han aconseguit apartar a molts electors, que mostren  molta més maduresa política. Els resultats del 28-N,  pot produir la greu  paradoxa que hi hagi menys diputats independentistes al Parlament que independentistes al carrer. Tal com ha dit  Requejo  per caminar cap a la independència cal una majoria amplia, un lideratge transversal clar que sigui identificable per a tothom, un pacte entre partits i la societat civil i una correcte planificació de les accions a emprendre , si es possible, des del govern. Arguments per a fer-la crítica de l’ independentisme exprés en  sobren i en el seu moment tot plegat podrà fins i tot explicar que cap candidatura independentista de nova fornada, surti ben parada a les properes eleccions catalanes. Són doncs  els electors favorables a la independència els mes conscients que estem just al principi i que la feina no es farà sense CiU, però tampoc sense ERC, encara que aquesta darrera força surtís debilitada de la contesa. La declaració unilateral d’independència es un camí, però no és l’objectiu de la propera legislatura. Precisament per això, calia que els nous independentismes actuessin amb més intel•ligència i   sortíssim amb  una proposta clara sobre  el tipus de govern de la Generalitat que li cal al país en els propers anys. La situació actual de Catalunya es de  extrema debilitat institucional, el que fa imprescindible i necessari tenir un govern fort i sòlid que teixeixi aliances nivell estatal i internacional. Com diu Requejo, no serà encara un govern per assolir la independència, però sí per  promoure-la i remoure el seus obstacles.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

COALICIÓ INDEPENDÈNCIA. EL MÈTODE I LES LLISTES.

2

La llei electoral vigent, estableix que les coalicions electorals s’ han de constituir abans del desè dia després de la convocatòria electoral. Les llistes dels partits, coalicions, federacions i agrupacions d’electors, diu la mateixa norma, que s’han de formalitzar entre cinc i deu dies més tard. Per tant, en el cas que hi hagués voluntat d’unitat encara hi hauria prou marge. Si hem de fer cas al que diuen els cridats, només hi ha una  raó que ho impedeix, uns han organitzat primàries i els altres han votat en bloc. D’establir-se un mètode que fés compatible les posicions de cada part, sense trair els principis fins ara invocats, seria possible una solució. Els dirigents de Solidaritat afirmen que no estan legitimats  per a  canviar res, aduint  que tot plegat ha estat el resultat d’una pràctica democràtica. Els de Reagrupament, no tenen aquests impediment, ja que la negociació de l’acord  fou aprovat democràticament en  assemblea general. Si partim del fet que només el candidats elegits per Solidaritat en cada demarcació poden resoldre l’ entrellat, només caldría que aquests decidíssim no acceptar l’ encàrrec pel que foren elegits. Laporta, potser  sense saber-ho, va trobar-hi la solució. La coalició seria un fet, si Reagrupament fes seva la llista de Solidaritat a la demarcació de Barcelona i com a contrapartida, els candidats de Solidaritat a les demarcacions de Girona i Lleida, fessin el mateix a favor de les llistes presentades per Reagrupament. La de Girona, per raons ben conegudes, seria del tot compartida i amb les de Lleida i Barcelona, per comparació amb les finalment retirades, mantindrien el nivell de competitivitat electoral desitjable.  El cas de Tarragona, necessitaria molt més més enginy, cintura i generositat. De ben segur que una dimissió  formal, en aquest cas, dels membres de les dues candidatures d’aquesta demarcació, permetria elegir una de nova amb representació al cinquanta per cent de les llistes anteriors, que  podria ser democràticament ratificada per l’Assemblea de Solidaritat ja convocada, dins del termini previst en la llei electoral. El mètode podria ser aquest o qualsevol altre, si bé tinc la sospita que falla la voluntat real per fer-ho.   

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

L’ ENQUESTA DE “GESOP” (EL PERIODICO)

0

L’enquesta de Gesop publicada avui pel diari “El Periodico”, repeteix els pronòstics de les anteriors. Baixa participació, victòria més que contundent de CIU, pèrdua de pes de PSC, IC, ERC, manteniment de PP i de Ciutadans i resultats molt minsos de Solidaritat (de 0 a 2 diputats) i de Reagrupament que es preveu no obtingui cap escó. Tot i això, no sembla que entre els dirigents actuals de l’independentisme democràtic, es prenguin massa seriosament aquestes previsions, que els obligaria adoptar mesures per  a rectificar el possible desastre, que fins i tot ha estat destacat  per la directora del Gesop, Àngels Pons, al afirmar que, “Carretero i Laporta han dividit el vot més radical favorable a la independència i han afeblit una opció que, en les circunstàncies actuals, tindria assegurada la representació”. Tot i que intel·lectuals del prestigi de Joan Ramon Resina, en el seus darrers articles a l’ Avui s’ hi ha fet ressó, denunciant el que suposa “fraccionar una força que es nodreix d’un mateix objectiu i d’una mateixa voluntat de transcendir la ideologia” i que Josep Maria Pasqual, articulista del diari El Punt, hagi escrit sobre la desunió, que exigiria fer més cas als solidaris i reagrupats de base que han elaborat l’anomenat Manifest del Fossar, els dirigents de Solidaritat, han respost publicant els resultats d’una enquesta amb resultats diferents, em temo que un pel maquillades amb la prepotència del que sap que només ells poden treure el nas al Parc de la Ciutadella  (suposo que amb més ganes de molestar al contrincant  electoral, que d´avançar cap l’ objectiu polític comú) i els líders de  Reagrupament, convençuts  que són, ells i no els altres, els autèntics salvadors de la pàtria, s’ han  limitat a mirar cap un altre costat. 

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/311512-error-fatal-de-lindependentisme.html
    
http://www.directe.cat/documents/noticies/manifest_del_fossar.pdf

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari