GESOP I FEED BACK : LA MAJORIA DEL VOT INDEPENDENTISTA L’ OBTÉ CIU.
Molt poques incerteses queden, però les que hi han poden encara provocar un petit terratrèmol electoral. Quin serà el percentatge de participació?. Que faran els encara indecisos?. Com serà la baixada dels socis del tripartit?. Quans diputats pot obtenir SI?. Hi haurà diputats de Reagrupament?. El que ja sembla clar i les enquestes publicades avui, tant del “Periodico” (Gesop) com de RAC 1 (Feed back), ho tornen a confirmar és que Convergència i Unió guanyarà les eleccions catalanes amb 62 i 63 diputats ( les dues enquestes fan el mateix pronòstic) que el PSC baixa ( 31-32 o 31-30), IC també (11-12 o 9-10), ERC baixa molt ( 11-12 o 10-11), PP si fa o no fa (14-15 en les dues enquestes) i C’s per un estil ( 3 o 4). Les enquestes fins ara publicades no es posen d’ acord sobre els resultats finals d’ERC en relació sobre si baixarà molt o poc i sobre on poden anar a parar els vots perduts. Mentre la mostra del Gesop, només preveu l’ entrada de SI amb un resultat més aviat migrat (0-2), Feed back pronostica una mica més (2-4) i veu possibilitats a Reagrupament a Lleida. Les dues enquestes coinicideixen en que majoritàriament els vots perduts d´ERC van cap a CIU i pocs a les noves formacions independentistes. CIU es converteix així amb el refugi “segur” dels nous independentistes, més centrats i transversals, del que es pensa, que volen la plena sobirania però els preocupa que es farà en el mentrestant. De confirmar-se les enquestes, del tot coincidents en aquest punt, CiU esdevindria l’opció central de tot el mapa polític català i també l’opció preferent del “nou” independentisme, cosa que s’explicaria per l’excepcional situació política que es viu a Catalunya i per la manca de lideratge que sumat a la crisis, provoca una forta concentració del vot. L´independentisme democràtic podia haver-se’n sortit amb una altre estratègia, si hagués sabut mantenir la unitat interna i dissenyar una política d’aliances pel mentrestant, no deixant-se portar per l’infantilisme de voler fer creure que la independència era només cosa de bufar i fer ampolles.