GENEROSITAT INDEPENDENTISTA: EL BAROMETRE DEL CEO.
Sembla que gairebé tot està dat i beneït. Si fem el cas del darrer baròmetre del CEO, només CiU té el seu electorat mobilitzat i fidelitzat entorn del 78,4%, mentre que els dos socis més importants del tripartit es troben per sota del cinquanta per cent. El PSC està al voltat del 48%, ERC en el 35,3% i només ICV-EUiA ho supera amb un 57,2%. Convergència obté un 24,4% en intenció directe de vot, deu punts per sobre del PSC a qui se li pronostica un 14,2%. ERC tindria un 7,4%, el PP un 6,2%, ICV-EUiA un 5,2% i C’s un 2,1%. Respecte als partits “nous” els més votats serien SI, que tindria un 1,7% i RI un 0,9%. Una dada molt significativa, és que un 8% dels electors expressarien el seu emprenyament votant en blanc. Dels “nous” només SI podria obtenir algun diputat, sempre com a conseqüència d’una baixa participació. La divisió del vot independentista, és doncs de ben segur una de les claus per entendre els pobres resultats que es pronostiquen per aquestes dues forces però no és la única. Davant d’ això, la reflexió i no les fugides endavant, és el que s’imposa. No n’ hi ha prou demanant un exercici de voluntarisme, com el que fan els que prediquen que cal votar independentista, sense concretar cap opció electoral, com si tal vegada no passés res. És hora de mullar-se, per evitar el desastre. Si es pretén capgirar una situació que es preveu lamentable, fruït d’una barreja de “personalismes”, “enveges”, “protagonismes”, ingenuïtat , manca de concreció programàtica, deficient cintura política, cal optar per la generositat independentista i per fer un exercici de responsabilitat. L’estratègia de la declaració unilateral de la independència necessita segurament de més temps de maduració, però també de la presència en la propera legislatura de diputats que la facin visible i més endavat possible. Ara cal exigir generositat i aixo vol dir que les dues noves opcions independentistes, a través d’un acord explícit o ímplicit, total o parcial, en les quatre circumscripcions o només en algunes, decideixin retirar-se demanant el vot per l’ altre. Potser així, s’evitarà el desconcert que produirà uns minsos resultats la nit del 28-N i es podrà retornar part de l’ilusió perduda, mobilitzant d’ aquí al 28-N, el vot independentista que fins avui – com mostren les enquestes -, han decidit votar en blanc o a altres opcions.
Jordi,
si quan dius que “No n’ hi ha prou demanant un exercici de voluntarisme, com el que fan
els que prediquen que cal votar independentista, sense concretar cap
opció electoral” et refereixes al #votaindependencia, sàpìgues que la proposta concreta tres opcions possibles: Esquerra, Reagrupament i Solidaritat. Aquí vaig provar d’explicar-ho. Si t’animes a fer-te’n ressò, t’ho agrairem.
Salut!
Xavier