NI-NI.
Comença la campanya i els partits que preveuen tenir pèrdues en vots, han començat endegar estratègies per a fidelitzar l’electorat més convençut utilitzant la tècnica de la contra programació. El cas més recent l’ha generat l’eslògan “Ni-Ni” del PSC: “Ni independentista ni de dretes. President Montilla”. Sense entrar a debatre si el lema pot ajudar-los, cosa que dubto després d’haver governat amb un partit que es diu independentista, el que de ben segur mostra el missatge és que el tripartit està acabat, pel que no deixa de ser curiós, que la resposta l’hagi organitzat precisament un dels aliats. Mentre que els convergents, més murris han fet com si res, l’ ham ha estat empassat pels republicans, que han respost amb un lema en aparença positiu: “Independentistes i d’ esquerres”, sense adonar-se que les dues afirmacions sonen a excusa de perdedors, ja que en quatre anys no han mostrat cap impediment per a governar junts i fer una política social molt similar als que ells anomenen “les dretes”. No són eslògans intel·ligents, doncs generen més desconfiança i allunyament tant dels propis com d’estranys. Enguany el col·lapse del sistema no es produiria amb les noves ofertes electorals, sinó per l’elevada abstenció que produeix l’estupidesa, quan s’exhibeix com a principal actiu electoral.
(Article que publica EL PUNT).
ERC va decidir, fa força temps, que la seva feina per assolir la independència del país era la de renunciar als votants “només independentistes” per captar el votant d’esquerres descontent del PSC i de l’encaix actual a Castella. A mi em sembla prou coherent i responsable. I crec que això els omple de valentia, perquè implica que perdran la meitat (com a mínim) del seu electorat i a sobre segurament hauran de mantenir-se a l’oposició, o sigui que perdran les cadires.
Però és la millor opció pel país, al meu entendre.
Per tant, em sembla bé l’eslogan, tot i que jo posaria:
D’ESQUERRES
i independentista