Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim
Dies enrere vaig tenir la sort de retrobar una vella coneguda que feia molts anys que no em visitava. Em refereixo a l’expressió “fer calderada”. Va ser a les instal·lacions de l’antiga fàbrica de cerveses Damm durant la presentació de la gira del retorn als escenaris de la Companyia Elèctrica Dharma quaranta anys després del seu debut i del
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre de lectura imprescindible, no cal dir-ho. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre –de lectura imprescindible, no cal dir-ho– que ens explica aquí que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. Tot és qüestió de posar-s’hi: 167. Butlletí radiofònic EXEMPLE D’ÚS: “La notícia de la setmana, com no, ha estat el finançament.” ÚS CORRECTE: “La notícia
A mitjans de 2012 l’editorial Barcanova va publicar un llibre modest en aparença –petit, endreçat, discret…– , amb vocació de manual de butxaca, però carregat amb dinamita pura. Un llibre publicat en una col·lecció de títol inequívoc: “El català portàtil” i que, per cert, traginava un nom que, entre títol, subtítol i complement, resultava més
Hi ha gent molt valuosa, en aquest país. Per això estic segur que quan serem independents no hi haurà qui ens aturi. Gent amb talent i, alhora, dotada amb una exquisida discreció. Que va fent la seva sense esgarips, com les formigues, però que va deixant pòsit i fa forat. Homes i dones de fer
Conformat sisplauperforça amb les decisions del tàndem Mas-Junqueras (una vegada més em pregunto per què totes les negociacions s’han de deixar podrir fins a l’últim minut de l’últim dia; en quina escola de gestió l’expliquen, aquesta tècnica?) he decidit aplicar-me la medicina que crec que ara ens convé a tots plegats per rebaixar tensions: allò
Doncs resulta que l’antic calendari romà només tenia 10 mesos. Començava el març (Martius, més de Mart), el seguien Aprilis (el mes de l’obertura de les flors), Maius (el de la deessa Maia) i Junius (dedicat a la deessa Juno) i a partir d’aquí els altres anaven numerats: Quintilis, Sextilis i així fins al darrer: December
Fa molts anys, en una de les primeres audicions que vaig fer del “Coral romput” de Vicent Andrés Estellés recitat per Ovidi Montllor i amb Toti Soler a la guitarra em vaig adonar que en un moment determinat del text el poeta escrivia “Tordesillas, Arévalo, Astorga, Rodrigatos de la Obispalía i Villalibre de la Jurisdicción”. És a dir, una
El capital més valuós que aquestes Totxanes han acumulat al llarg dels quasi deu anys de la seva existència sou vosaltres, la gent que les seguiu. Molt sovint ho feu en silenci, sense donar senyals de vida. Altres vegades, en canvi, us poseu en contacte amb mi -tant se val que el Bloc no admeti comentaris, l’adreça del meu correu és fàcil de
En el meu darrer apunt comentava la manera com, de vegades, en aquests temps de canvis a velocitats vertiginoses, les expressions del llenguatge comú pròpies dels costums d’una època poden esdevenir obsoletes en una o dues generacions. Hi ha altres vegades, però, que les modes inspirades pels mitjans de comunicació i els seus protagonistes principals -periodistes, opinadors i polítics- generen
Un dia de l’any 2005 vaig tenir l’oportunitat d’assistir, per motius de feina, a una presentació prèvia d’aquella campanya de normalització lingüística endegada per la Generalitat que tenia com a lema “Dóna corda al català” i que com a imatge identificativa exhibia una dentadura amb ulls i peus que els cervells creatius de la campanya varen batejar amb el nom
Tot i no ser un número capicua, els membres del Club Palindromista Internacional (CPI) -els bojos de la simetria i de les frases mirall- han volgut demostrar que són gent de cor tendre i han celebrat l’aparició del número 100 de la revista “Semagames”, el seu òrgan de comunicació oficial, amb una trobada a Món Sant Benet