Fa uns quinze dies, quan a casa ens capficaven altres urgències, l’amic i mestre palindromista Jesús Lladó (vegeu aquí) em va fer arribar uns comentaris a propòsit de dos assumptes que per aquelles dates ocupaven els titulars de tots els diaris: la candidatura d’Ascó com a lloc on instal·lar-hi un cementiri de deixalles nuclears i els conflictes a
A la pàgina 11 del suplement de cultura del diari AVUI d’avui el lingüista Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, comenta la cançoneta de Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio. Aquella en la que se’ns deia contínuament que en un Pessebre “hi ha d’haver-hi un caganer” i que va motivar dos apunts recents -i
A la pàgina 11 del suplement de cultura del diari AVUI d’avui el lingüista Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, comenta la tornada de la cançoneta de Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio. Aquella en la que se’ns diu contínuament que en un Pessebre “hi ha d’haver-hi un caganer” i que va motivar
Avui fa just una setmana que vaig publicar l’apunt sobre la cançó de Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio (vegeu-lo aquí) en el qual manifestava el meu disgust pel que considero que és una incorrecció lingüística en la tornada -repetida i repetida fins a l’avorriment- de l’esmentada cançó. Després de set dies a la xarxa puc dir que ha estat un dels
Mandrejava al llit escoltant la ràdio fins que una informació m’ha sacsejat com si hagués ficat els dits en un endoll d’alt voltatge. Aquestes orelles que acabaran menjades pels cucs han sentit la nadala oficial de Catalunya Ràdio i TV3 i encara tremolen. Resulta que els cervellets de la CCMA han volgut retre homenatge a la figura del “caganer”
Un dels costums més deplorables que últimament estan arrelant en la parla de casa nostra és la confusió entre el temps verbal present i el futur. Em refereixo al costum de dir “Ens truquem el mes que ve i quedem”, per comptes de “Ens trucarem… i quedarem” que fóra el lògic atès que parlem de coses
És una obvietat i s’ha dit moltes vegades, ja ho sé. Tot i això m’ha agradat veure-la avui al Presència -el suplement dominical d’El Punt- i no dubto a qualificar-la com la frase del dia. L’escriu Vicenç Pagès -atenció a “Els jugadors de whist”, la novel·la que Empúries li publicarà el proper 3 de setembre, “a
“Ja n’hi ha prou. Al cap d’una setmana que el president de la Generalitat afirmés que l’única llengua de Catalunya que necessita reforç és la catalana, el Govern central ens imposava per decret una hora més de castellà. Tenim el país ja del tot castellanitzat, i el català que s’hi usa està extremament degradat, de
Cap de setmana immers en la lectura de novetats de Sant Jordi (que ja avanço que, de moment, no m’estan oferint gaires estones excitants). Faig una aturada en la feina per respondre un SMS del noi gran de casa: em diu que ell i la seva enamorada han arribat ja a Donostia on aquesta nit actua
El darrer cap de setmana l’he passat escoltant amb molta atenció i prenent notes en una llibreteta perquè he tingut el privilegi d’estar envoltat de gent sàvia. Vull dir que he assistit al primer Congrés Palindròmic Internacional que s’ha celebrat a Torredembarra amb la presència de bojos de la simetria lingüística de Catalunya, Espanya, Euskadi, Mèxic i Xile. No cal
Resum copiat del web del Centre d’Estudis Jordi Pujol (vegeu el text aquí) “La literatura catalana està força bé. Sobretot si la comparem amb la situació del país, que s’està enfonsant, i que tal com el coneixíem està desapareixent,”, ha declarat aquest matí l’escriptor Quim Monzó en el decurs d’un esmorzar amb periodistes organitzat pel Centre
Ja he explicat en altres ocasions (vegeu aquí) i també (aquí) les relacions que l’A. i jo mantenim amb la bona gent del Club Palindròmic Internacional (CPI). Unes relacions no gens recíproques ja que cada vegada que coincidim en alguna trobada ens fem un fart d’aprendre coses noves d’ells, fet que de cap manera s’esdevé a l’inrevés. Ja fa més de
Escoltem per la ràdio com algú comenta els resultats del darrer Estudi General de Mitjans i, més concretament, la curiosa interpretació que en va fer el Telenotícies de TV3 del dijous passat. Una interpretació que camuflava la notòria baixa de Catalunya Ràdio en la darrera onada i, molt especialment, de l’espai matinal que ha substituït la marxa d’Antoni Bassas. “Quina barra!”,
La pila de revistes i diaris per repassar, les nou-centes fotografies per triar, endreçar i catalogar, els discos acabats de comprar que cal passar a l’ordinador, l’arxiu dels papers sicilians més interessants… vet aquí els signes inequívocs del retorn a la vida habitual després de les vacances. Dissortadament hi ha altres indicis de la tornada a casa. Per
Una definició d’estiu que a casa nostra, ai las, s’està refermant d’uns anys ençà podria ser “època de l’any en la que les emissores catalanes s’omplen de becaris que rivalitzen entre ells per veure qui destrossa més la llengua”. Fa una estona, remenant retalls de premsa de les darreres setmanes he trobat un article de l’escriptor Vicenç Pagès Jordà que