Totxanes, totxos i maons

El capital més valuós que aquestes Totxanes han acumulat al llarg dels quasi deu anys de la seva existència sou vosaltres, la gent que les seguiu. Molt sovint ho feu en silenci, sense donar senyals de vida. Altres vegades, en canvi, us poseu en contacte amb mi -tant se val que el Bloc no admeti comentaris, l’adreça del meu correu és fàcil de trobar clicant el “jotajotai” de sota del títol de cada apunt- per fer-me saber la vostra opinió o per fer aportacions que complementen i enriqueixen el que he escrit. No sabeu com s’agraeix l’escalf d’aquesta presència discreta i afectuosa…

Un dels meus seguidors més fidels és el Francesc Castanyer. Vaig començar a parlar d’ell fa sis anys (aquí) a propòsit de la trobada de palindromistes que vàrem celebrar a Olot i, per tant, no cal que torni a explicar l’estima i admiració que sento per aquest veterà de noranta-set anys dotat amb una intel·ligència esmoladíssima i una curiositat oceànica acompanyades, a més a més, pel fet de ser una persona extraordinària.

Fa uns dies, quan parlava de l’expressió “donar corda” em va enviar un correu deliciós en el qual m’explicava anècdotes familiars relacionades amb les joguines -especialment els trens elèctrics- dels seus fills quan eren menuts.

I abans d’ahir, en llegir el meu apunt sobre les expressions de l’àmbit esportiu que ja fan pudor de tant fer-les servir, em va enviar un altre correu en el qual em proposava d’afegir a l’antologia de disbarats l’expressió “els transalpins” per referir-se als habitants de la bella Itàlia.

En el Diccionari de l’IEC, la definició de “transalpí” diu: “Que és, respecte a Itàlia, a l’altre costat dels Alps”. I com a exemple posa la Gàl·lia transalpina.

A la vista d’això en Francesc Castanyer m’escriu: “Realment, des de Barcelona no sembla una expressió massa apropiada i m’atreviria a donar una explicació de l’anomalia. Quan jo era jove la majoria dels diaris d’aquí escatimaven en la qüestió dels corresponsals a l’estranger i es valien de les notícies d’agència. En el tema esportiu la principal font d’informació (aprofitant que el coneixement del francès era corrent) era el diari parisenc “L’Equipe” pel qual l’expressió tenia una certa lògica. Però, des de Barcelona…!!!”

Moltes gràcies, amic Francesc. Ho tindrem molt en compte: a partir d’ara s’ha acabat parlar de “l’equip transalpí”.