Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Llengua

Els refranys: les coloraines de la parla.

29 de gener de 2013

Una de les conseqüències que la progressiva uniformització i degradació de la parla quotidiana estan deixant en les nostres converses és la pèrdua de l’ús dels refranys, les frases fetes i les expressions genuïnes. Es tracta d’un empobriment progressiu i imparable, relativament recent i molt em temo que irreversible. Molts de nosaltres recordem -considereu, si us plau, que aquest “nosaltres” remet a la gent de la meva edat:

Llegir més

Recupero una vella expressió.

7 de novembre de 2012

Ahir em vaig trobar per sorpresa a la Rambla el meu amic Pep T. Des de fa una pila d’anys en Pep i jo som companys de, diguem-ne, empresa però les nostres feines ens mantenen allunyats. Ell a la ciutat de Lleida, on ara mateix ocupa un lloc de responsabilitat relacionat amb la gestió del conjunt monumental

Llegir més

Gent sàvia, els palindromistes… (*)

23 de setembre de 2012

L’endemà del dia que la bona gent de Xarxa de Mots arriba al número 3.000 del seu projecte “Rodamots. Cada dia un mot” (del qual, si encara no ho sou, fareu santament de fer-vos subscriptors) (**) la no menys bona gent del Club Palindromista Internacional acaba de celebrar la seva trobada anual a la ciutat

Llegir més

El catanyol es cura (elogi de Pau Vidal).

18 de setembre de 2012

Tot i que és molt jove, el Pau Vidal  és un vell amic de casa. Vull dir que ja fa una pila d’anys que ens coneixem i que ens l’estimem, l’A. i jo. Més concretament, des dels inicis heroics de l’Scrabble en català, en aquelles primeres i inoblidables sessions de cada dimecres a la nit al bar Queimada.Entre moltes altres malifetes,

Llegir més

Aquesta descurança amb la llengua que tant cansa…

6 de setembre de 2012

Com més anem, menys valem, tu… Ja sé que aquesta no és una manera gaire habitual de començar un apunt en aquestes Totxanes que, de natural, solen ser optimistes i xiroies però, francament, s’ha de reconèixer que hi ha fets i situacions relacionades amb la manera com es tracta la llengua catalana en els mitjans de comunicació de titularitat pública (dels

Llegir més

Una partida de Scrabble per homenatjar al gran Tísner.

24 de maig de 2012

Una de les coses per les quals em considero persona afortunada és l’oportunitat que vaig tenir el 1990 -ja fa, ai las!, una pila d’anys- de viure de prop els començaments d’una aventura extraordinària: la posada en marxa de la versió catalana del joc de l’Scrabble. He parlat d’una aventura extraordinària perquè el cert és que

Llegir més

#essageae.

2 de juliol de 2011

Veritablement en aquestes coses cal anar amb una mica de compte (mireu, si no, el nou carés que està adoptant l’afer Strauss-Kahn) perquè a l’hora d’escampar merda tothom s’hi abona i després ningú reconeix que potser hauria estat millor fotre’s la llengua al cul. El cert, però, és que després de saber-se la notícia de la intervenció judicial a la

Llegir més

Més sobre Puyal: carallots i “gilipollas”.

3 de març de 2011

La casualitat em fa encadenar dos apunts dedicats al mestre Puyal. El d’avui, però, no fa referència al seu recent llibre sinó que intenta sortir al pas del que ahir va comentar en el transcurs de la transmissió del València-Barça sobre el mot (evidentment castellà) “gilipollas” que es veu que el periodista Xavier Sardà havia

Llegir més

Sobre “els Nadals”, “la Nit Bona” i el castellà que, pobre, recula a Catalunya cosa de no dir…

24 de desembre de 2010

A Espanya parlen de “estas Navidades” i celebren “la Nochebuena”. A Catalunya -país on segons uns quants mentiders indesitjables, avalats ara pel Tribunal Suprem (vegeu aquí), el castellà recula cosa de no dir- molts catalans parlen d’“aquests Nadals” i de celebrar “la Nit Bona”, quan el correcte és parlar d’aquest Nadal (en singular) i de

Llegir més

A propòsit del xampany.

6 de setembre de 2010

Des que fa anys es va implantar la moda de parlar de “cava” cada vegada que ens havíem de referir al xampany de tota la vida em vaig conjurar a no fer el joc al nou -i horrible- mot. Per raó de tradició, és clar, però sobretot per motius fonètics: ni punt de comparança entre el so festiu i

Llegir més

La murga del llenguatge no sexista.

6 de juliol de 2010

Els seguidors d’aquestes Totxanes hauran detectat que gairebé mai m’acullo a la moda del llenguatge no sexista. Una moda que potser sí que deu ser políticament correcta però que, vistos els usos i els abusos que en el seu nom s’arriben a perpetrar, em sembla una mostra més de la immensa tonteria i manca de substància que ens envolta a

Llegir més

Ets gran, Serra! (avui que fa vint anys),

1 de juliol de 2010

Avui, primer dia de juliol, fa exactament vint anys que Màrius Serra va substituir el gran Tísner en la responsabilitat de confegir l’encreuat diari en català a La Vanguardia. Com vaig explicar ja fa temps (vegeu aquí) vaig tenir la immensa sort de ser testimoni del moment en què Tísner li va proposar que ocupés la

Llegir més

Sobre avis i néts (i àvies i nétes).

7 d'abril de 2010

Mitja tarda de Dimarts Sant. Sóc a la plaça del Guinardó, davant de l’edifici on viu el noi petit de casa, esperant que baixi. Molt a prop meu veig com va venint una senyora una mica més gran que jo. Carreteja una cadireta amb una nena rossa i tot ulls que no para de mirar-me.

Llegir més