Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern - Pàgina 9

Carpeta de retalls

Per a la carpeta dels retalls (LXXXV): Iu Forn i la senyora Jové, la nova icona dels nostres “progres”.

12 de febrer de 2010

Carpeta de retalls

Ahir, el mateix dia que El Periódico (aquest graaan diari català) ocupava la seva contra amb una entrevista amb la senyora Ariadna Jové, la nova icona (vegeu la il·lustració, quina magnífica imatge!) dels nostres “progres”, sempre compromesos amb els problemes del món però amb una angoixa que està en relació directa al quilometratge: com més lluny són

Per a la carpeta dels retalls (LXXXIV): Les ofenses segons Sergi Pàmies.

25 d'octubre de 2009

Carpeta de retalls

Ho vaig llegir ahir a les pàgines centrals de La Vanguardia -més concretament a l’altra banda del Serra i el Fortuny- i ja em vaig emprenyar, però com que aquests dies no tinc gaires ganes de brega vaig optar per no dir res. Em refereixo a un article de Sergi Pàmies molt crític amb la manera

Per a la carpeta dels retalls (LXXXIII): “Som els bons i volem guanyar”.

5 de juliol de 2009

Carpeta de retalls

“Volem els millors”, Salvador Sostres. AVUI del 25 de juny de 2009. (Llegiu-lo també aquí) “El consell dels vells cagats de sempre és ara que Xavier Sala i Martín no sigui candidat a presidir el Barça. Diuen que perdria perquè crea molt de rebuig i que és massa intel·ligent i que parla massa clar i

Per a la carpeta dels retalls (LXXXII): Gregorio Morán i la plastilina.

25 de gener de 2009

Carpeta de retalls

Magnífica com sempre la “sabatina intempestiva” que Gregorio Morán va publicar ahir a La Vanguardia a propòsit d’”Entre les murs”, la pel·lícula de François Bégaudeau estrenada aquí amb el títol de “La clase”. Lliga amb el que Quim Monzó ja fa temps que va predicant i -si se’m permet la immodèstia- amb el que aquestes Totxanes (vegeu aquí)

Per a la carpeta dels retalls (LXXXI): Ocellots de mal pèl i doble cara.

19 de gener de 2009

Carpeta de retalls

“Hi ha a Catalunya uns ocellots camallargs i bocamolls que no tan sols tenen consells per a tothom menys per a si mateixos, sinó també anatemes per a qui no pensi com a ells els agrada: fins no fa gaire, solien conformar-se tractant els discrepants de feixistes, però la paraula, de tant grapejar-la, se’ls deu

Per a la carpeta dels retalls (LXXX): A Espanya hi som de pas.

4 de gener de 2009

Carpeta de retalls

“El catalanisme ja fa temps que hauria d’haver explicat que a Espanya només s’hi pot estar de pas, provisionalment. En primer lloc, per coherència amb el propi projecte d’emancipació nacional, que no admet mitges tintes -no es pot ser una mica independent, tal com no es pot estar una mica embarassat-. I en segon lloc, perquè

Per a la carpeta dels retalls (LXXIX): Sobre Euskadi i els Mossos.

5 de desembre de 2008

Carpeta de retalls

Diu Alfred Bosch: “Posats a buscar amics, busquem-ne de sòlids. O no ens capfiquem tant per les amistats, caram, no ens ha d’espantar sentir-nos sols. El primer pas necessari cap a l’emancipació, personal o no però ben servida, és fer-te tu mateix el llit. Encara que perdis els idil·lis de joventut, t’hi hagis de ficar

Per a la carpeta dels retalls (LXXVIII): Sobre Woody Allen i Sisa.

26 de setembre de 2008

Carpeta de retalls

“Com diria el clàssic, “Catalunya serà una postal, o no serà”. I Woody Allen -ep, i Jaume Roures- ens acaben de regalar una postal potser només comparable a la que sol vendre el Barça a tot el món. Jo estic encantat.” Així acaba l’article “Postal de Barcelona” que publica avui Salvador Cardús en el diari Avui

Per a la carpeta dels retalls (LXXVII): “Les mares ploren”, de Salvador Sostres.

24 d'agost de 2008

Carpeta de retalls

“El protocol mediàtic de les tragèdies. De seguida càmeres i micròfons s’abraonen sobre els familiars de les víctimes perquè expliquin llur dolor. Hi ha poques coses al món tan certes i conegudes com que les mares ploren quan perden els seus fills. I això ho sap tothom, i les coses que sap tothom no són

Per a la carpeta dels retalls (LXXVI): Fot fàstic, la Rambla…

15 d'agost de 2008

Carpeta de retalls

“Fa uns anys baixava la Rambla de Barcelona amb un gran sentit de la propietat. Potser no era ni el millor passeig ni el més bonic del món. Però era nostre, allò era alhora el nostre cor i el nostre termòmetre. Aquella riuada de gent que treballava, es divertia o badava, fabricava una personalitat singular,

Per a la carpeta dels retalls (LXXV): Menys anglès? Més espanyols.

26 de juliol de 2008

Carpeta de retalls

“Les dades de coneixement de l’anglès són tan escandaloses que, per una vegada, hauríem de ser capaços entre tots de trencar la resistència corporativa a contractar professors forans. L’aprenentatge real (no de fireta, com ara) de l’anglès és una prioritat nacional. No només, com tothom repeteix, per qüestions de competitivitat, sinó també per raons d’identitat.

Per a la carpeta dels retalls (LXXIV): Salvador Cardús parla de l’anunci guai de Lesseps.

14 de juny de 2008

Carpeta de retalls

“L’Ajuntament de Barcelona ens acaba de descobrir que la capital catalana és la ciutat de les patates braves. Per fer-ho, ha posat en marxa una gran campanya de publicitat, d’aquestes que valen un dineral. De fet, ara no tan sols sabem que a Barcelona s’hi mengen patates braves -no en tenia ni la més remota

Per a la carpeta dels retalls (LXXIII): “És això un govern, president?”

29 de maig de 2008

Carpeta de retalls

Crec que val la pena llegir en l’AVUI d’avui l’article de David González en la secció d’opinió “A la tres”. Es titula “És això un govern, president?” i diu així: “L’exconsellera, diputada i dirigent d’ERC a les Terres de l’Ebre Marta Cid es manifestava dimarts amb la plataforma antitransvasista a les portes del Palau de

Per a la carpeta dels retalls (LXXII): Patrícia Gabancho, sempre interessant…

7 de maig de 2008

Carpeta de retalls

“Catalunya té por de la seva identitat i té por de perdre la seva identitat. Per això la identitat catalana funciona malament en l’àmbit públic i aguanta ferma en l’àmbit domèstic. Catalunya integra tothom en l’espanyolitat banal que regna arreu; després, els mateixos catalans s’arronsen en constatar la reculada. I és que els catalans saben

Per a la carpeta dels retalls (LXXI): Cap on va Catalunya, segons Ernest Folch.

1 de maig de 2008

Carpeta de retalls

“Ja fa molts anys que fem les coses contra algú i no a favor de res. Bàsicament fem les coses contra Espanya i no a favor de Catalunya. És a dir, tenim més ganes que perdi el Madrid que no pas que guanyi el Barça. I potser ha arribat el moment de demanar una pausa.