“Si hom creu que el problema valencià consisteix en el fet que hi ha una massa de població -els valencianoparlants- que són amatents de la seua llengua i la seua cultura -és a dir, que volen viure en valencià-, però que no tenen clar el nom i la filiació del seu idioma -és a dir,
Article “Fogons amenaçats”, de Xavier Roig. Publicat en la secció “Fil per randa” d’e-noticies.com el dissabte 23 d’octubre: “Uns quants cuiners bascos són objecte d’una greu vexació. S’ha filtrat a la premsa que van pagar a ETA allò que es coneix com “impost revolucionari” (una extorsió). Per si no tenien prou pena amb el xantatge i
“Més enllà de la desfilada, aquesta és la paradoxa de la política catalana que estem vivint des de fa un any. Maragall està portant endavant el seu programa, que és també el programa del PSC. Lentament en alguns temes, a alta velocitat en d’altres, Maragall fa el que suposàvem que faria, el que creu, el
“El primer secretari del Partit Socialista de Catalunya de Barcelona, senyor Joan Ferran, està preocupat, diu, per la “terminologia confusa” que utilitzen TV3 i Catalunya Ràdio per referir-se a Espanya, a Catalunya i als Països Catalans. (…)”. Isabel-Clara Simó, article “Joan Ferran”, secció “De fil de vint” (Avui, 12-10-04). (Anterior “Per a la carpeta dels
“D’ençà de la mort de Franco, al país han triomfat uns mitjans de comunicació que funcionen segons una combinació devastadora: (1) polítics amb clares tendències a voler aixecar la camisa, (2) propietaris i directius de mitjans de comunicació frívols i (3) periodistes/reporters majoritàriament imberbes i addictes al progressisme de porró”. Fragment de l’article “La veritat?
“Personalment, tinc la sensació de viure un final d’etapa. Intento ser positiva, no només per defensa pròpia, sinó per no contribuir a empitjorar una situació ja prou fumuda. Després del “Déu li’n don glòria” i del “vejam què diu”, estic a la fase “no el matis encara”. Frase de cloenda d’una nota enviada ahir a la meva bústia
“… cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. Finalment, pensem que “política” no és sinó l’art o la ciència de convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d’home”. Joan Fuster, “Diccionari per a ociosos” (1964). (Anterior “Per a la
Declaracions de Jordi Sebastià (Burjassot, 1966), autor del llibre “El parany cosmopolita” (Ed. Afers, Catarroja, 2004) en l’entrevista que li fa Núria Cadenas a la revista El Temps de la setmana del 13 al 19 de juliol. (n’hi ha més) “… el cosmopolitisme demana una cosa tan abstracta com el fet que et comprometes amb tota
http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/1270?comments=no“Si no es controla, el turisme és una xacra, i no simplement mediambiental. L’abús, així com la possessió de pous de petroli, genera societats que tendeixen a la indolència, als comportaments ganduls. D’entrada, es tracta d’una “riquesa” que no sorgeix com a mèrit propi sinó com a resultat d’una ubicació privilegiada. En conseqüència, els propietaris
“… ho comentava ahir a Barcelona en privat un altre basc també significat i significatiu: “Sembla que els catalans estan disposats a mobilitzar-se massivament en favor de tots els drets socials, polítics i nacionals del món, tret dels seus”. Així ens va.” Extret de l’article “Aproximació basca”, de Desclot. Publicat al diari Avui del dissabte 24