Totxanes, totxos i maons

Crec que val la pena llegir en l’AVUI d’avui l’article de David González en la secció d’opinió “A la tres”. Es titula “És això un govern, president?” i diu així:

“L’exconsellera, diputada i dirigent d’ERC a les Terres de l’Ebre Marta Cid es manifestava dimarts amb la plataforma antitransvasista a les portes del Palau de Pedralbes, on es reunia la Taula Nacional de la Sequera amb els rius desbordats. (…) (n’hi ha més) 

(…) Cid va ser una consellera amb empenta en temps del primer tripartit, però veient-la a la foto que acompanyava la crònica d’ahir de l’AVUI, fent cara de què hi faig jo aquí?, un arriba a la conclusió que el segon tripartit, el de l’endreçat president Montilla, té el mateix problema que el del desmanegat president Maragall: que l’artefacte no és (exactament) un govern, és una altra cosa.

Hi ha bons solistes –un Castells, un Tresserras, un Ernest Maragall o una Tura–, però l’orquestra és cacofònica. Falta direcció política, falta cohesió, falta autonomia de gestió del govern respecte als partits i falta confiança dels partits en el govern; i el resultat és massa sovint la falta de resposta conjunta a problemes nous o estructurals –com la gestió de l’aigua–. El tripartit dos s’assembla cada cop més al tripartit u, perquè qualsevol crisi deixa en evidència que no passa de ser un arrenglerament d’oficines electorals al Pati dels Tarongers. D’oficines de partit i/o candidats que tampoc van a l’una.

La del PSC (com menys et mullis millor); la d’ERC (de fet les oficines de Carod i les de la resta) i la d’ICV (inundada en ple duel de baietes entre Saura i Baltasar). El PSC, fent jocs de suma zero entre els interessos electorals metropolitans i la conservació de l’ecosistema anti-CiU a l’Ebre. ERC, amb posicions variables en funció de si fa fred al govern, és primavera al Congrés o s’escalfa el territori. I ICV, presonera d’una clientela electoral de programa i punt únic: no. Un govern que no va decidir Zapatero però que és incapaç d’evitar que li marqui l’agenda, que li posi i li tregui les canonades i el que calgui. Sempre, amb 48 hores de gràcia perquè Montilla pugui rectificar abans que el consell de ministres certifiqui que plou.”

——————————————————————————————

^{(Podeu accedir als anteriors “Per a la carpeta dels retalls” a través de l’arxiu de Categories que trobareu en la columna de la dreta)}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!