Totxanes, totxos i maons

“Les dades de coneixement de l’anglès són tan escandaloses que, per una vegada, hauríem de ser capaços entre tots de trencar la resistència corporativa a contractar professors forans. L’aprenentatge real (no de fireta, com ara) de l’anglès és una prioritat nacional. No només, com tothom repeteix, per qüestions de competitivitat, sinó també per raons d’identitat. I és que si no som capaços de dominar l’anglès ens veurem abocats a relacionar-nos amb el món en espanyol i això ens farà, per sempre, espanyols.”

Aquest text pertany a la secció “Engrunes” que cada dia publica Joan Oliver a la pàgina 2 de l’Avui. Més concretament és el paràgraf que tanca la columna d’ahir dedicada a reflexionar sobre les dades dels lamentables coneixements d’anglès dels alumnes d’ESO (vegeu aquí) que s’havien conegut el dia abans.  (n’hi ha més)

El text íntegre de la columna és aquest:

“Anglès
Les dades publicades ahir sobre el grau de coneixement de l’anglès dels nostres alumnes de quart d’ESO fan feredat. Després de vuit anys d’estudiar aquesta llengua, amb prou feines la meitat dels alumnes han adquirit uns coneixements elementals, de primer curs per entendre’ns. I els que tenen uns coneixements mínims els han assolit molts cops gràcies a l’esforç dels pares que paguen de la seva butxaca cursos extraescolars. A cap país del món no hi ha tantes acadèmies i professors particulars d’anglès. La realitat és ben senzilla: els joves no aprenen anglès a l’escola perquè els professors no en saben prou. En el millor dels casos, els professors són gent del país que ha estudiat anglès, en el pitjor dels casos la ignorància dels professors és absoluta. La immensa majoria d’aquests joves que fan quart d’ESO i que ja fa vuit anys que estudien anglès no han vist mai a l’aula una persona que tingui l’anglès com a llengua materna. Demencial.

Sindicats
Bona part dels professors que tenen l’anglès com a llengua materna i que treballen a acadèmies o fan classes particulars, estarien encantats de fer classes a l’escola pública o concertada. Milers de joves angloparlants de tot el món estarien encantats de passar un curs a Catalunya fent patis, menjadors o el que convingués, en anglès i només en anglès. La reforma que necessita el nostre sistema educatiu per aconseguir que els joves aprenguin anglès és ben senzilla: contractar professors i ajudants que siguin angloparlants. El problema és que això topa amb la resistència de molts professors i amb l’oposició frontal dels sindicats, que pel que es veu darrerament són els que manen al nostre sistema educatiu.

Prioritat
Les dades de coneixement de l’anglès són tan escandaloses que, per una vegada, hauríem de ser capaços entre tots de trencar la resistència corporativa a contractar professors forans. L’aprenentatge real (no de fireta, com ara) de l’anglès és una prioritat nacional. No només, com tothom repeteix, per qüestions de competitivitat, sinó també per raons d’identitat. I és que si no som capaços de dominar l’anglès ens veurem abocats a relacionar-nos amb el món en espanyol i això ens farà, per sempre, espanyols.”

——————————————————————————————

^{(Podeu accedir als anteriors “Per a la carpeta dels retalls” a través de l’arxiu de Categories que trobareu en la columna de la dreta)}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!