“El lunes el Presidente Zapatero, enseñando un gráfico que supuestamente mostraba el precio de la vivienda, dijo: “Esta es la evolución del precio de la vivienda con el PP, que llegó al máximo histórico, y la evolución con el PSOE, que ha ido decreciendo”. Cualquier persona que haya vivido en el planeta Tierra sabe que los
"A empentes, potser, però a aquest país el faran independentista vulgues que no. I no tant per si els trens s’aturen, els túnels s’enfonsen o ens quedem a les fosques, sinó perquè, a més, se’n foten. Vull dir que el menyspreu pel nostre país s’ha descarat." Paràgraf inicial de l’article de Salvador Cardús "Ens fan
"Potser és que la gent que fa tres o quatre anys picava cassoles ara té un blog a Internet, i expressa allí les seves inquietuds. No hem d?oblidar que, segons diuen, Catalunya ha esdevingut el país amb més blogs polítics del món. Si t?has quedat tranquil després de pontificar pels plecs més recòndits del ciberespai,
M’ha fet molta gràcia -perquè em sembla que l’autora hi toca, i molt- la columna de Mar Jiménez a la segona pàgina de l’Avui d’ahir. Sobretot el que diu en el paràgraf inicial: "Samuel Eto’o va obtenir la nacionalitat catalana molt abans que l’espanyola. No en un jutjat, sinó a la sala de premsa del Camp Nou. ¿Recordeu
"Mentre les diverses instàncies judicials es dediquen a criticar-se per la falta habitual d’operativitat, l’agressor se sent feliç voltat de càmeres, beu cervesa, brama encara més pel mòbil, besa amigues o nòvies i paga rondes als amics. Se’l veu feliç. Acabarà en una televisió, discutint de manera acalorada i cruel amb feministes de plató. L’agressió el
"Fa uns anys hi va haver un simulacre de poeta nacional en la figura de Martí i Pol. Al marge dels judicis de valor emesos sobre la seva escriptura, des del punt de vista estricte de la poesia en si, Martí i Pol és epigonal. Pot agradar o no, però no hi ha en la
"José Luis Rodríguez Zapatero, tot i quedar-se lluny de la majoria absoluta, ha tingut una vida parlamentària còmoda i plaent. I això ha estat, bàsicament, perquè ha sabut administrar amb saviesa la competició salvatge en què viuen immerses les dues forces principals del nacionalisme català." "Penso que la llei de la dependència és l’exemple més
Amb el seu estil directe i estripat que no sempre és grat de llegir i que no tothom comparteix Salvador Sostres parlava ahir del senyor Joan Rangel, delegat del govern espanyol a Catalunya, a propòsit del seu desconeixement de les preteses activitats irregulars del senyor Eduard Planells, el funcionari que ocupava el número dos en la cadena de comandament de
Una vegada més l’Iu Forn la clava. En aquesta ocasió ens parla, amb el seu to conyívol habitual, de com -per a segons qui- estan canviant els papers en els afers entre qui promou avalots al carrer i les forces encarregades de reprimir-los (paraula més aviat lletjota, aquesta, però enormement exacta, tu). "… a partir d’ara
"Allò que necessita la tele no és algú que hi vagi a explicar la seva obra. L’obra artística no té cap interès a la tele. A la tele interessa la persona. Els programes volen gent que entengui que posar-se sota els focus implica crear un personatge, una actitud i dir coses que altres no gosen
"El catalanisme, que va començar el 1906 amb la Solidaritat, pot quedar enterrat després de l’Estatut del 2006. Haurà durat un segle just. El catalanisme, avui, és una ideologia sense contingut, només apta per atiar les passions de quatre convençuts i generar la indiferència i el fàstic en la resta. És una marca política apta
"Leo con estupor que el Gobierno acaba de contratar a Michael Moore como asesor en temas de terrorismo y se ha comprometido a hacer llegar a todos los colegios españoles su película "Fahrenheit 9/11". ¿O era Al Gore para temas de cambio climático (CC)? Bien, Moore, Gore, para el caso es lo mismo: ambos se
"(…) Pensin a més que, a diferència del que succeeix amb els artistes circenses de La Makabra i de Can Ricart, les necessitats d’un escriptor són més aviat modestes i no comporten gaires molèsties. De fet, ara mateix duc a terme la meva labor en un pis de Barcelona, el lloguer del qual pago religiosament
"Si Salvador Puig Antich fos viu seria a la presó. No era un pres polític sinó un que atracava bancs i allò que feia durant la dictadura encara en democràcia segueix feliçment prohibit…". Començament de l’article "Salvador", de Salvador Sostres, publicat a l’Avui del dimarts 19 de setembre. Feu clic aquí si voleu llegir-ne el contingut
"Plores perquè la versió que ens arriba de la dictadura és cada vegada més endolcida, com si el franquisme fos l’arribada del 600 i no la mort de Puig Antich…" Fragment de l’article "Emocions col·lectives", escrit per Albert Om a propòsit de la imminent estrena de la pel·lícula "Salvador" i publicat en l’AVUI d’avui. Per