Fi de la llengua catalanaAlbert Sánchez Piñol(Ara, 16 de juliol de 2011) No crec que hi hagi cap literatura que dediqui tants esforços a parlar de la seva pròpia extinció com la catalana. Articles, assajos, contes, novel·les sobre la mort del català. Està irremissiblement condemnat, el català? (n’hi ha més) Qualsevol observador imparcial podria constatar
Tots els qui el dissabte al vespre estàvem escoltant l’hora i mitja de la TdP, prèvia al partit de Wembley, ens vàrem quedar d’una peça en sentir la glossa que el mestre Puyal va fer de la figura d’un altre mestre: Pep Guardiola. Ahir el diari ARA, que cada dia que passa creix i es fa més
Amb aquest article d’avui al diari Ara el senyor Albert Om acaba de guanyar-se un lloc en la meva llista d’honor de catalans amb el cervell ben moblat. (Per cert, senyors de CiU, a Badalona també ha aparegut ronya del mateix estil. Vejam si ara badarem…)L’Anglada i joAlbert OmDiari Ara, dissabte 28 de maig de 2011 “Vam
… i, a més a més, val a dir que se li entén tot: Benestar, mentides i finançamentXavier RoigDiari Ara, divendres 15 d’abril de 2011 “Si viatgen entre Sant Feliu de Codines i Moià travessaran, en 18 minuts, un territori d’uns 14.000 habitants -menys, si hi compten els que només hi viuen entre setmana-. En
Article aparegut a l’Avui d’ahir (podeu també llegir-lo aquí). “L’efecte Pujol”, d’Esteve Vilanova “Quan amb tot el seu llarg camí de reflexió profunda Jordi Pujol ha d’admetre que ja no té arguments per sostenir el que ha estat el seu pensament polític de més de seixanta anys quant a l’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol, és
“Relacions personals”, de Joan F. Mira (Publicat al Quadern d’El País de València el 3 de març de 2011) “Enganxada a pantalles i pantalletes –la gran revolució del nostre temps–, la humanitat prospera, es revolta, s’entreté, estableix lligams abans impensables, i pot rebre oferiments íntims insòlits, sovint en un llenguatge que sembla produït per màquines
Ja fa bastants anys que segueixo Ernest Folch, tant en la seva faceta d’editor com en la d’emprenedor, opinador, fan del Barça (crec que seria un gran president) i home amb les idees força clares. Ras i curt: considero que malgrat la seva joventut és una de les persones amb més projecció i amb el cervell més
Segueixo els articles de l’enginyer i escriptor Xavier Roig des que es va estrenar, fa set o vuit anys, al diari Avui. I ara -com m’ha passat, ai las, amb la majoria d’articulistes que m’interessaven d’aquest diari- per seguir-lo he d’anar al nouvingut i excel·lent Ara. Un diari en el que, per cert, Iu Forn ja no fa la impressió d’escriure sempre el mateix article. En l’Ara
El diari AVUI d’ahir publicava, com tots els dimarts, la secció “Quadern d’art” dels dissenyadors Claret Serrahima i Òscar Guayabero. Una secció que procuro no perdre’m mai perquè la majoria de les coses que s’hi diuen les trobo plenes de trellat. L’article d’ahir, adreçat directament als cervellets pensants del nostre ajuntament (i, de retruc al FAD, que
Una de les meves lectures fixes del cap de setmana és l’article que cada dissabte publica l’escriptor i periodista Gregorio Morán (Oviedo, 1947) a La Vanguardia. La secció -que ja fa més de vint anys que es manté- té un títol preciós i precís: “Sabatinas intempestivas” i, com dic, procuro no perdre-me-la mai. Del senyor Morán -persona amb la
“Un dinar, un país”Joan F. MIra(El Temps, 20 de juliol) De vegades, poques vegades, els qui pensem i vivim d’una certa manera (vull dir els qui tenim una certa idea de País Valencià i una certa lleialtat a la seua condició nacional, els qui ens sentim una miqueta o molt catalanistes i una miqueta o
Pla B: treballarXavier Roig(Publicat a l’AVUI d’avui) Les condicions per estructurar Espanya com a estat modern eren tan senzilles com impossibles: reconèixer que, a més de la nació d’arrel castellana, n’hi ha tres més. Però només tres: la catalana, la basca i la gallega. Cadascuna (per què no?) amb els seus privilegis. Potser la Constitució
Punt i a partSalvador Cardús(Publicat a l’AVUI del 4 de juliol)(Il·lustració de Cristina Losantos) Tot és més clar. Els dos partits grans del Parlament de Catalunya, PSC i CiU, amb la inestimable companyia d’ICV, i a la desesperada, volien retardar la sentència cantada del Tribunal Constitucional fins després de la convocatòria electoral. L’objectiu? Poder-hi arribar
Mediatització d’una tragèdiaJoan B. Culla i Clarà(Publicat a l’AVUI del 24 de juny) Començaré per repetir-me: l’acció militar israeliana que, el passat 31 de maig, avortà el propòsit de l’anomenada Flotilla de la Llibertat d’arribar a Gaza constituí un cúmul d’errors desastrosos amb un resultat injustificable des del punt de vista de les pèrdues humanes,
“Hola, Escòcia! Hola, Quebec!Xavier Roig(Publicat a l’AVUI del 18 de juny) Tot veient el programa de TV3 Adéu, Espanya? em va venir a la memòria la frase del president Pujol que deia que Espanya no és el Canadà, però que el Quebec tampoc és Catalunya. Vull dir que les conclusions que molts n’han tret corren