Un article que em sembla d’allò més oportú en aquesta fase del procés cap a la independència en el qual España ha obert la caixa dels trons i ens amenaça amb mil misèries i marginacions. L’autor és l’enginyer i escriptor Xavier Roig, un clàssic a les pàgines d’opinió del diari Ara dels divendres i, més concretament,
Ho he dit més d’una vegada: un dels articles que mai deixo passar de llarg és el que cada divendres publica l’enginyer, empresari i escriptor Xavier Roig al diari Ara. De vegades el que hi diu m’interessa molt, d’altres potser no tant però he de reconèixer que té la virtut… (n’hi ha més) … de no deixar-me mai indiferent.
No és la primera vegada que ho dic aquí: cada setmana quan arriba a la bústia de casa la revista El Temps el primer que faig és mirar l’última pàgina per veure de què parla Joan Francesc Mira a la seva secció “El temps que corre”. Un hàbit al qual em sotmeto a gust perquè us asseguro que el mestre no m’ha
El dijous 31 de maig de 1984 el diari “El Correo Catalán” va publicar a la seva secció “Correu català”, una pàgina d’opinió que sortia en la nostra llengua, un article meu que ja ni recordava i que un bon amic amb millor memòria que jo m’ha demanat que recuperés. M’he enfilat a dalt de l’armari
Per si a algú li pot interessar aquí teniu un parell d’articles publicats recentment amb els quals em sento plenament identificat. “Riuen”, Manuel Cuyàs(El Punt Avui, 30 de novembre de 2012)Vegeu aquí l’enllaç al text A Madrid –el que entenem per Madrid quan diem Madrid– riuen com hienes des que han sabut que Artur Mas
Mesos enrere, quan Albert Sánchez Piñol va anunciar que publicaria la seva propera novel·la –“Victus”, sobre l’Onze de Setembre– en castellà ja que havia estat aquesta la llengua amb què l’havia redactat es van sentir unes quantes veus de casa nostra escandalitzades de dalt a baix i més d’un crit titllant-lo de traidor, venut o de botifler. Poc després em vaig permetre el
Els diaris Ara i El Punt Avui d’avui publiquen un aclaridor article del magistrat i professor de dret Santiago Vidal Marsal en el qual es detalla el procediment a seguir per arribar a exercir el dret a l’autodeterminació partint de la base que “legalitat i legitimitat no són sempre la mateixa cosa”. Obriu la continuació de
Aquest text va sortir publicat al portal “Núvol. El digital de cultura” el diumenge passat. És la primera vegada que col·laboro amb aquesta nova plataforma d’informació cultural a la xarxa i espero que no sigui l’última. “Sense entrar en consideracions futbolístiques, el canvi del bagenc Pep Guardiola per l’empordanès “Tito” Vilanova a la banqueta del Barça comporta
Editorial de Vilaweb d’avui: “El comunicat fet públic ahir al vespre pel govern de la Generalitat de Catalunya és un error monumental. En veient que la campanya #novullpagar creix d’una manera espectacular, aquest cap de setmana el govern ha canviat radicalment les expressions de simpatia que havia prodigat durant la setmana… (n’hi ha més) … per
“La nostra societat no mereix l’angoixa amb la qual vivim. No podem assistir impassibles a la destrucció sistemàtica del nostre model de vida, disfressada de càstig a una disbauxa en la qual vam caure també nosaltres però que al cap i a la fi responia sobretot a l’ambició i la cobdícia d’altri. I a una
No és la primera vegada que des d’aquestes Totxanes critico la diferent vara de mesurar que la nostra progresia té en relació als conflictes que tenen el seu escenari en terres ìslàmiques i jueves. L’afició a la cassolada de la nostra ciutat (vegeu aquí) de vegades fa figa. Sospitosament. Per això m’ha semblat d’allò més interessant l’article
Un d’aquests articles que fan bo de llegir de tant en tant per saber on som i què hi podem esperar de la llopada que ens envolta. El va publicar el diari Ara abans d’ahir (dijous, 9 de febrer) i el signa Patrícia Gabancho. El catalanisme és mort “Tot i que el catalanisme ha estat indispensable
“No sóc separatista, i altres debats”Salvador CardúsDiari Ara, 8 de novembre de 2011 “No sóc separatista. Ho dic perquè la proximitat de les eleccions tensa el discurs polític, les paraules es tornen armes llancívoles i no ens hauríem de deixar atrapar en la vella terminologia que parla de separadors i de separatistes. Aquesta antiga dicotomia
“Tots en patim algun, a la nostra vida del dia a dia. L’independentista emprenyador no parla, vomita; no pensa, maquina; no camina, patrulla; no respira, conspira; no escriu, escup; no crea, destrueix; no emprèn, emprenya.” Aquest és un fragment de l’article “L’independentista emprenyador” que l’advocat i editor (un bon editor, creieu-me) Quim Torra va publicar dies
Ja ho he escrit en alguna altra ocasió: amb la sortida del nou diari Ara i la unificació de les capçaleres de l’Avui i El Punt els lectors catalans tenim a l’abast dos mitjans de gran nivell, notable interès i pensats amb òptica d’aquí. I, tant en un cas com en l’altre, amb una nòmina de