Totxanes, totxos i maons

“Fa uns anys baixava la Rambla de Barcelona amb un gran sentit de la propietat. Potser no era ni el millor passeig ni el més bonic del món. Però era nostre, allò era alhora el nostre cor i el nostre termòmetre. Aquella riuada de gent que treballava, es divertia o badava, fabricava una personalitat singular, suma d’un plegat de diferències, o no era estrany saludar algun conegut o afegir-te a algun grup improvisat.

Ara esquivo la Rambla. Procuro fugir de la marabunta i provar les mil dreceres de la ruta de la bufeta curta, sens dubte més aromàtica i resguardada. Potser m’he fet gran, nostàlgic i misogin, però jo diria que hi ha alguna cosa més, i que no em resisteixo tant al canvi com a la pèrdua. Perquè hem optat per malvendre’ns el nervi de Barcelona, i per extensió del país, a l’exèrcit de la xancleta…”  (n’hi ha més)

“A l’agost la deriva és més estrident, encara que avui ja s’ha estès a tot l’any. Ens hem inclinat per la quantitat més que per la qualitat, més pels guiris que pels aborígens, més pels descamisats de la farra que per la granota dels obrers o les corbates del Liceu. Bé, és una opció, i de moment no optaré per la solució expeditiva de les mines antipersona. Però no estic obligat a aplaudir res. La meva vocació no és la de fer de figurant en un escenari que ja no és meu.

Quant trigarem a admetre que el turisme desenfrenat també contamina, fins a convertir-se en la pesta blanca del segle XXI? Ens amoïnem per la sostenibilitat dels turons, de les alzines i dels rierols, o com a molt de les balenes. Ben fet. El que encara no hem entès és que també hi ha una ecologia humana. La preservació del paisatge col·lectiu, de les llengües i els costums, de patrimonis fràgils com les cultures i les convivències, de tot això sembla indecorós parlar-ne.

El turisme pel broc gros és tan invasiu, embrutidor i alienant com ho pugui ser el monòxid de carboni. Poder-lo pair i regular no té res a veure amb la tria entre la riquesa o la pobresa, sinó amb l’aposta per la congestió i l’excés. Qui serà el geni pioner que ens ho dirà ben clar? Qui imposarà limitacions de velocitat a hotels, bars, apartaments turístics i companyies de baix cost? Qui els multarà? Qui frenarà la inseguretat i la pol·lució associada a aquest negoci desbordat, tal com hi ha experts que miren de frenar els conductors gamberros?”

“La pesta blanca”, article de l’escriptor Alfred Bosch publicat al diari Avui del dijous 14 d’agost.

No cal dir que el subscric fil per randa…

——————————————————————————————

^{(Podeu accedir als anteriors “Per a la carpeta dels retalls” a través de l’arxiu de Categories que trobareu en la columna de la dreta)}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!