Totxanes, totxos i maons

Ahir, el mateix dia que El Periódico (aquest graaan diari català) ocupava la seva contra amb una entrevista amb la senyora Ariadna Jové, la nova icona (vegeu la il·lustració, quina magnífica imatge!) dels nostres “progres”, sempre compromesos amb els problemes del món però amb una angoixa que està en relació directa al quilometratge: com més lluny són els problemes, més amoïnats se’ns mostren.  (n’hi ha més)

Ahir, dic, en la contra de l’Avui el periodista Iu Forn dedicava la seva columna a parlar d’aquests afers i com que em sembla que la nostra progresia no freqüenta gaire les pàgines de l’esmentat diari m’ha semblat interessant posar aquí l’enllaç a la pàgina i, a més a més, reproduir l’article aquí sota.

Palestines a Cunit
Iu Forn
(Avui, 11 de febrer de 2010)

La Pepa Florolos és una dona molt (però mooolt) compromesa. El seu activisme en favor de la causa palestina l’ha dut a deixar-ho tot i anar-se’n a Ram Al·lah per poder estar al costat de la que ja considera la seva gent. Ella, i altres com ella, donen suport a la població local en la seva lluita pacífica treballant frec a frec amb els comitès de resistència popular. La Pepa és conscient que la seva feina és fonamental per mantenir viva la flama de la revolta i té molt clar que seguirà endavant i que no pot rendir-se perquè la necessiten. El que més reconforta la Pepa Florolos és l’escalf que rep de nombrosos grups progressistes catalans, sempre disposats a defensar les minories que pateixen la intolerància. Sobretot les dones, que, sistemàticament, són humiliades, vexades, agredides, insultades i amenaçades per l’exèrcit israelià.

Lamentablement, la Pepa Florolos i la seva gent estan tan ocupats lluitant per la llibertat del poble àrab a Palestina que encara no han tingut temps d’assabentar-se del que ha passat a la comunitat àrab de Cunit (Baix Penedès). La Fàtima, una mediadora cultural contractada per l’Ajuntament i totalment integrada al poble on viu des de fa 19 anys, acusa a l’imam de coaccionar-la, amenaçar-la, calumniar-la i de pressionar l’alcaldessa perquè la facin fora de la feina. El motiu? Vesteix massa “occidental”, es relaciona amb homes no musulmans i els seus fills juguen amb nens que no són d’origen marroquí. Com era d’esperar, ningú no ha donat suport a la Fàtima. Ni tan sols l’alcaldessa, que, per cert, milita en un partit progre d’aquests que s’omplen la boca de feminisme. I sap qui té la culpa d’aquesta situació, oi? La Fàtima, per descomptat. Si visqués a Ram Al·lah tindria 50 activistes al seu costat, però com que viu a Cunit, un lloc tan poc glamurós per al món solidari, que coi esperava que li passés?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!