Totxanes, totxos i maons

“Últimament escrius menys”, em diu, categòrica, una bona amiga que des de fa una llarga temporada és lectora d’aquestes Totxanes. La meva reacció immediata és respondre-li que no és cert. O que almenys no tinc aquesta sensació. Però reflexiono i, certament, he d’admetre que té raó. Potser el flux d’apunts no ha baixat de manera notòria, però en la majoria dels casos es tracta de publicacions d’articles meus apareguts en altres mitjans, no de textos espontanis, pensats i inspirats en el mateix moment que els escric i els penjo.

Articles meus publicats en altres llocs… o les rituals traduccions dels articles del meu admirat Gabriele Romagnoli a La Repubblica que penjo cada dissabte des de fa un any. Sense oblidar les tres frases dels diumenges, un invent de més cap aquí.

Tot el que dic, doncs, és cert i reconec que confirma el que l’amiga lectora em reclamava. Però, d’altra banda, no tinc sensació d’escriure poc. O de fer el mandra. Ben al contrari: resulta que d’un temps ençà em faig farts de llegir i d’escriure. I de parlar amb gent, ja sigui en viu i en directe o a través d’una pantalla (horrorós sistema, per cert). I de preparar articles i guions de xerrades. Tot al voltant d’un mateix fil conductor: la meva feina de Comissari de l’Any Joan Triadú.

Una feina que encara que oficialment va començar el dia 1 de gener de 2021 i s’acabarà el 31 de desembre, pel que fa a la meva dedicació és a punt de complir ja un any. Ho he explicat en altres ocasions: jo era un pacífic jubilat que vivia confinat a casa meva una mica tristoi perquè la condició de membre de la denominada ‘població de risc’ que comportaven els meus setanta anys m’obligava a tallar radicalment el contacte amb la nostra neta, l’estimadíssima Mila. Poca broma, que de dues o tres tardes cada setmana vàrem passar al zero absolut.

Tot aquest panorama, però, va canviar notablement un dia de juny -aquesta setmana en farà un any exacte- quan un missatge electrònic em feia saber que la família Triadú havia pensat en la meva persona per fer de Comissari dels actes commemoratius del centenari del mestre. Un aniversari rodó que uns quants mesos després, el 30 de desembre, quan el Govern de Catalunya el va incloure en la llista oficial de commemoracions de 2021, va assolir la marca d’‘Any’ amb majúscula: l’Any Joan Triadú.

Un centenari carregat d’activitats i projectes gràcies al fet que l’equip promotor que hi ha darrere va començar a moure’s de seguida per elaborar un programa ampli, interessant i a l’alçada del que ha representat la figura de Triadú en aquest país. Una figura que defineixo com un dels referents ètics més potents que hem tingut a casa nostra en els darrers cent anys. Definició que repeteixo sempre que en tinc l’oportunitat i que fins ara ningú no m’ha discutit.

Els actes del programa de l’Any van començar el gener amb una taula rodona a l’Ateneu Barcelonès i d’aleshores ençà no han fet més que créixer i escampar-se pel territori. I com que a mesura que augmenten les experiències creixen també les anècdotes i els moments màgics que estic vivint he decidit fer una crònica, segurament desordenada, però escrita des de molt endins de tot el que està passant. Una crònica que m’agradaria que us engresqués a seguir la feina que estic fent. Que estem fent, vaja, perquè això és una feina d’equip en la qual m’ha tocat un paper una mica més preponderant que a la resta i que em té la majoria de les hores a plena dedicació, cosa que demostra dues coses: que l’A. és una santa carregada de paciència, i que malgrat alguna lleu xacra física derivada de l’edat encara em mantinc em plena forma (mental).

I ara, a més a més, completament vacunat.

Abans d’acabar aquest apunt em sembla de justícia esmentar els membres del grup promotor de l’Any Joan Triadú: la Teresa i el Joaquim Triadú, fills del mestre, el Carles Duarte, un tot terreny que es mereixeria ell sol tota una sèrie d’apunts monogràfics, la Susanna Àlvarez, col·laboradora estreta dels últims anys de Triadú, i aquest humil redactor de Totxanes. Sense oblidar la feina de suport administratiu de la sempre eficient Elena Serraviñals.

Això continuarà, però si voleu estar al cas de tot el que he escrit sobre Joan Triadú en aquest Bloc des que vaig començar-lo el 2004 he creat un apartat específic al qual podreu accedir des d’aquest enllaç.

Fins a la propera. Que serà molt aviat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!