Totxanes, totxos i maons

L’Any Triadú ens ha de donar encara moltes alegries però dubto que, almenys des de la meva percepció personal, me’n proporcioni tantes i tan concentrades com les que vaig viure el dimecres 2 de juny a la Universitat Autònoma de Barcelona (a Bellaterra) i l’endemà a Granollers. Una estrena de juny ben potent.

L’acte de la Universitat -més concretament de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB– el va organitzar el bon amic David Paloma amb un format en dues parts. La primera va ser un Seminari dedicat a la figura de Joan Triadú en el qual vàrem intervenir Carme Alcoverro, Carles Duarte i jo parlant de diversos aspectes de la personalitat del mestre.

La segona part va ser la presentació de ‘Llegir / Sentir TRI-A-DÚ’, un espectacle de petit format (45 minuts) escrit per David Paloma que alterna veu i música en directe amb textos del mateix Triadú o relacionats amb la seva persona. Els detalls concrets els trobareu àmpliament descrits aquí però no vull deixar de destacar de manera expressa la feina d’Alba Comasòlives, guitarra i flauta travessera, i de Lídia Vila, saxòfon. Dues intèrprets joveníssimes que porten el pes de la sessió al costat de la veu i la presència de Paloma, el creador de l’espectacle.

No exagero gens quan per les xarxes socials recomano aquest espectacle dient que ‘Llegir / Sentir TRI-A-DÚ’ us garanteix quaranta-cinc minuts de talent i de bon gust. És justament això.

L’endemà vàrem assistir a la Sala Tarafa -l’antiga biblioteca de Granollers, ara espai per a actes culturals- a l’estrena de ‘Diari d’un mestre adolescent’ de la companyia ‘Cos de Lletra’. Una lectura dramatitzada del llibre ‘Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent ‘ que descriu les impressions de Joan Triadú destinat com a mestre l’any 1938 -quan encara no tenia disset anys- a l’Escola Ferrer i Guàrdia de Granollers, amb alumnes tot just cinc o sis anys més joves que ell. I molt especialment el seu testimoni de primera mà del brutal bombardeig que l’aviació feixista va fer el dimarts 31 de maig a les 9 del matí. Una acció que va provocar centenars de morts entre la població civil i la quasi total destrucció del centre històric de la vila.

Els detalls de l’espectacle -esplèndid i emocionant, ja us ho avanço- els trobareu aquí i us asseguro que val la pena no perdre’s l’admirable feina d’adaptació del text, a partir d’uns mínims recursos dramàtics i unes puntuals anotacions musicals, centrada en l’expressivitat de l’actor Salva Artesero i a la saviesa de Ruth Vilar, autora de la dramatúrgia i directora de l’obra.

Quan la representació es va acabar ens va faltar temps per saludar la bona gent de la companyia Cos de Lletra i felicitar-los per la bona feina feta.

Va ser just en aquell moment quan va passar una cosa totalment inesperada que va ser la perfecta cirereta final de dos dies seguits carregats de magnífiques vibracions al voltant de la paraula de Joan Triadú i de les interpretacions escèniques a les que vàrem assistir.

Una cosa que no us l’explicaré ara. La deixo pel següent apunt.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!