Des de fa un parell d’anys estic vivint un engrescador procés d’immersió en la figura i l’obra de Joan Triadú. Un procés en el qual m’acompanya la Susanna Àlvarez que ha compartit amb mi les feines preparatòries de l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” que podeu veure al Palau Robert de Barcelona fins al 28 d’abril i que
Ginebra 20 març 60 Amic Triadú: no us estranyi que us enviï la novel·la a la redacció de Serra d’Or. He perdut la vostra adreça. Recordo el carrer, però no recordo el número i no vull riscar que el carter sigui talòs i que la novel·la torni cap a Ginebra abans que l’hàgiu llegida. Perdoneu,
Aquí teniu la reproducció de l’article que el portal digital “Núvol” va publicar el diumenge passat a propòsit de l’exposició d’homenatge a Joan Triadú que es pot veure al Palau Robert de Barcelona fins al 28 d’abril i de la qual he estat comissari conjuntament amb Susanna Àlvarez. L’article el signem tots dos i es pot
Hi ha un home d’uns setanta anys assegut davant d’una màquina d’escriure. La seva atenció està concentrada en el paper que hi ha al corró de la màquina i en un llibre i un feix de notes preses a mà que no apareixen a la fotografia però que hi són.Vesteix amb una pulcritud senzilla i discreta: camisa blanca, jersei i
El suplement de Cultura del diari AVUI, una de les poques parts del diari que no apareix clonada amb l’edició barcelonina d’El Punt, dedica avui unes pàgines especials a la figura del recentment traspassat Joan Triadú, col·laborador històric del diari des dels seus inicis i membre fundador, fa vint-i-un anys, del suplement de llibres dirigit, aleshores i ara, per David Castillo.
Com no podia ser altrament, l’edició d’ahir de La Vanguardia cobria de manera molt correcta la notícia de la mort de Joan Triadú. A part d’una pàgina completa d’esqueles… (n’hi ha més) … publicava cinc articles de Josep Massot, Abert Manent, Agustí Pons, Jordi Amat i Jordi Pujol dedicats a glosar la figura de l’home que ens acaba
Acaben de dir-m’ho: fa una estona que s’ha mort Joan Triadú. I jo -tot i que sabia que d’un temps ençà no estava gaire bé de salut i que, per tant, amb vuitanta-nou anys que tenia qualsevol dia ens podria deixar- no he pogut evitar que se’m trenqués la veu quan he donat les gràcies
Acabo de llegir a la revista El Temps una crítica de Lluís Bonada del llibre “Textos i pretextos de pedagogia. 1938-2008”, de Joan Triadú, que va editar a finals de l’any passat l’editorial vigatana Eumo. La crítica d’en Bonada és de les que a mi m’agradava de fer quan em dedicava a aquests afers. Vull
Aquests dies estic llegint un llibre deliciós, creieu-me. Un llibre que, a més a més, per la seva condició de fragmentari em permet atacar-lo en petites dosis (entre mon pare i la feina vaig molt atrafegat, últimament) sense perdre’n el fil. Es tracta d’“Estimat amic. Cartes i textos”, editat fa tot just tres mesos per les Publicacions de
Tot repassant els diaris d’aquestes tres setmanes que hem estat lluny em trobo amb un text breu, bell i summament emotiu que va ser publicat el dimarts passat a la secció de Cartes al Director de l’Avui. El signa el crític literari Joan Triadú i parla de la seva relació personal amb el recentment traspassat Isidor Cònsul. Crec que
Pel que són els meus costums arribo insòlitament tard a casa ja que no he volgut faltar a la presentació de les memòries de Joan Triadú que acaba d’editar Proa. L’acte s’ha fet, a més a més, en un lloc molt especial i significatiu: la sala Joan XXIII de la Institució Cultural del CIC. Fa uns mesos, quan en aquestes Totxanes aventurava
“Tinc des de fa molts anys una sincera i constant admiració per l’obra crítica de Joan Triadú. Es podria pensar que és per egoisme, ja que de 1971 ençà s’ha ocupat en diverses ocasions de llibres meus, però en realitat és ben bé per una cosa diferent. Hi pensava dimecres passat, llegint un magnífic article