Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

15 d'abril de 2021
0 comentaris

“Joan Triadú a la ciutat dels llibres”: una exposició amb clic, clic, clic…

El 17 de març es varen presentar a la llibreria Ona les tres exposicions i els dos llibres que al voltant de la figura de Joan Triadú, i entre un munt d’activitats més, commemoren el centenari del seu naixement.

Com a comissari de l’Any Triadú he intervingut bastant, amb la col·laboració imprescindible de la Susanna Àlvarez, en la idea i el muntatge d’una d’aquestes exposicions. La que es titula ‘Joan Triadú a la ciutat dels llibres’ que aquesta tarda s’inaugura a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, lloc on està previst que s’hi estigui fins al dissabte 8 de maig.

En l’acte a la llibreria Ona vaig explicar algunes coses sobre aquesta exposició que podeu llegir tot seguit.

—————————————————————–

Una part de la banda sonora de la infantesa de la Teresa i del Joaquim Triadú –ells mateixos ho han explicat alguna vegada– és aquell ‘clic clic clic’ tan especial de la màquina d’escriure del seu pare a la nit, quan tothom ja havia sopat i ells eren al llit. Aquell ‘clic clic clic’ amb el qual, ells, tranquils, s’adormien.
Algunes nits, en canvi, regnava el silenci. Tanmateix, la llum del despatx del pare continuava encesa i el reflex s’escampava pel passadís. Aquell passadís folrat de llibres que presidia el quart pis d’una avinguda que aleshores, ara ja no, tenia un nom que parlava d’un príncep relacionat amb Astúries.
Quan regnava el silenci, doncs, era senyal que Joan Triadú llegia.

Avui soc aquí per explicar una exposició. Una exposició que es diu ‘Joan Triadú a la ciutat dels llibres’ i que si hagués de portar alguna banda sonora d’acompanyament seria, sense cap mena de dubte, aquell ‘clic clic clic’ nocturn que sorgia de la màquina d’escriure del senyor Triadú.
Perquè, com ja es dedueix del títol, en aquesta exposició es parla del Triadú escriptor, traductor, crític literari i, és clar, lector.
Ja hem sentit la Teresa Triadú: la vida ‘pública’ del seu pare va començar a Granollers un dia de gener de 1938, en plena guerra civil, quan encara no havia fet els 17 anys i s’estrenava com a mestre amb uns minyons tot just quatre o cinc anys més joves que ell.
I ja allí Joan Triadú escriu.
Escriu el dietari que seixanta anys després arribarà a les llibreries amb el nom de ‘Dies de memòria. Diari d’un mestre adolescent’.
Fem un salt de vuit anys fins al 1946, quan va publicar a la revista ‘Ariel’ el seu primer article de crítica literària. Una activitat que ja no es va aturar fins al 2010, quan quinze dies després del seu traspàs el diari Avui va publicar l’últim article que els havia lliurat. Entremig, un parèntesi de seixanta-quatre anys de feina, amb una trentena de llibres i uns quants milers d’articles publicats.
De tot això, d’aquesta ‘vida escrita’ de Joan Triadú que es pot resseguir article rere article, conferència rere conferència, llibre rere llibre, és del que va l’exposició ‘Joan Triadú a la ciutat dels llibres’. O, vaja, del que pretén anar, perquè, certament, intentar condensar una vida literària de proporcions tan gegantines sempre és, per força, un exercici d’aproximació.
Una aproximació, però, que hem volgut que sigui honesta i entenedora sobre un home honest que va consagrar la seva vida a fer que entenguéssim els bells secrets que circulen pels carrers i les avingudes de la ciutat dels llibres.

Fins aquí el que seria l’explicació del perquè d’aquesta exposició. Explicació, no pas presentació perquè, de fet, quan presentarem ‘Joan Triadú a la ciutat dels llibres’ serà el proper 15 d’abril.
I ho farem en una biblioteca. A Vic.
Per dos motius. Primerament, perquè aquesta biblioteca -que precisament per aquelles mateixes dates complirà vint-i-cinc anys d’existència- porta des del primer dia el nom de Joan Triadú. I, segonament, perquè estem convençuts que l’hàbitat natural que més li escau a la mostra és, precisament, aquest: el de les biblioteques.
Per aquest motiu, unes quantes còpies de l’exposició circularan de manera simultània per la xarxa de biblioteques del país amb la intenció que arribi al màxim nombre de llocs possibles.

Entrant en detalls diré que ‘Joan Triadú a la ciutat dels llibres’ està formada per set pantalles enrotllables que exposades l’una al costat de l’altra ocupen un espai màxim de sis metres lineals.
Set pantalles que expliquen la bibliografia de Triadú ordenada de manera cronològica i que detallen, per exemple, la seva faceta de crític literari concentrada en els quatre mitjans on va publicar més articles: Ariel, Forja, Serra d’Or i el diari Avui.
També s’aturen en les diverses antologies que va escriure al llarg de la seva vida, amb una atenció especial al petit cataclisme que va desencadenar dintre de la parròquia literària del país la publicació, l’any 1951, de l’‘Antologia de contistes 1850-1950’ i sobretot l’‘Antologia de poesia 1900-1950’.
Després hi ha un espai per conèixer el Triadú activista i defensor de l’eina més important que té un escriptor: la llengua. Però no un activista abrandat i flamíger, sinó esperançat. Albert Manent, que va escriure un munt de pàgines sobre Triadú, deia d’ell que “no només confiava en el futur, sinó que hi creia”. D’aquí que definim Joan Triadú com un activista esperançat.
I es tanca la mostra amb un repàs a alguns dels referents en què es va inspirar. Els gegants damunt de les espatlles dels quals Joan Triadú es va enfilar per veure clar d’on era que veníem i cap on calia que ens hi encaminéssim. És l’espai, doncs, de Verdaguer, Maragall, Rosselló-Pòrcel, Víctor Català, Pompeu Fabra, Maria Antònia Salvà, Trabal, Foix, Costa i Llobera, Folch i Torras, Marià Manent i Carles Riba.

Amb el pas dels anys, aquell ‘clic clic clic’ entranyable i domèstic ja ha deixat de ser només un record familiar sinó que ha entrat en el que podríem denominar l’espai simbòlic del país. I reivindicar tot allò que representa la seva vida, la seva obra i el seu mestratge és sens dubte un dels objectius més importants que té l’Any Joan Triadú del qual tinc l’honor de ser el Comissari.

No vull acabar sense reconèixer la bona feina que ha fet l’escola Elisava i, més concretament, la dissenyadora Eva Ríos. No era gens fàcil el repte que tenia damunt de la taula, però gràcies a la seva feina les persones que visitaran aquesta exposició s’adonaran, seguint Joan Triadú, de com pot arribar a ser de bella, lliure i acollidora la ciutat dels llibres.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!