Començo el setanta-unè any de la meva vida d’una manera molt especial. Una manera que si me l’haguessin explicat dotze mesos enrere segurament no me l’hauria cregut. M’apresso a dir que allò a què faig referència en aquest inici tan enigmàtic no té res a veure, sortosament, amb el virus que ens ha estat martiritzant
Vegeu aquí l’article anterior. Com dic al final de l’apunt anterior, la història de ‘Rascayú’ comença un dia de 1943 quan Bonet de San Pedro y Los 7 de Palma enregistren la cançó. Poc després aquelles accelerades notes a ritme de fox-trot s’escampaven per la ràdio y no van trigar gaire a estar en boca
Tinc la secreta esperança que l’any que ve, aprofitant que serà el centenari del naixement de Joan Triadú, algú es dedicarà a estudiar una mica la importància que va tenir en el seu moment, l’any 1951, la publicació de l‘Antologia de la poesia Catalana 1900-1950. I de manera molt especial la gran (en termes relatius,
(Vegeu aquí l’article anterior) ¿No us ha passat mai d’estar remenant unes carpetes, uns calaixos o uns armaris i de cop i volta descobrir uns documents (papers, fotografies, objectes…) que ja havíeu oblidat i que, a més a més, unes quantes coincidències totalment degudes a l’atzar en el moment de la troballa es combinen per
Ahir, dissabte, es va inaugurar l’Espai Joan Triadú a la Biblioteca Terra Baixa de Ribes de Freser. Com va dir durant l’acte la consellera Irene Rigau difícilment es podria trobar un lloc més plaent a Triadú que una biblioteca per acollir –de manera ara ja permanent– els diversos objectes personals i documents que han donat contingut a
Després d’un llarg recorregut que va començar el gener de 2013 al Palau Robert de Barcelona i que va continuar per Vic, Sant Cugat del Vallès, Granollers i l’Espluga de Francolí l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” arriba al seu punt final i fa estació definitiva a Ribes de Freser, la vila on
Com a complement del que us explicava en el meu últim apunt (aquest) a propòsit de la pèrdua –desaparició, vaja– del costum d’escriure cartes de les de tota la vida avui poso al vostre abast un parell que varen ser escrites des de Ginebra per Mercè Rodoreda i adreçades al crític literari Joan Triadú. Pertanyen a l’època en què s’inicia la relació epistolar entre l’escriptora i
Ahir al vespre vàrem inaugurar a la Casa de Cultura de Sant Cugat l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” que s’hi estarà fins al dissabte 2 de novembre. A molts dels lectors d’aquestes Totxanes el serà sumnmament familiar aquesta mostra de la qual sóc un dels comissaris al costat de la coblocaire
Després de quasi tres mesos i mig oberta al públic, el proper diumenge 28 d’abril serà l’últim dia per visitar a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)”. La mostra no s’atura aquí, però. Ara es posa a caminar: el 9 de maig s’inaugura a Vic i després anirà a Sant
Amb una subtil i elegantíssima estirada d’orelles final -que m’he guanyat merescudament, per acaparador i no deixar enraonar als altres- la Susanna Àlvarez i Rodolès, l’altra comissària de l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)”, fa algunes reflexions en el seu Bloc a propòsit de la Jornada sobre Triadú que vàrem celebrar fa un parell
Com vaig anunciar, el dijous per la tarda es va celebrar la Jornada sobre Joan Triadú en el marc de l’exposició “Llegir com viure” que en homenatge al mestre es va inaugurar al Palau Robert el passat gener i encara podeu visitar fins al 28 d’abril. Els detalls els trobareu aquí i no descarto, més endavant, estendre’m sobre algun aspecte concret de les moltes
En el marc de l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” que encara podeu veure a la Sala Cotxeres del Palau Robert fins al diumenge 28 d’abril hem organitzat una Jornada dedicada a parlar de diversos aspectes de la trajectòria professional i humana de Triadú. La Jornada es farà a la Sala d’Actes del
(la sèrie comença aquí) Triadú: un home que s’estimava l’escola Tenim la sort que la major part de l’extensa obra de Joan Triadú està publicada en diaris i revistes i també aplegada en llibres recopilatoris. Això ha permès, per exemple, que quasi tots els textos que apareixen en l’exposició siguin seus. De les “Memòries d’un segle d’or”, principalment, però també d’altres publicacions. (n’hi ha
(la sèrie comença aquí) Triadú: un home de rigor Durant la dècada dels 40 Joan Triadú va posar en pràctica un concepte fonamental que va heretar del seu mestre Carles Riba. Un concepte -el rigor- que deia que siguin quines siguin les privacions i les dificultats que ens envoltin no hi ha cap mena d’excusa ni de contemplació:
(la sèrie comença aquí) Triadú: un home d’esperança Més que un home de fe -que ho era-, a mi m’agrada més definir Joan Triadú com un home d’esperança. D’una esperança, a més a més, activa i fecunda ja que no militava ni en les files dels panxacontents que ho esperen tot de la divina providència, ni en les dels ploramiques, una casta ben nombrosa en