Chào ông Viêt Nam

Avui 15 díes sense llibertat dels Jordis.. Exigim que tornin a casa.

No podem escriure res sense recordar que dues persones del poble són a la presó. Dues persones pacifistes són a la presó. Dues bones persones són a la presó. Que no han fet res. Són dos presos polítics, diguin el que diguin. I no poden ser a Soto del Real, una presó d’un país estranger, sense cap seguretat jurídica.

Dit això, un cap de setmana ben estrany, molt. Penso que som milers i milers de ciutadans d’aquesta República tot just proclamada fa tres díes que ens sentim com en un núvol, o perplexes, o angoixats, o expectants, o amatents per actuar en la seva defensa o ….. no fer res. Silenci.

L’únic que sé, el fet, és que no s’ha fet res per implementar la Llei de Transitorietat i fer els decrets perque la República comenci a caminar. I la bandera espaÑola encara al Palau de la Generalitat. Ni tampoc cap mobilització per defensar el Parlament, ni el Palau de la Generalitat ni les Conselleríes.

Jo em sento súbdita d’aquesta República, ho sóc, que va nèixer fa tres díes. Un part potser prematur, però legítim. Una República que necessita molta cura i que cal defensar-la. I ho farem. El poble sí.

I si us plau que no ens tractin d’idiotes. La grandíssima majoria que vam anar a votar el dia 1 d’octubre juntament amb els que no van poder fer-ho sabíem, i sabem, que la República de Catalunya no seria factible ni a l’endemà, ni un dia després. Molt de temps encara per endavant per bastir-la.

I ara unes eleccions autonòmiques convocades per el gobierno del reino de espaÑa a tota pressa. Un signe de debilitat, és el que crec, o senzillament empès per les ordres de la Comunitat Europea. Ara diuen en proclames VOTAREM ….. i em fa mal que ho diguin. Els tecnicismes dels partits polítics no ténen aturador i podem copsar la hipocresia i el cinisme dels polítics dels partits unionistes PP, C’s, PSC i els que no ho són, Catalunya Sí Que Es Pot, Comuns i Podem.

Deixo les  fotografíes que vaig fer divendres 27 d’octubre. Aquest dia ningú l’esborrarà. No poden. Es va fer el que calia fer. No es va claudicar. Tenim la legitimitat. Tota. I els que erem al carrer vam plorar, ballar, riure, ens vam abraçar i el camí del Passeig Picasso per el carrer Princesa fins la Plaça Sant Jaume va ser màgic, molt, i que mai oblidaré.

I amb tots els meus respectes i sense deixar ni de bon tros de confiar ni amb el nostre Govern ni amb els nostres representants:

Senyor President, Consellers, representants polítics, Parlament …. actueu. Prou de silencis. Sabeu que ens teniu al vostre costat i el nostre suport.

Actualització: El nostre President i alguns Consellers són a Brussel.les i demà ferà una declaració. Ja han actuat. Esperem a escoltar les seves paraules. Ara ja no poden dir que es tracta d’un afer intern del reino de espaÑa.

Parlament dissolt. Ara sí entenc molt millor la votació secreta i els dos vots en blanc.

# seguim   ………

Sempre recordo les paraules de George Orwell : La veritat és el més revolucionari dels actes per canviar una societat.

I una última fotografía del dia d’ahir …..  Res a comentar.

Existeixen, una minoria sí, però que la gran majoria els dona suport. Fixeu-vos amb l’esvàstica del braç d’un d’aquests individus. Aquesta majoria, respectable, diuen que volen votar i mantenen a tots aquests violents a la seva avantguarda per anar fent camí i trinxar als catalan tant com puguin.

Avui 10 díes sense llibertat dels Jordis. Volem que tornin a casa.

És molt gros el que està passant.  Ara bé, en totes les manifestacions que he anat ( la última la de dissabte …. ja em perdo ), he copsat que cada vegada hi ha més i més gent absolutament convençuda que hem d’anar cap a la independència i bastir la República de Catalunya. Ningú es vol fer enrera, i aquest ningú estic segura que són ja més dels 2.000.000 de persones que van votar amb un SÍ contundent i clar.

No deixarem sols als nostres representants polìtics i per damunt de tot lluitar per l’alliberament dels dos Jordis, presos polìtics, diguin el que diguin els mentiders del reino de españan, perque són uns mentiders, molt mentiders, sense cap mena de vergonya i decència.

Eleccions ? sí, però les constituents. Declaració de la independència ? Sí, absolutament. Procés consituent ? Está més que clar. Preparats per defensar les nostres institucions ? A punt. Protegir el territori ? A punt.

Un molt bon escriptor, periodista i articulista, Juan Manuel de Prada escriu que Rajoy i companyia no s’han llegit els clàssics, Cervantes, Tirso de Molina, Quevedo, quan han decidit aplicar el 155 ……..   Pero todos nos advierten que, si como amigos son los más fieles, como enemigos son los más implacables y acérrimos. Los corteses catalanes, cuando están pacíficos son suaves, pero enojados, resultan terribles. 

I us recomano de llegir l’article al complet. Un llenguatge impecable i bonic i he après un mot que retrata molt bé als castellans ……..  Pero sucede que en España nadie lee a los clásicos, ni conoce su propia Historia, y así se explica tanto pichabravismo en la solicitud maniática de aplicar el artículo 155, que no va ser la panacea al problema catalán.

I no, ara mateix han informat, que el nostre President NO anirà a Madrid. Així ho ha decidit. I em sembla bé. No ho entenia que hi anés. A fer què ? Com em comenta un amic, molt amic, la seva presència podria interpretar-se com un ”desplante torero”, cosa que els espaÑols entenen perfectament. I no, no hi anirà.

Demà a la tarda Parlament i divendres matí  es votarà la declaració d’independència, i espero es tramitarà la Llei de Transitorietat, i es convocaran eleccions CONSTITUENTS, o almenys, és el que m’agradaria, però ja sabem que sempre hi han sorpreses, cops d’efecte. Aquestes eleccions sí, són les legitimes seguint el mandat de les eleccions del 27S15 i el referèndum de l’1O17.

Petita crònica del matí d’avui 26 d’octubre: I no …. No ha estat així. Esperant l’anunci del President per unes eleccions autonòmiques ??????  Ja ho he escrit abans  …  pero ja sabem que sempre hi han sorpreses, cops d’efecte. Però aquesta, senyor president, ha estat molt barroera. Ens ha enganyat, vostè i ja no sabem qui és qui l’han convençut. No ho sabem. Ara sí ho sabem. La negociació ha existit !! I  cada minut que passa canvia tot. Com diu un amic meu, en Hitchcock no ho hagués fet millor. La negociació depenent si es retira el 155 es convoquen eleccions. I com els espaÑols no retiran el 155, doncs res de res. I jo ja sé que si es convoquen eleccions no les acceptaré. Baixo a Plaça Sant Jaume.

Buuuuf. Ja no sé ni que dir ni que escriure. Si després de la compareixença del President hom pensa que la jugada és de geni, jo hi estic d’acord. Ara a veure què passa al Parlament. No hi ha volta de fulla, es proclamarà la independència i endavant les atxes, passi el que passi. Estem preparats.

Anem buidant el pot de la til-la i a punt per actuar. Molt més a prop, cada vegada més.

Ho aconseguirem, segur. Sí, ho aconseguirem, perque ho volem.

L’any 2009 vaig escriure dos apuntaments:

———— En un apunt anterior, curtet, ja ho vaig escriure. I continuem, tots, en aquest món, en la nostra societat, arreu; les coses no van bé.

————-Repeteixo les paraules de George Orwell :

————-In the time of universal deceit, telling the truth is a revolutionary act -.

————-En temps de mentides i enganys universals, dir la veritat és un acte revolucionari.
Res més a dir, oi ?

I escric aquest apunt ara escoltant les paraules del president deel reino de españa. Un discurs de la por, del caos, autoritari, ple de mentides. Un cop d’estat feixista.

Nosaltres, el poble i els nostres representants polítics que van rebre el nostre vot majoritàriament el dia 27 de setembre de 2015, reclamen la legitimitat, tota, i volem que s’implementi la independència per començar a bastir la República de Catalunya, d’acord amb els vots afirmatius del referèndum del dia 1 d’octubre 2017. No hi ha un altre camí. L’altre seria directament una traicció.

Vagi per endavant ….. en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez són presos polítics, diguin el que diguin. La mentida i la manipulació arriba a uns límits esgarrifosos.

Ahir a les 12 del migdia a la Plaça de la Vila de Gràcia, 15 minuts de silenci.

Per la tarda una altra manifestació. A les 7 de la tarda era a Plaça Molina on ens vam reunir un bon grapat de gent, jove, molt jove, mitjana edat, gent gran. Baixant per el carrer de Balmes ens vam agrupar la gent de Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. En arribar a Diagonal, tombem a l’esquerra i anem direcció el Cinc d’Oros i ens parem entre Rambla Catalunya i Riera de Sant Miquel. No tenim ni idea de com anirà aquesta manifestació, però hi erem, amb les nostres espelmes. Uns enrabiats, d’altres tristos, d’altres preocupats, d’altres reinvidicatius. Cridem de tot …..  llibertat presos polítics, no esteu sols, llibertat Jordis, independència ( moltes vegades ), fora, fora la justícia espanyola, fora les forces d’ocupació. Una televisió francesa entrevista un xicot que parla un francès perfecte. Uns quants ens posem al darrera amb uns posters demanant la llibertat dels presos politics. Les respostes d’aquest ciutadà van ser esplèndides i van deixar una mica fora de joc al periodista. Va deixar clar el que vol aquesta gent. Que som un moviment, una revolució pacífica, des de baix a dalt.

Un bon grup de gent porta una senyera llarguíssima i com no sabíem res del que havia de passar, passat 2/4 de 9 del vespre, donem mitja volta i enfilem la Diagonal direcció Francesc Macià. Ens fan un passadís, envoltada de gent, fent proclames i la gent responent, aplaudint. Ens parem passada la Via Augusta, vora del carrer de Balmes i de sobte ens assebentem que hi ha un escenari al Cinc d’Oros i parlaments. Sempre hi ha algú que porta ràdio i escoltem. Uns parlaments fluixets, no gaire engrescadors, la veritat. Eren els primers davant tanta gent dels substituts de’n Cuixart i en Sánchez.  La millor na Sílvia Bel. Té la experiència i sap molt bé llegir el discurs i enviar-lo a la gent i nosaltres l’entomem.

I tota la gent, moltíssima gent és allà, al carrer. Conjurades. Ressolutives. Les espelmes es van apagant. És curiós veure les diferents maneres que la gent ha creat per no cremar-se. L’ambient és de resistència, de convicció, de ràbia, de tristor, de passió. I no se sap com ni qui, però es fa un silenci, un silenci que trenca la nit. I tothom callat. Pensant en els dos Jordis i en la gent apallissada del dia 1 d’octubre, i en els nostres que ja no hi són, en guanyar la batalla, i que no hem de renunciar, ara no. Ni un pas enrere. I de lluny s’escolta un so, veus que canten ? criden ? El so va arribant, com les onades dels estadis de futbol …….   els carrers ara són nostres.

Va ser un moment màgic.

I una cita:

Saber el que cal fer, elimina la por.    –  Rosa Parks ( 1913 – 2005 ).

Sóc de reacció davant els fets. I ahir vam viure un altre fet. La màquina de guerra del govern del reino de españa continúa volent aniquilar el nostre poble. Algú es podia imaginar que l’any 2017 hi hauríen presoners polìtics a Europa ? Doncs sí. Després de veure la repressió cruel i violenta dels últims díes, sí, ens ho imaginem tot.

Però davant d’aquest estat repressiu hi ha un poble combatiu, sense por, resistent i persistent i que no baixarà els braços. Aquesta és la seva creu.

El dia 1 d’octubre vam guanyar. La República de Catalunya és un fet. El Referèndum amb els vots de 2.262.424 de persones afirmant que SÍ , volem la República de Catalunya,  ho va avalar.

Demanem la llibertat dels presoners polítics Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. La jutgessa de l’Audiència Nacional va decidir que sí, que se’ls acusa de sedició i que van organitzar mobilitzacions tumultuàries. No esteu sols, Jordis, ho sabeu i estem amb les mans alçades i demanarem, exigirem, la vostra llibertat.

La èlit d’aquesta màquina de guerra, la Justícia espanyola, continúa parlant i atacant, i nosaltres ens mobilitzem i refusem aquests atacs injustos, execrables i de caire al premodernisme que és on viuen aquesta gent. No els acceptem.

I una cita:

La veritable saviesa està en reconèixer la pròpia ignorància.  –  Sòcrates –

Aquesta gent no la reconeixen ni l’han reconeguda mai, però ep ! no es pot menysprear mai la ignorància dels dirigents espanyols per anar fent via en bastir la República de Catalunya. No hi poden haver-hi errors.

Tot just he arribat a casa. He estat al Passeig Lluís Companys des de les 4 de la tarda, i en acabar el parlament del President senyor Carles Puigdemont he marxat. Sense entendre res, molt decebuda, emprenyada i amb la sensació que ni el nostre Govern ni els diputats han defensat al seu poble, a la gent que va anar a votar diumenge passat, després de molts anys de lluita, i tots sabem sota quines circumstàncies.

Avui era el dia de la proclamació de la independència i de la República de Catalunya. Sí avui. I no ho heu fet. Em sento enganyada. Em costarà molt de païr.

Ho aconseguirem, segur ? Bròquil is NOT OVER.

La gent de AbracadaBras ha editat dos videos a Vimeo molt ben fets. Reals, sincers, emocionants, de lluita, resistència i convicció. És el que és, i aquest en particular desmunta tot el que es va veure ahir a Barcelona. Jo em vaig fixar en una pancarta ( de les moltes que hi havíen i que els diaris i teles ni tan sols en informen), aquesta :

I a continuació a veure aquest video. Res més a dir. Demà tot comença. Ara sí.

[vimeo 237313818 w=640 h=360]
<p><a href=”https://vimeo.com/237313818″>Ells VS nosaltres &middot; 2n homenatge d’AbracadaBras a l’1 d’octubre de 2017</a> from <a href=”https://vimeo.com/abracadabras”>AbracadaBras</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Ahir vaig veure per Betevé el plenari de l’Ajuntament de Barcelona, el meu Ajuntament. I vaig poder escoltar intervencions vergonyants dels senyors Collboni, PSC, Fernández Diaz, PP i de la senyora Cifuentes, Ciudadanos. I els que no sé, no decideixo, ja ho veuré, senyor Pisarello i l’Alcaldessa Ada Colau. Els senyors Bosch, ERC, Trías PdeCat i Ardanuy Demòcrates, van ser contundents i Maria Rovira de la CUP definitiva. Van demanar a l’Alcaldessa Ada Colau de trencar el pacte amb el PSC per la seva actitud en contra un dret universal com és el dret  d’autodeterminació, i la seva tebiesa en condemnar els actes de violència acarnissada contra gent, els ciutadans, que només volíen votar i milers, milers, no van poder, perque els van furtar les urnes, van tancar els col.legis o simplement perque polìcies i guàrdies civils van pegar amb porres, escuts, fins i tot amb les culates de les seves armes, i van estirar la gent amb brutalitat, els van arrossegar per la cara, la boca, els cabells, i van magrejar i assetjar sexualment a dones. Tot d’una manera cruel, amb odi. Són gent dolenta. I molts d’aquests ciutadans de ben segur han votat el PSC, o els Comuns, o Iniciativa.

Perque no n’hi ha prou dient que estan en contra de la violència de manera generalitzada. T’has de posicionar. I ho han fet al costat del poder que amb aquesta violència inadmisible,  s’ha encarnissat amb la gent, amb els civils, que eren dins o fora del seus col.legis electorals, en poblets petits, grans, amb una papereta a la mà. Són uns covards.

I la nostra Alcaldessa, la senyora Ada Colau, que no saps mai que ferà avui, demà o demà passat, no vetlla, no defensa a una grandíssima majoria dels ciutadans de Barcelona.  I m’hi vaig fixar en la seva resposta al senyor Bosch d’ERC ….  No és la màxima preocupació dels ciutadans de Barcelona. Pel carrer em diuen que ara és hora de bastir ponts per negociar, per dialogar. No trencarem el pacte amb el PSC.

RESULTAT DE LA VOTACIÓ DEL REFERÈNDUM – 1r d’octubre 2017 – Barcelona Ciiutat:

Vots del SÍ: 389.777       Vots del NO: 37.975      Vots en BLANC: 13.485

I s’han desmarcat, sí,  i en la votació s’han abstingut, perque no és la màxima preocupació dels ciutadans. La senyora Alcaldessa i els regidors dels Comuns donen validesa als comentaris de la gent del carrer i del seu partit, no pas dels quasi 390.000 ciutadans que van votar SÍ a la independència.

Nosaltres ens queda el poder del carrer, de defensar la llibertat, de no arronsar-nos, un poder bastit sobre la dignitat que no té final, de milions de persones, davant del qual res no pot la força bruta, irracional, sense justificació, i si ho mirem d’un punt de vista moral, abominable. És el que va passar el dia 1r d’octubre de 2017.

La senyora Alcaldessa no en té de dignitat.

Declaracions d’avui 9 d’octubre de l’alcaldessa: El referèndum no pot ser un aval per la independència.

L’Alcaldessa continúa sense escoltar a la majoria dels ciutadans que van votar el dia 1r d’octubre, 390.000 SÍ a la independència.

I una cita:

La memòria de les paraules es perd, però no les emocions.     Amin Maalouf – 1949

Estic pensant tot just quan m’he despertat com cada dia, que avui, 1r d’octubre 2017,  no és un ‘altre’ dia. Avui comencen molts dies. República, independència, llibertat, un futur millor. Ahir no vaig tenir gaire temps per les emocions. A les 4 del matí m’aixeco i a 3/4 de 5 del matí ja era al meu col.legi electoral, Poeta Foix. Abans de les 6 del matí ja erem més de 100 persones fora al carrer i més de 60 persones dins.

Va ser la meva primera escola quan tenia 3 anys, però el nom de l’escola era un altre ‘ República Argentina ‘. Només vaig anar-hi dos anys. Però aquesta escola ha estat sempre al seu lloc del carrer de Balmes i durant un temps pares, mares, veïns s’hi van tancar per defensar-la de l’especulació immobiliària i van guanyar.

Molta gent. Cues. Pluja. Sistema informàtic lent. Informar la gent. Ser-hi. Votar. Butlletes, sobres, urnes, tot a punt.

Sí, les urnes eren al col.legi, les butlletes i els sobres també. Com han arribat ? En cotxe, a les 7 del matí. Algú va baixar d’un cotxe, dues persones, amb les urnes, cinc, i caixes de butlletes i sobres. La emoció entre tots que erem al carrer sota la pluja va ser gran, molt gran. Quina bufetada més desitjada que ha rebut l’estat del reino de españa i els polìtics descreguts. Encara no coneixeu al poble ? No sabeu que es pot organitzar i coordinar amb creativitat, eficiència i rapidesa ? I encara havia d’arribar el millor de tot: el cens universal. Escac i mat.

Il.lusions i emocions. Nervis i angoixa. VIndràn o no vindràn ? Els Mossos, dos, hi són des de les 6 del matí. Es va omplir un informe i ells salvaguardant la convivència sense cap aldarull. I comença la votació. Cap incidència. Una informació que la policia i guàrdia civil vénen. Ràpidament s’endreça tot. Es guarden els ordinadors. La gent ocupant el carrer per les dues bandes. Un carrer estret, on es troba l’entrada del’Escola. Una falsa alarma. Tornem-hi.

I continua venint gent i sembla que la pluja vol parar. Més gent gran, molt gran. Gent jove, molt jove. Parelles amb els seus nadons, de 12, 21 díes, un mes, cinc mesos.

La gent torna a partir de les 6 de la tarda. Ja han votat. Volen defensar les urnes i els vots. Va arribant gent i més gent. Més de tres-centes persones. Corredisses de gent que no han pogut votar en altres col.legis. Un sense parar. Finalment a les 8 del vespre es tanca el col.legi. La gent aplaudeix i cridem plegats HEM VOTAT. Feina feta. Entren els Mossos a requisar les urnes. Informe. Signatures. Entrega de les urnes. El recompte ja s’ha fet. Separar les butlletes del SÍ i el NO és fàcil i ràpid. Tornen els aplaudiments. Abraçades entre la gent. Tornem a casa i el gruix de voluntaris resten a l’Escola per endreçar. Plorem.

I ho hem tornat a fer. La coordinació entre la societat civil catalana és immensa, ben estructurada i eficient. El Referèndum no se realizará. Hemos decomisado las papeletas. También las urnas. No tienen logística. No hay tarjetas sensales. 

I què ? El Referèndum ha estat una realitat. L’hem fet. 400 col.legis tancats i urnes requisades. 700.000 persones que no es poden comptar. 2.262.424 persones han exercit el seu dret de votar. El 90% amb un SÍ ben gran.  7% un NO. 2% en BLANC. 0,89% NULS. Hem guanyat el Referèndum, és el qué és. La realitat. La veritat. I ara, després del recompte de vots, la declaració de la independència. Honorable President, Vice President, diputats, Polítics, Govern, ho sabeu, oi ? I també sabeu que no esteu sols. El poble és al vostre costat.

I deixo per un altre apunt compartir amb vosaltres els meus sentiments, el meu enuig, la meva ràbia, la meva denúncia, per la violència que ha patit la gent amb més de 800 persones amb ferides i cops. Veure les imatges en arribar a casa va ser un shock i vaig plorar.

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

I una cita:

Sobretot, no tinguis por dels moments difícils. D’ells surt el millor.

– Rita Levi-Montalcini – 1902-2012

Avui Vaga i/o Aturada. Només publico aquestes tres fotografíes i la capçalera.

Jo també faig vaga.