Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Avui La Candelera riu ….

Publicat el 2 de febrer de 2011 per rginer

El pessebre encara és al menjador. Aquesta tarda el treuré, com sempre. El matí és lluminós, un cel molt blau i abans de la sortida del sol, Venus i jo ens hem desitjat un molt bon dia. Aleshores …. Si la Candelera riu el fred és viu !!

Ahir vaig tornar a llegir un poema de’n Màrius Torres, llarg, intens, emotiu, genial, sincer i amb la música de fons, puc estar-m’hi una llarga estona entre els mots i la música, en aquests primers díes de febrer. Les orenetes encara no han arribat. 

La rosa, el xiprer i l’oreneta  ( 1937-1941)
Un poema dedicat a Esperança Figueras
Parla la rosa, respon el xiprer

i conclou l’oreneta ..

Tu, reina rosa, i tu desesperat profeta,
ara escolteu, si us plau, una oreneta.

Xiprer, si tú tinguessis ales en lloc d’arrels,
no hauríes dit paraules tan cruels.
Sabríes que la mort sols es pasta a la terra
— l’aire, ni sap el pes d’una desferra!

Sabríes que l’hivern que adorm tot un país,
desvetlla, més enllà un estiu feliç.

Que per a qui és ardit i no sap mirar enrera,
sempre hi ha, al món, un lloc de primavera.

Que sempre, i sobretot per qui no vola sol,
neixen roses a l’ombra del seu vol
i que morir no és res per a qui ha sabut viure
de cara a un cel amic, amb el cor lliure.

I tu, rosa, també si volessis amb mi,
veuries el teu tron cóm és mesquí!

Veuries que l’arrel de la teva nissaga
als llavis dels pastors es fa manyaga.

Veuries la lluna, el sol i els aires verds
també estimen les pedres dels deserts.

Veuries que no ets l’única ni, potser, la més bella,
–tota rosa feliç creu que ho és ella –,

i que per l’ample món només prospera i creix
qui s’oblida una mica d’ell mateix.

Qui en silenci, girant el cor i els ulls enlaire,
confia i viu sense pensar-s’hi gaire.

Qui no guarda al seu pit l’avespa de l’orgull
i a la pàtria de tots, l’atzur s’acull.

I si un xiprer agreujat, quan ve la primavera
ja només pensa en la tardor que espera,

tu pensa que la rosa que és bella i és humil,
creu en la immortalitat de l’abril.

Sí, un nou hivern que adorm tot un país, però que ens desvetllarà un estiu molt feliç …..

Fotografia d’una oreneta volant davant del balconet – primavera 2010

Nam Moi – Tè’t – Any Nou a Viêt Nam

Publicat el 1 de febrer de 2011 per rginer
Malgrat a Viêt Nam celebren l’any nou els mateixos díes que a la Xina, és evident que mantenen unes tradicions culturals pròpies des de fa molts i molts anys. Tê’t és el començament d’un nou cicle, un canvi d’estacions, primavera, tardor.
L’any nou, el dia 3 de febrer 2011, és la explosió, el missatge d’optimisme, d’amor, de joia, de confiança, d’esperances, de vida per tots els habitants d’aquest país.

Els vietnamites han adoptat diverses tradicions, diferents de la Xina, però també han continuat i preservat les que van deixar la cultura confuciana xinesa. 
He rebut la felicitació i els desitjos dels infants a Hû’é; un dibuix fet per els propis infants discapacitats. La família a taula, i els bánh chu’ng i les flors. En l’arxiu podreu veure una fotografía que he trobat de com unes mans, de l’àvia, embolcallen el farcit en unes fulles de la dong amb una sutilesa i amor, que podem copsar en el seu moviment i les seves mans.
La descripció de les festes durant els anys de colonització francesa no són tan i tan diferents de les d’avui. Sí, hi ha més consum, pot ser s’ha perdut aquella frescor, però la alegría, optimisme, amor i gaudir d’aquests tres díes, no, no s’han perdut i podríem trobar famílies que fan exactament el que ens descriu Hoàng Dao Thúy, mestre i precursos de l’escoltisme a Viêt Nam.


Ja es respira la primavera; les branques dels arbres llueixen les seves flors. Els carrers són plens de gent comprant les branques o petits arbres, perque a casa no poden faltar.
Els infants estrenen vestits nous, mengen bánh chu’ng, llencen petards. No hi ha escola. És festa i a casa no hi haurà espai per a ningú més; els avis, tiets i tietes, cosins.
Les famílies pobres celebraran el Tet sense grans menges, les justes, i l’altar estarà preparat per deixar el poquet menjar als seus ancestres juntament amb l’incens.

Les famílies de classe mitjana comencen a treballar per celebrar el Tet. L’àvia visita diferents mercats per trobar l’arròs, glutinós al millor preu, i també alguns pollastres per preparar la vianda. Amb la complicitat de les veïnes, compren un porc sencer, a repartir i peix i fulles de la dong , per poder elaborar el bánh ch’ung.
Els infants no deixen de recordar als pares que han d’estrenar un nou vestit. La majoria de mares i àvies passen tota la nit cosint els nous vestits per els petits.

L’avi ha sortit a comprar tres bulbs de narcissos o flor de lotus. Els posa en aigua durant tot el dia. Seguidament fa un tall a la tija, i els torna a posar en aigua durant un altre dia. Els bulbs els posa en un bol ple d’aigua i els deixa al sol durant més d’una setmana. L’avi vigila i cuida les flors perque el primer dia de l’any puguin lluir tota la seva esplendor.
L’avi també té una altra tasca a fer; escriure els ideogrames en paper vermell per a tota la familia. 

Si la casa familiar té un pati, s’ha de posar una tija ben bonica de bambú de 5 a 6 metres d’alçada, i a la seva punta es pengen flors de paper de tots colors, i petit papers de color vermell amb els ideogrames, que no són res més que els desitjos dels infants.
Al llarg del matí del primer dia del Tê’t tothom espera la visita d’una persona, familiar o amic, que és el portador del benestar, felicitat i salut per tot l’any. Aquesta persona s’ha d’escollir molt bé; no ha de tenir ni deutes, ha de ser treballador, bons sentiments.

El membre més jove de la família, en aquest cas una noia, visita als seus pares, el mestre d’escola dels seus infants, el metge de família, els amics. A cada visita s’intercanvíen desitjos. Val a dir que les noies a Viêt Nam quan es casen van a viure a casa de la família del seu home.

Penso que el Tê’t vietnamita és l’expresió més gran com a poble per aconseguir la pau, concòrdia, felicitat, amor per la gent … Durant aquests díes tot el país està en moviment; totes les llars són plenes de gent; les flors, els bonsais, els fruits donen color i olors; els infants juguen i juguen; les dones a la cuina preparant les menges i d’altres cosint; els homes cuidant les flors i els arbres i escrivint els ideogrames.

Gràcies Dr Nhan i Phuong per els vostres desitjos.

I denunciem: Tres dones assassinades.

Publicat el 1 de febrer de 2011 per rginer

Divendres dues dones han mort presumptament a mans dels seus companys.
Villacarrillo, Jaén i Calvià, Mallorca.
Dissabte una altra dona ha mort a ganivetades a Campo de Criptana. 
Els autors s’han lliurat a la policia.
Hem començat un any 2011 violent, i la tristor envaeix la meva ànima. El meu sincer condol i ràbia, incomprensió, neguit, denúncia.

Una orquídia de color violeta d’un jardí en un racó d’un país llunyà.