Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Avui La Candelera riu ….

Publicat el 2 de febrer de 2011 per rginer

El pessebre encara és al menjador. Aquesta tarda el treuré, com sempre. El matí és lluminós, un cel molt blau i abans de la sortida del sol, Venus i jo ens hem desitjat un molt bon dia. Aleshores …. Si la Candelera riu el fred és viu !!

Ahir vaig tornar a llegir un poema de’n Màrius Torres, llarg, intens, emotiu, genial, sincer i amb la música de fons, puc estar-m’hi una llarga estona entre els mots i la música, en aquests primers díes de febrer. Les orenetes encara no han arribat. 

La rosa, el xiprer i l’oreneta  ( 1937-1941)
Un poema dedicat a Esperança Figueras
Parla la rosa, respon el xiprer

i conclou l’oreneta ..

Tu, reina rosa, i tu desesperat profeta,
ara escolteu, si us plau, una oreneta.

Xiprer, si tú tinguessis ales en lloc d’arrels,
no hauríes dit paraules tan cruels.
Sabríes que la mort sols es pasta a la terra
— l’aire, ni sap el pes d’una desferra!

Sabríes que l’hivern que adorm tot un país,
desvetlla, més enllà un estiu feliç.

Que per a qui és ardit i no sap mirar enrera,
sempre hi ha, al món, un lloc de primavera.

Que sempre, i sobretot per qui no vola sol,
neixen roses a l’ombra del seu vol
i que morir no és res per a qui ha sabut viure
de cara a un cel amic, amb el cor lliure.

I tu, rosa, també si volessis amb mi,
veuries el teu tron cóm és mesquí!

Veuries que l’arrel de la teva nissaga
als llavis dels pastors es fa manyaga.

Veuries la lluna, el sol i els aires verds
també estimen les pedres dels deserts.

Veuries que no ets l’única ni, potser, la més bella,
–tota rosa feliç creu que ho és ella –,

i que per l’ample món només prospera i creix
qui s’oblida una mica d’ell mateix.

Qui en silenci, girant el cor i els ulls enlaire,
confia i viu sense pensar-s’hi gaire.

Qui no guarda al seu pit l’avespa de l’orgull
i a la pàtria de tots, l’atzur s’acull.

I si un xiprer agreujat, quan ve la primavera
ja només pensa en la tardor que espera,

tu pensa que la rosa que és bella i és humil,
creu en la immortalitat de l’abril.

Sí, un nou hivern que adorm tot un país, però que ens desvetllarà un estiu molt feliç …..

Fotografia d’una oreneta volant davant del balconet – primavera 2010


  1. A Palma ha rigut també la Candelera, un sol calent i uns núvols estirats pel vent damunt d’un cel ben blau. Idò a abrigar-se toquen. Per cert en Màrius Torres és tan líric com precís i lúcid. sabia bé de què parlava

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.