Segons l’Alcover-Moll: “Pellofetes blanques i grassoses que es formen a l’arrel dels cabells”. Segons la GEC: “Làmines untuoses separades per descamació de l’estrat corni cutani del cuir cabellut”. Segons el Diccionari de l’IEC: “Làmines separades per descamació del cuir cabellut”. (n’hi ha més) I, per acabar, complementarem la lliçó d’avui amb una breu estona de
Té tota la pinta de ser una llegenda urbana però com que la persona que m’ho va explicar ho va fer amb una gran convicció ho reprodueixo aquí: en l’edifici del Grup Godó, més concretament en la planta on hi ha els despatxos dels directius de RAC1, hi ha un discret recambró -d’aquells que normalment serveixen per desar-hi les
Sobre l’esport en general i, més concretament, sobre l’esport de competició tinc una opinió personal que estic segur que no coincidirà amb la de la majoria de la gent. Una cosa similar podria dir sobre l’esport de seleccions nacionals. De fet, si en alguna ocasió he expressat el meu suport a l’existència de seleccions catalanes ha estat com
No falla, tu. Cada vegada que afrontem un període de crisi econòmica no passen gaires dies sense que algun membre de la classe política comenci a parlar d’implantar mesures de xoc. És a dir, pensades només de cara a la galeria ja que, si s’analitzen amb calma, no tenen la més mínima eficàcia. La xocolata del lloro, vaja. És un procés que sol començar
Quines coses, això d’escriure un Bloc… Resulta que ahir vaig rebre una quantitat que poc em podia imaginar de missatges de lectors que, a part de felicitar-me per ser sant Joan, em preguntaven si havia complert el que l’any passat vaig dir que faria (vegeu aquí): que tornaria a veure el muntatge de la foguera que es fa molt a prop d’on viu Quim
“Desconec si m’agrada perquè em sorprèn o bé és a l’inrevès”. Aquesta és una de les moltes coses que vaig escriure (vegeu aquí) el 7 d’abril de 2006 sota l’impacte de l’audició del primer disc d’un músic i cantant lleidatà de nom David Esterri -Lo Pardal Roquer, de nom de guerra- sobre l’existència del qual fins aquell moment no
Florilegi de definicions aparegudes durant les darreres setmanes en els encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Fill il·legítim i poc puntual: BASTARD (MS) * Tiene el hábito de mandar: ABAD * Es gasta una fortuna en funerals: DILAPIDA (MS) (n’hi ha més) * Carmen nota algo raro y parece evidente
La bona gent de la llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès -i em refereixo no només als propietaris i al personal que l’atèn sinó a una notable quantitat de vilafranquins que li fan costat- organitza des de fa uns quants anys un premi literari singular: el Lector de l’Odissea. (n’hi ha més) És un premi singular perquè -com
Llegeixo a l’AVUI que es veu que ahir, al Parlament de Catalunya, uns quants diputats i un parell de consellers del PSOE de Catalunya, l’antic PSC, es varen fer un panxot de riure quan un col·lega seu de Convergència va definir l’AVUI com “un diari potent d’abast nacional”. La resposta que avui publica Salvador Cot, director d’edicions del diari,
Des de fa quasi tres anys aquestes Totxanes tenen un germanet situat a uns quants milers de quilòmetres de distància. Es diu “Viure a Estocolm” i el trobareu molt fàcilment. Només us cal anar al final de la llista de Blocs recomanats de la columna de la dreta i allí el trobareu esperant-vos. (n’hi ha més) El primer dia que
M’assabento per Vilaweb que Montserrat Abelló (vegeu aquí) ha estat guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Una bona notícia i un reconeixement merescut. Podríem dir que estem en ple “Any Abelló”: fa quatre mesos celebràvem el seu norantè aniversari, encara no fa un mes se li va concedir el Premi Jaume Fuster dels escriptors catalans per
L’altre dia em vaig assabentar que a Barcelona s’havia fet la sessió final d’un concurs infantil i juvenil de lectura en veu alta i vaig pensar que qui l’havia organitzat havia tingut una magnífica idea. Potser són reminiscències dels meus anys de radiofonista però sempre m’ha agradat llegir en veu alta i crec, a més a més, que no ho faig pas malament. De
Encara sota l’impacte de veure aquesta nit passada al Canal 33 el noi gran de casa portant el pòndol del programa “Km 33” dedicat a Mèxic (vegeu aquí) i, per tant, amb les restes de bava que ens queia a l’A. i a mi mentre el contemplàvem, celebro el quart aniversari d’aquest Bloc. L’any passat vaig saludar des del You Tube
“L’Ajuntament de Barcelona ens acaba de descobrir que la capital catalana és la ciutat de les patates braves. Per fer-ho, ha posat en marxa una gran campanya de publicitat, d’aquestes que valen un dineral. De fet, ara no tan sols sabem que a Barcelona s’hi mengen patates braves -no en tenia ni la més remota
Durant el meu habitual quart d’hora de bicicleta estàtica els matins d’aquesta setmana m’estic xutant directe a la vena el primer disc d’Eina, el nou nom del grup que anteriorment coneixíem com Inadaptats. El CD es titula “L’art de la guerra” i segons conten els autors està inspirat per la lectura del clàssic xinès de Sun-Tzu de qui han adoptat