Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Un any més amb la foguera de Sant Joan del barri d’en Monzó.
De fet, ara que hi penso, potser no m’hauria de sorprendre tant ja que en les meves estadístiques de visites aquell apunt ocupa un lloc preeminent -entre els quaranta més visitats de tot el Bloc- amb prop de 700 lectures. Un mèrit sens dubte atribuïble a la tirada que té el nom del mestre Monzó.
Val a dir, però, que en relació a l’any passat hi va haver un petit però significatiu canvi de programa… (n’hi ha més)
A tres quarts de vuit del vespre l’A. i jo ja érem a la cruïlla Floridablanca / Entença / Av. Mistral i vàrem poder fer algunes fotografies de l’espectacular reserva de fustam que l’Associació de Veïns havia aplegat i dels preparatius que l’artista -arquitecte, quasi- de cada any feia a la base de sorra que protegia l’asfalt. (vegeu els arxius fotogràfics al final de l’apunt)
El canvi va ser d’horari: a diferència de l’any passat el muntatge de la foguera -una tasca gairebé arquitectònica- no va començar fins passades les 9 de la nit i l’encesa es va fer pocs minuts abans de les 12. Això em va privar de fer bones fotografies de la disposició de fustes, mobles i altres andròmines -al meu parer el més meritori de la festa- com sí que vaig poder fer l’any passat.
La companyia va ser la mateixa: els bons amics Joan i Isabel, que enguany no tornaran a Grand Canyon (ni nosaltres, que anirem a Sicília). La nit es va acabar d’arrodonir amb la trucada que a les 12 en punt em va fer la Queralt, filla dels nostres amics i fillola meva que ara està treballant al Brasil, per felicitar-me el sant. A través del mòbil ella també va poder sentir un tast de la gresca que hi havia al voltant de la foguera del barri d’en Monzó. I per un moment la màgia de la nit del foc -amb l’ajut de la tecnologia de les telecomunicacions, diguem-ho tot- va fer possible el miracle d’eliminar les distàncies físiques.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!