Uns xiquets acaben de tirar un grapat de petards just baix de casa, i immediatament m’ha arribat la flaire de pólvora a través del balcó obert de bat a bat -quina calor que fa en aquesta casa.
No m’agraden els trons, el soroll, el perill que porten associats.
Però l’olor de pólvora, ai, aquesta és irresistible.
(I la de records que porta. En uns segons m’ha traslladat al carrer Sant Nicolau d’Alcoi a finals d’abril, al barri del Carme d’una València en falles, als carrers d’Alacant tal dia com hui…).
m’encanta la de pólvora, i la de benzina, i la de plàstic nou, i la de goma d’esborrar…