Apòstata desficiosa

Una de les coses que em semblen més espectaculars de l’elecció de Barack Obama com a candidat a president del Estats Units és el calendari. M’explique.

Fill d’un doctor en economia per Harvard i d’una dona -blanca- també amb doctorat, el fet d’ésser mig afroamericà (jo m’estime més dir ‘negre’, i els que he conegut als Estats Units no s’ofenen per això, si és la traducció de ‘black’ i no de ‘nigger’) li ha pesat menys que l’entorn sociocultural en què va crèixer, és evident.

Però només cinc anys i mig abans del seu naixement, al sud dels Estats Units, una dona negra va ser empresonada per negar-se a cedir el seu seient a un blanc. Aleshores, a molts estats, blancs i negres anaven a escoles diferents, vivien a barris diferents, menjaven a restaurants diferents, per llei, i pobre d’aquell que s’atrevira a saltar-se la norma. De tot això, encara no fa ni 60 anys.

I el dia de la marxa de Washington encapçalada per Martin Luther King, Obama acabava de fer dos anyets. Encara no en tenia set quan van assassinar a aquell que “tenia un somni”. I ara el somni, pel que sembla, es diu Barack Hussein Obama.

No ens enganyem: algunes d’aquestes coses, ara no per llei sinó per desigualtat econòmica i “educacional”, es mantenen, i encara hi ha barris de blancs i barris de negres, escoles (majoritàriament) de blancs i (majoritàriament) de negres, moltes més mares fadrines o joves empresonats negres que no pas blancs, feines de blancs i feines de negres (per als qui hi aneu a Nova York, fixeu-vos en qui vos ven les sabatilles, els levis, i la roba interior de Calvin Klein als outlets i les grans botigues al voltant de Union Square o al famós Century 21: si trobeu un blanc, m’aviseu)…

Però alguns van a les millors universitats, molts han passat a formar part de l’extensa classe mitjana americana, tenen més possibilitats per triar com volen que siga la seua vida que fa només mig segle, uns pocs han arribat a llocs de responsabilitats i un d’ells pot convertir-se en el proper dirigent, entre altres coses, de l’exèrcit més perillós -i poderós- del món.

Fa seixanta anys (o menys!), l’hagueren assassinat només per intentar-ho.