Apòstata desficiosa

Aquests dies, de tant en tant, em ve al cap amb molta nitidesa el que passava tot just fa un any… Aquelles llargues jornades d’hospital, sense acabar de perdre encara l’esperança, mirant de trobar forces on semblava que ja no en podien quedar…

I se’m fa palesa la buidor… Em recomforta pensar que ho vaig fer tan bé com vaig saber… I que tot i les dificultats, vaig aconseguir traure-li un petit somriure cada dia…

Però a l’hora d’anar a dormir, quan m’envolta el silenci, sovint no puc evitar trobar a faltar poder desitjar-li bona nit.