Sarsanedas, Roig, Moncada, Teixidor… pedres de toc, vaja (i coda final amb el Tete, la Feliu i la Fleta).
Quan ara fa uns mesos vaig acabar la darrera classe del meu curs "Per què són bones les bones novel·les?" a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès tenia la secreta impressió que després d’una pila d’anys -des de l’època de l’Aula de Lletres, vaja- explicant més o menys les mateixes coses havia arribat el moment de considerar