Totxanes, totxos i maons

Entre les nombroses mostres de simpatia que estic rebent aquests dies per correu electrònic arran dels tres anys d’existència d’aquestes Totxanes (vegeu aquí) m’ha cridat l’atenció el que em diu en Marc V. que, després de definir-se com a seguidor fidel de tot el que escric aquí em renya perquè troba molt "cutre" (ho diu exactament així) que tingui tots els meus apunts impresos en paper i curosament arxivats. "Deveu viure en un pis molt gran perquè el volum que ocupa tot plegat, segons es pot veure pel You Tube, és més que considerable", em diu.  (n’hi ha més) 

No li falta raó, al Marc V. al qual, per altres coses que em comenta, suposo bastant jove i, doncs, habitant genuí i de ple dret de la galàxia digital.

El meu cas, però, és diferent i, tot i que en el seu moment vaig demanar si d’alguna manera es podria generar un CD amb els apunts que tinc publicats i, doncs, allotjats en el servidor de MésVilaweb -opció que sembla impossible ara com ara- he preferit anar a la segura i tenir-los també en paper.

De fet, quan dic que el meu cas és diferent al de l’amic Marc V. és perquè jo mai he amagat que sóc un espècimen arribat a la galàxia digital en patera. Per una simple qüestió d’edat, és clar. Un espècimen, m’apresso a dir-ho, summament afortunat -molts de la meva lleva han abandonat la travessia abans d’arribar-hi- perquè m’he pogut anar espavilant i, encara que sense papers definitius, de tant en tant els habitants de ple dret de la galàxia digital em deixen un raconet en algun semàfor per passar-los un drap pels vidres dels seus cotxes.

Això… i la teoria del "Per si de cas" que vaig aprendre d’en Tomàs, un antic company de feina que, dissortadament, ja no és entre nosaltres.

En Tomàs, home més aviat agnòstic i modern -només us diré que era lector d’El País i dels d’estricta observança-, quan va arribar l’hora de batejar, de celebrar la Primera Comunió o de matricular les seves dues filles a col·legis religiosos ho va fer sense la més mínima vacil·lació: "Per si de cas resulta que tot això dels capellans és veritat", em deia.

Doncs bé, jo davant del dogma de la cibernètica mantinc una posició similar a la del Tomàs però a l’inrevés: "Per si de cas resulta que no és veritat tot això de les memòries quasi il·limitades dels servidors d’internet i la infal·libilitat de les màquines i del suport magnètic" jo prefereixo conservar tot el que escric imprès en paper (fotocòpies aprofitades, per cert), ordenat cronològicament i guardat en arxius d’aquells de taladradora i dues anelles. Els de tota la vida, vaja.

Cutre? No t’ho nego, amic Marc V. Però per si de cas…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!