Totxanes, totxos i maons

Des de fa tres dies tinc damunt la taula un llibre llargament esperat. Es tracta de “Nació.cat”, un estimulant i detallat treball del periodista i il·lustre coblocaire Saül Gordillo en el qual se’ns descriu per primera vegada amb pèls i senyals tot el complex i delicat procés que aviat farà dos anys (vegeu aquí) va culminar amb l’acceptació per part de l’ICANN, l’organisme internacional competent en la matèria, de la denominació “.cat”.

Una fita que, segons explica en el llibre un dels seus protagonistes, “és la primera gran victòria nacional des de la desfeta de 1714″. Potser l’entusiasme el traeix una mica però, vaja, ja deu anar per aquí, la cosa… Sobretot si tenim en compte la poca gràcia que en el seu moment el projecte va fer als espanyols i els entrebancs que polítics i funcionaris (més aquests darrers que els primers, que érem als inicis del “talante”) varen anar posant-hi “sin que se note el empeño”.  (n’hi ha més)

Poca cosa vull dir ara del llibre que no sigui recomanar-lo ferventment ja que és un d’aquells exercicis d’afirmació de la confiança en les pròpies forces dels quals dissortadament anem tan mancats.

Només voldria remarcar tres coses que em semblen importants. La primera la trobem en el pròleg del professor Ramon Tremosa -un home al qual val la pena de seguir-li tot el que escriu- quan destaca que l’obtenció del domini “.cat” es va aconseguir superant alguns dels seculars vicis dels catalans que moltes vegades ens han privat d’avançar.

La història del domini “.cat”, diu Tremosa, és una història d’ambició nacional al més alt nivell sense que nosaltres mateixos ens la rebaixem i aigualim d’entrada. És també un exemple de la superació del clàssic individualisme català; és un model de discreció i saber callar quan convé, treballant sense precipitacions ni frivolitats i, per acabar, és un exemple d’astúcia en el sentit de saber utilitzar al nostre favor les poques febleses de l’adversari.

La segona cosa que vull destacar ara del llibre de Gordillo la trobem a l’epíleg, és a dir a l’altra punta de la introducció de Tremosa. Es tracta d’un “Decàleg de les coses que “.cat” ha fet, fa o bé hauria de fer” escrit per Vicent Partal i en el qual es diuen coses com: “No mirem al costat. Hem trobat un camí nostre, diferent, i despertem admiració precisament per haver estat capaços de fer-ho. Doncs, això. Nosaltres a la nostra” o “Recordeu: en el món global no ets una nació si els altres no et reconeixen com una nació” (i a l’inrevés, afegeixo jo) o “És perquè volem guanyar que anem guanyant”.

La tercera cosa que em sembla remarcable de “Nació.cat” -i, potser, la més important al meu parer- és que dóna els noms de moltes persones -algunes ben poc conegudes- que varen ser clau a l’hora d’arribar amb èxit a la meta del “.cat”.

I entre aquestes persones em sembla just de destacar-ne tres. Els que Gordillo anomena en més d’una ocasió com “el trident”. Són Amadeu Abril, Manel Sanromà i Jordi Alvinyà. Els dos primers són personalitats prestigioses i relacionades des dels inicis amb l’organització de la xarxa a nivell internacional. El tercer va ser Secretari per a la Societat de la Informació durant els últims anys del govern Pujol.

L’Amadeu Abril em consta que és seguidor d’aquestes Totxanes, els altres dos ho desconec. Però crec que és de justícia deixar escrit ara i aquí que en els tres casos tinc el privilegi de conèixer-los, d’haver treballat poc o molt al seu costat i de considerar-me amic seu.

Ras i curt: avui, després de llegir “Nació.cat”, aquest magnífic i energètic llibre que acaba de treure Saül Gordillo, em sento més orgullós que mai de tenir amistats com aquestes.

ABRIL, ALVINYÀ I SANROMÀ. Així, amb majúscules, negreta i ben subratllats. Per vosaltres i per tots els que, amb vosaltres, van fer possible el “.cat” em trec el barret i us expresso la meva admiració i el meu respecte. Tot un honor, companys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!