Déu n’hi do quin any, el 1967! Va començar amb el suïcidi de Luigi Tenco a San Remo ("Ciao, amore, ciao…"), van obrir portes Bocaccio, els magatzems Sears -a tocar de Calvo Sotelo- i el cinema Publi com a primera sala d’art i assaig de Barcelona (amb la projecció de "Repulsión", de Polanski, i el curt
Acaba el dia amb la notícia més esperada: el meu sant patró Antoni de Pàdua m’ha escoltat! (vegeu aquí). Ja s’ha presentat a Frankfurt el programa oficial de la cultura catalana com a convidada d’honor (vegeu aquí) i tot ha sortit rodó, rodó. Ja s’ha sabut, per exemple, que el discurs inaugural el farà Quim Monzó i
Avui, 13 de juny, diada de Sant Antoni de Pàdua, patró del ram de la construcció, es presentarà a Frankfurt el programa oficial de la cultura catalana a la Fira del proper octubre. Tinc un record molt viu dels dies que, quan jo era petit, celebràvem el patró dels paletes. Poc abans del 13 arribava a casa un sobre
Començo bé la setmana: a dos quarts de vuit del matí, ja al despatx, un dels diaris digitals que habitualment visito m’explica, com a notícia que encapçala la seva llista d’informacions, que el divendres passat va ingressar a la presó de Brians-2 un intern equipat amb un aixovar de set vestits de bany destinats a ser usats en la
Ahir per la nit a la Sala 3 de l’Auditori de Barcelona el músic Pau Guillamet “Guillamino” i el poeta Josep Pedrals varen fer el concert de presentació del seu disc “En/doll”, un prometedor experiment de “hip hop” en català que, pel que vaig veure en directe (el disc encara trigarà uns dies a sortir) alterna moments magnífics
Després de quinze mesos de presència als quioscos la revista "benZina" ha fet un pas endavant i partir d’aquest mes de juny ha crescut: de les cent pàgines amb què va començar el març de 2006 ha passat a tenir-ne cent trenta-dues (vegeu aquí). Aquest creixement ha permès la incorporació de noves seccions. Si no m’he descomptat em surten les següents: televisió, videojocs, viatges, arquitectura i lleure. Una secció,
Fa onze mesos -més concretament el dia 6 de juliol de 2006- la gent de Vilaweb posava en marxa una versió dels seus Blocs més avançada de la que fins aquell moment portava una mica més de dos anys funcionant. Des del punt de vista del lector el canvi més important era que la nova versió incorporava una varietat més àmplia de
Si no m’erro em sembla que avui s’acaba la sèrie d’entrevistes que Vilaweb Lletres ha anat fent a diversos editors del país per escatir com veuen la cita de l’octubre vinent a Frankfurt. De frases per destacar n’hi ha unes quantes però jo em quedaria amb el que diu Isabel Martí, l’editora de La Campana, quan se li pregunta sobre què s’hauria de fer
Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: és molt savi, el senyor iPod. Coneix perfectament els meus gustos i les meves cabòries, el punyetero. I una bona prova me la va donar ahir pel matí, durant el meu quart d’hora diari de bicicleta estàtica i de música que ell em tria aleatòriament entre
Sé de sobres que el que avui explicaré no té cap interès per a ningú i que els nombrosos companys blocaires que són més llegits que jo es faran un tip de riure amb la meva ingenuïtat però tot i això no vull dissimular gens la il·lusió que em fa deixar constància ara i aquí que en algun moment d’ahir el meu apunt de recomanacions de llibres per
Dos quarts de 9 del matí d’ahir, dilluns. A Barcelona és festiu. Els polítics van decidir que aquesta Segona Pasqua la celebréssim set dies més tard de quan tocava per allò de no estirar el cap de setmana electoral i que la gent anés a votar (he, he…) massivament. La ciutat és buida. Per l’hora i per la festivitat, és clar.
Poques setmanes després de la nostra anterior visita (vegeu aquí i també aquí) ahir l’A. i jo vàrem tornar a veure el nostre amic Francesc Castanyer. Com que m’ocuparia uns quants apunts seguits no entraré en els detalls que comporta el privilegi de poder tractar amb una persona de la seva delicadesa, experiència i bonhomia. I de la seva memòria, sorprenent
Aquests dies, seguint pels diaris la decisió del senyor Jordi Portabella d’abandonar l’ajuntament de Barcelona pels poc satisfactoris resultats d’ERC en les eleccions del diumenge passat he pensat molt en els senyors R. I sobretot he pensat en ella, en la senyora R. El senyor i la senyora R. són un matrimoni més gran que nosaltres que fa uns quinze anys varen venir a viure
El quiosquer m’acaba de vendre el paquet amb els tres discos del concert de comiat de Lluïs Llach a Verges de finals de març. Una promoció de La Vanguardia que, de fet, comença demà i que, pel que veig, sembla que no presenta cap problema. (vegeu aquí i també aquí) Confesso que jo, que sóc de mena morbós, tenia un especial interès per comprovar una cosa molt concreta
Dels vint-i-sis apunts que he publicat al llarg del mes de maig els 10 més visitats han estat els següents: * 1) "Benvinguts al paradís", d’Obrint Pas. Talls 1 al 4. (vegeu-lo aquí) * 2) Va de "meme" (i de Marató Vinyoli). (vegeu-lo aquí) * 3) "Benvinguts al paradís", d’Obrint Pas. Talls 12 al 18. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Estar