Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern

Ets gran, Fortuny! (XX). Amb moltes aportacions del no menys gran Màrius Serra.

31 de maig de 2007

Ets gran, Fortuny!

Un bonic i entranyable florilegi de definicions publicades recentment en l’encreuat diari en castellà de La Vanguardia que signa el mestre Fortuny. S’hi inclouen també unes quantes aportacions en català del mestre Màrius Serra. La imaginació i l’enginy al poder! Visca els dobles sentits! * Pagano y a menudo amable: GENTIL. * Fita làctia: META (MS) (n’hi

“Retrat d’un assassí d’ocells”: una plaent relectura.

30 de maig de 2007

Llibres i literatura

De vegades -massa poques, ai las- t’encarreguen feines tan plaents que, més que cobrar, pagaries per fer-les. Per exemple l’encàrrec que em va fer l’estimat amic i mestre Àlex Broch per al Diccionari de Literatura Catalana que des de fa un temps està coordinant i que l’any vinent editarà Enciclopèdia Catalana. Un encàrrec que m’ha portat a rellegir "Retrat d’un assassí d’ocells", la primera novel·la per a

Rahola/Ridao: rialles a TV3

28 de maig de 2007

Algú que no em conegui es pensarà, quan llegeixi el que ara diré, que em va la marxa: resulta que anit, per primera vegada en molts anys, vaig plantificar-me davant del televisor en una nit post electoral -a TV3, lògicament- per empassar-m’ho tot. És a dir, vaig començar per la mitja hora abans de tancar els col·legis i

Última visita a la sastreria Modelo (amb l’A., és clar).

27 de maig de 2007

Dijous de la setmana que avui acaba. Quedem a un quart de tres a Rambla-Portaferrissa. Jo vinc de la feina i ella de fer unes quantes gestions i un tip de caminar. Volem anar a la sastreria Modelo per dos motius: per veure si els queda alguna jaqueta d’estiu per a mi i per acomiadar-nos de la

Quico, no et rendeixis!

26 de maig de 2007

Arribo del concert a l’Auditori de Quico Pi de la Serra. Hi presentava "Tot", el seu nou disc després d’una dècada de silenci discogràfic. Crec que dies enrere ja ho deia aquí mateix: he escoltat el disc unes quantes vegades i m’agrada, sí, però no l’acabo de trobar rodó del tot. En canvi fa una estona, defensant-lo en directe

Quins collons, el M. H. (amb “el amigo Zetapé, este chico que tanto promete”).

25 de maig de 2007

Dijous al vespre. Mentre faig temps per anar a l’Auditori a escoltar Miquel Gil, que presentava "Eixos" -discrepo amb l’amic Partal (vegeu aquí): a mi em va semblar un concert intens però no memorable; llàstima, tan excels com és el disc…-, engego el TN Vespre just en el moment que el president Montilla intervé en el míting final

Per a la carpeta dels retalls (LXII): L’Iu Forn i les forces d’okupació (amb addenda final).

24 de maig de 2007

Carpeta de retalls

Una vegada més l’Iu Forn la clava. En aquesta ocasió ens parla, amb el seu to conyívol habitual, de com -per a segons qui- estan canviant els papers en els afers entre qui promou avalots al carrer i les forces encarregades de reprimir-los (paraula més aviat lletjota, aquesta, però enormement exacta, tu). "… a partir d’ara

Cada dia es fa de dia més d’hora…

23 de maig de 2007

… i això els matiners de mena ho agraïm cosa de no dir. Sobretot ara que encara no fa un mes que, quan pocs minuts després de les sis del matí m’enfilava a la bicicleta estàtica per fer el meu quart d’hora d’exercici endollat a l’iPod, encara era negra nit i pedalant de cara al paisatge de Barcelona que es divisa des del

Joan Miquel Oliver: perles en comptagotes.

22 de maig de 2007

"Neda sa nuvia dins es safareig / plora molt i pensa que no s’ho mereix / i sa lluna plena vetlla es tarongers / de color taronja és també aquest peix. // Neda sa nuvia / no se vol casar / s’aigua verda és plena des seu vestit blanc / dins sa casa toquen algo

Estar llegint un llibre (i desitjar que no s’esguerri, si us plau, que no s’esguerri…)

21 de maig de 2007

Llibres i literatura

Al llarg de l’any es convoquen més 1.500 premis literaris en català. Aquesta xifra -que abasta totes les modalitats: novel·la, conte, assaig, poesia, teatre, guions, periodisme, viatges…- representa una mitjana de quatre premis per dia que, segons com es miri, pot semblar exagerada. O no. Quan em pregunten sobre la utilitat dels premis literaris o se’m demana si crec que n’hi ha massa

Per a la carpeta dels retalls (LXI): Sobre aparellar televisió i cultura (o l’exemple de Monzó).

20 de maig de 2007

Carpeta de retalls

"Allò que necessita la tele no és algú que hi vagi a explicar la seva obra. L’obra artística no té cap interès a la tele. A la tele interessa la persona. Els programes volen gent que entengui que posar-se sota els focus implica crear un personatge, una actitud i dir coses que altres no gosen

Una gran setmana: nous discos de Miquel Gil i Els Pets.

19 de maig de 2007

Crec que la setmana que acaba demà haurà estat, des del punt de vista discogràfic, una de les més brillants del que portem d’any. Dimarts comprava "Com anar al cel i tornar", l’últim disc dels Pets (vegeu aquí), i l’endemà "Eixos", l’últim de Miquel Gil (vegeu aquí). I perquè el panorama quedi encara més arrodonit m’ha arribat notícia

Estimo la Laura (però esperaré fins al matrimoni).

18 de maig de 2007

Televisió, ràdio i cinema

Grans elogis de la professió i un merescut premi Laus a la creativitat per al clip dels inefables "Hapiness" (vegeu-lo aquí) cantant "Amo a Laura" en nom d’una "Asociación Nuevo Renacer" que a tall de lema exhibeix un impagable "Por una juventud sin mácula". Ara ha fet precisament un any de l’aparició de la campanya sobre la

Morir a la feina.

17 de maig de 2007

La celebració aquests dies a Barcelona del Saló Construmat i la polèmica desfermada a propòsit de la tremebunda propaganda sobre l’elevat nombre d’accidents laborals en el ram de la construcció (el ram en el que em vaig guanyar la vida durant molts anys) que la Generalitat ha posat en l’estació del metro i dels ferrocarrils de la plaça d’Espanya m’han

Un diumenge magnífic i inesperadament carnerià (i II).

16 de maig de 2007

(la sèrie comença aquí) Un dia de finals dels 50 la Flor Natural dels Jocs Florals de l’exili, celebrats a París, la va guanyar una poeta desconeguda que es deia Maria Castanyer i Figueras, nascuda a Girona el 1913. No va trigar gaire Josep Carner, que era el mantenidor d’aquells Jocs, a saber que la guardonada era filla del seu amic olotí. Això va generar una breu