Totxanes, totxos i maons

Grans elogis de la professió i un merescut premi Laus a la creativitat per al clip dels inefables "Hapiness" (vegeu-lo aquí) cantant "Amo a Laura" en nom d’una "Asociación Nuevo Renacer" que a tall de lema exhibeix un impagable "Por una juventud sin mácula".

Ara ha fet precisament un any de l’aparició de la campanya sobre la qual ja en vaig parlar en aquestes Totxanes (vegeu aquí) perquè, de tot plegat, el que em semblava -i em continua semblant- veritablement simptomàtic de com està el patí és que, al principi, vàrem ser molts els que ens vàrem creure que tot això del "Nuevo Renacer" anava de veres.  (n’hi ha més)

De tota manera, amb la perspectiva que dóna el temps penso que potser hauríem ser una mica més crítics.

Vull dir que tots hem lloat la idea dels creatius publicitaris -jo, sobretot, els envejo el fart de riure que es deurien fer mentre anaven donat forma a tot l’invent: la cançó, el vestuari, la tria dels actors, el logo…- sense tenir en compte que, al capdavall, estem parlant d’una campanya publicitària. És a dir, d’una acció encaminada a fer arribar el missatge d’un anunciant a un públic determinat.

I ara és quan ve la bona: ¿quanta gent del públic en general (no dels professionals) sap que el que anunciaven -o contraanunciaven- els "Hapiness" era el web de MTV?

Molt em temo que, si fèiem la prova, hi hauria més gent coneixedora del nom de l’agència creadora de l’anunci -Tiempo BBDO- que no pas del producte que es venia sota l’empara del "Amo a Laura" i tota la resta.

I, francament, em sembla que això és l’antítesi del que hauria de ser una campanya publicitària: resulta que l’anunci el coneix tothom, que alguns saben qui l’ha fet i, en canvi, són poquíssims els que saben qui és el client; és a dir, qui ha pagat la creació i producció d’aquesta immensa broma. Un client al qual, això sí, gràcies a Internet la distribució no li ha costat ni un ral.

Ja ho he dit en començar: el premi FAD se l’han guanyat a pols. Ara bé, si a can Esade convoquessin premis d’eficàcia empresarial no sé si jo votaria perquè el donessin als cervellets planificadors de can MTV…

O potser resulta que sí, que el futur va per aquí i sóc jo, que bado…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!