Totxanes, totxos i maons

Crec que la setmana que acaba demà haurà estat, des del punt de vista discogràfic, una de les més brillants del que portem d’any. Dimarts comprava "Com anar al cel i tornar", l’últim disc dels Pets (vegeu aquí), i l’endemà "Eixos", l’últim de Miquel Gil (vegeu aquí).

I perquè el panorama quedi encara més arrodonit m’ha arribat notícia de la imminent publicació d’un disc amb dues cançons noves de Joan Miquel Oliver -"Sa núvia morta" i "Hansel i Gretel"- que ja vàrem poder escoltar-li mesos enrere (vegeu aquí) a la sala Heliogàbal.  (n’hi ha més)

Sortosament la cosa no s’acaba aquí ja que la setmana vinent tenim dos concerts molt importants a la sala 2 de l’Auditori que no em penso deixar perdre. El dijous Miquel Gil, ens presentarà el seu nou -i, ja ho avanço, descomunal- "Eixos" (vegeu aquí).

I divendres (vegeu aquí) tindrem el retorn de Quico Pi de la Serra per presentar "Tot", el seu primer disc amb obra pròpia des de fa més de deu anys. Un disc destacable però que, per les vegades que l’he escoltat, puc dir que no m’empeny tant a la lloança com els "Eixos" nous de trinca de Miquel Gil.

Pel que fa al nou disc dels Pets he de dir que l’he escoltat només un parell vegades i, sense entrar ara com ara en més detalls, em sembla un pas més en la seva línia ascendent dels darrers deu anys. En aquest cas decantant-se cap a una línia més lírica i tendra que saben potenciar a la perfecció. No ens fan patir, els de Constantí. Ben al contrari: ens fan gaudir.

Dies enrere li comentava a un bon amic alacantí que feia molt temps que no ens passava el que ens està passant ara: tenim els Països Catalans excel·lentment representats amb Obrint Pas, Antònia Font i Els Pets. Tres grups perfectament comparables amb el que circula ara mateix pel món. I això sense entrar en els solistes (Gil, Bonet, Oliver, Sisa, Puntí…)

El que es perden, Déu meu, els moderns, els cosmopolites i els intel·lectuals profunds. Tan llestos que es creuen que són…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!