Totxanes, totxos i maons

"Neda sa nuvia dins es safareig / plora molt i pensa que no s’ho mereix / i sa lluna plena vetlla es tarongers / de color taronja és també aquest peix. // Neda sa nuvia / no se vol casar / s’aigua verda és plena des seu vestit blanc / dins sa casa toquen algo d’en Chopin / ara que s’hi escau tan exactament." (Romanç infame de sa nuvia morta)

"Per mirar tenia uns ulls / i mirava passar es ovnis / "Dos mil zero… dos mil un" / i m’acariciava es coxis. / Per dormir tenia un cos / i dormia com un somni / somiava sempre amb jo / i me deia: No t’adormis." (Hansel i Gretel)  (n’hi ha més)

Si en l’actual panorama de la música en català hi ha algú capaç d’inventar-se i defensar amb solvència en un disc o damunt d’un escenari (vegeu aquí) històries com aquestes no hi ha cap dubte: estem parlant de Joan Miquel Oliver. O d’Antònia Font (que, si fa no fa, ve a ser el mateix).

Dic tot això perquè des de la setmana passada ja es pot trobar -almenys a can Castelló, que és on el vaig comprar jo- l’últim disc de Joan Miquel Oliver. Un compacte amb només dues cançons que tenen (vegeu aquí) una explicació que les justifica. Si més no des del punt de vista del departament de promoció de la seva casa de discos.

La realitat, però, és que "Sa nuvia morta" -un autodenominat "romanç infame" construït sobre una base melòdica inspirada en el Nocturn núm. 13 de Chopin- i "Hansel i Gretel" -un producte genuí de la factoria Oliver: entra a la primera- són dues magnífiques perles cultivades que recomano ja des d’aquest moment i que crec que -tot i la petitesa del format- les haurem de tenir en compte a l’hora de relacionar què haurà donat de bo, des del punt de vista discogràfic, l’any 2007.

Dues perles servides en comptagotes -el tòpic que defineix els illencs com gent amb tirada cap a la calma es compleix íntegrament en el mestre Oliver- i que, com gairebé tot, ja estan penjades al You Tube. Quines coses…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!