(La sèrie comença aquí)Els dos anys següents -1968 i 1969, els mateixos que en el camp literari feia la seva irrupció Terenci Moix– la figura de Pau Riba va començar a prendre consistència entre la parròquia cada vegada més nombrosa dels seus seguidors. El 23 de maig, tot just quinze dies després que a París els estudiants
“Té veu de regadora, però una regadora pot fer florir tot un jardí“. Aquesta era la frase promocional -atribuïda a Àngel Casas- que un bon dia de finals de 1967 vaig veure en l’aparador d’una botiga de discos i instruments musicals del carrer Pelai que avui ja no existeix. Al seu costat, artísticament escampats, hi havia
Si fa vint-i-quatre hores algú m’hagués parlat d’un país on el dia en què està previst el major nombre de sortides i arribades per via aèria una colla de treballadors emprenyats envaeix les pistes com si fos la cosa més natural del món i col·lapsa el trànsit durant tot un dia deixant bloquejats milers de passatgers
Quan aquest matí el senyor iPod, que és savi, em seleccionava el descomunal "Tom Traubert’s Blues", de Tom Waits (que podeu escoltar aquí), per començar la tanda de música triada aleatòriament que m’inoculo entre pit i esquena durant el meu quart d’hora diari de bicicleta estàtica ja m’he imaginat que avui seria un dia complet.
Tot i que de bon matí, via internet o per la ràdio, ja surto de casa una mica informat del que està passant al món tinc un sistema quasi infalible per assabentar-me de quins són els temes que de debò interessen al ciutadà del carrer. Em refereixo a una espècie de tertúlia que s’organitza -de
A part de les seves consideracions sobre els cagarros i els museus, degudament detallades aquí dies enrere, una altra de les coses que el meu pare em va ensenyar és que en aquesta vida ningú no et regala res. Que davant de qualsevol ganga cal llegir atentament la lletra menuda perquè segurament allí trobarem el
"… Davant del dubte, la junta del Barça va demanar informes jurídics, que avalaven que les eleccions s’havien de fer el 2007, però no es va conformar amb això i va demanar un dictamen a la secretaria general de l’Esport. L’informe d’aquest organisme deia també que les eleccions s’havien de fer el 2007. Sobre la
M’arriba el número 79 de la revista Els Marges i observo amb alegria que gairebé una quarta part del seu contingut l’ocupa un text titulat "Terenci Moix a Camelot" escrit per Josep Maria Benet i Jornet, amic personal de l’escriptor del carrer Ponent. Val a dir que per a qui conegui el llibre de Juan
(NOTA: Per un d’aquells inescrutables misteris de la tecnologia en l’encapçalament d’aquest apunt figura una data i una hora que no són les de la seva publicació. La data correcta és el dijous 20 de juliol i l’hora les 19:03) Dissabte passat l’A. i jo vàrem viure una experiència nova: uns bons amics -que ja han
(NOTA: Per un d’aquells inescrutables misteris de la tecnologia en l’encapçalament d’aquest apunt figura una data i una hora que no són les de la seva publicació. La data correcta és el dilluns 17 de juliol i l’hora les 00:05) La fotografia mostra dos personatges fent punta de coixí. Una dona d’edat indefinida que podríem
Alguna ànima caritativa hauria de fer arribar a totes les emissores i cadenes de televisió catalanes una circular on s’expliqués de manera clara i entenedora (sobretot ben entenedora, si us plau, que els nivells són els que són) que el número format pel dígit SIS i el dígit ZERO és el SEIXANTA i que es pronuncia exactament així:
Potser és que bado però juraria que en els darrers quatre o cinc anys no s’havia parlat tant dels Ciutadans pel Canvi com des de fa un mes. De fet, jo em pensava que ja eren quasi com una llegenda urbana. Com la Loto Ràpid, el Pica 3 o el Pica 5. Més encara: em creia
“Tinc des de fa molts anys una sincera i constant admiració per l’obra crítica de Joan Triadú. Es podria pensar que és per egoisme, ja que de 1971 ençà s’ha ocupat en diverses ocasions de llibres meus, però en realitat és ben bé per una cosa diferent. Hi pensava dimecres passat, llegint un magnífic article
El company de feina Albert S., seguidor d’aquestes totxanes i una de les poques persones del meu entorn amb qui puc intercanviar impressions sobre les darreres tendències en l’arquitectura dels nous tanatoris a Barcelona, m’envia un correu electrònic a propòsit del que explicava dimarts passat per dir-me que el vaticini del meu pare sobre els museus ja va ser
Escolto en un programa de ràdio nocturn de cap de setmana un debat al voltant de les lectures estivals. La locutora defensa la teoria que l’estiu és temps de lectures lleugeres que ajudin a passar l’estona sense gaires maldecaps i prou. En canvi la seva convidada -vaig enganxar el programa quan ja havia començat però, pels indicis