Totxanes, totxos i maons

Si fa vint-i-quatre hores algú m’hagués parlat d’un país on el dia en què està previst el major nombre de sortides i arribades per via aèria una colla de treballadors emprenyats envaeix les pistes com si fos la cosa més natural del món i col·lapsa el trànsit durant tot un dia deixant bloquejats milers de passatgers i suspenent gairebé tres-cents vols amb el consentiment mut de les autoritats hauria pensat que em parlava de Tanganika o d’algun país del sud-est asiàtic. Birmània, per exemple. I no, tu.  (n’hi ha més)

Resulta que aquest desficaci ha passat aquí, al Prat. A l’aeroport de la ciutat de la perpètua samba, empori de la pixarada cosmopolita i cap i casal d’un país que, com explicava avui mateix Salvador Cardús en el seu article "Barbàrie populista", es pot permetre el luxe de tenir una televisió pública en la que qualsevol referència a la cultura que li és pròpia és de veritable encefalograma pla.

I diu que anirem tan bé. Que passat Tots Sants això serà xauxa…

PD (a les 10 de la nit):Perquè la cosa tingui encara més conya pel Telenotícies de TV3 acaben de dir que avui, precisament avui, és el dia que ha entrat en vigor el Pla d’Infraestructures 2006-2026 que el Govern català ha aprovat aquesta mateixa setmana. Ja és pega.
En fi… des de mitja tarda no em puc treure del cap la melodia de "Moon River", de Henry Mancini. Ara, que l’A. ja dorm, faré una repassada al DVD de "Breakfast at Tiffany’s". La vida, amb el senyor Blake Edwards i la deliciosa senyora Hepburn sembla que té uns altres colors… 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!