Totxanes, totxos i maons

“Tinc des de fa molts anys una sincera i constant admiració per l’obra crítica de Joan Triadú. Es podria pensar que és per egoisme, ja que de 1971 ençà s’ha ocupat en diverses ocasions de llibres meus, però en realitat és ben bé per una cosa diferent. Hi pensava dimecres passat, llegint un magnífic article seu sobre Miquel Pairolí on, entre altres coses, Triadú deia: ‘Devem tant a tan pocs!’.
I és veritat, la nostra cultura s’ha salvat, s’ha fet, si més no ha aconseguit de sobreviure fins ara, per uns acords profunds entre algunes persones, poques. Ell posava un exemple clar: ‘En aquests anys de centenaris ens adonem que vivim de l’entesa Prat de la Riba-Pompeu Fabra’. Té raó, i és justament per això mateix que l’actitud coherent de Triadú es fa admirable, encara que en determinats moments puguis discrepar dels seus criteris.
És fàcil dir que Joan Triadú és un excel·lent crític de literatura i un assagista agut i brillant. No hi ha perill d’equivocar-se, i només ens cal rellegir les seves opinions de fa anys per constatar que mai no s’ha deixat arrossegar per modes, manies ni lectures superficials.
Però, això de banda, a mi m’agrada el Triadú que defensa amb lucidesa coses com la responsabilitat individual i la necessitat de coherència. Semblen idees simples, però no són precisament les més comunes. Pel que jo sé, Triadú sí que ha actuat sempre des d’aquestes premisses ètiques, i ho ha fet des de la cultura, opinant de política i, quan ha fet falta, en qüestions personals. L’amistat antiga de Triadú amb Palau Fabre i el seu comportament en els moments més difícils per a aquest en seria un bon exemple.
Ara, als vuitanta-cinc anys, lúcid, encara és un mestre amb qui ers por discrepar des del respecte. Gràcies, Triadú!”Article de Jordi Coca que surt publicat a les pàgines de Cultura del diari Avui d’avui i que per aquelles coses que, ai las, només passen a l’Avui no ha estat penjat en el seu web cosa per la qual he hagut de reproduir-lo íntegrament.  (n’hi ha més)

També es recomana a la parròquia la lectura aquí de “Miquel Pairolí, militant del periodisme literari”, l’article de crítica de Joan Triadú publicat dimecres passat en el suplement de llibres del mateix diari. (Per cert: per aquelles coses que, ai las, només passen a l’Avui si entreu a l’enllaç amb l’article veureu que al final s’ha escolat el nom d’un misteriós Jordi Garcia que no té res a veure amb l’autoria del text, que és d’en Triadú)

Ho he escrit en el títol de l’apunt i ho repeteixo aquí perquè no hi hagi dubtes: subscric paraula per paraula tot el que diu Jordi Coca. (I, de passada, aprofito per recomanar ferventment el llibre “Exploracions. Notes i converses de literatura”, de Miquel Pairolí).

^{(Anterior “Per a la carpeta dels retalls”: 9 de juliol)}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!