Totxanes, totxos i maons

Escolto en un programa de ràdio nocturn de cap de setmana un debat al voltant de les lectures estivals. La locutora defensa la teoria que l’estiu és temps de lectures lleugeres que ajudin a passar l’estona sense gaires maldecaps i prou. En canvi la seva convidada -vaig enganxar el programa quan ja havia començat però, pels indicis de la conversa, em va semblar que era la responsable d’un taller literari de Barcelona- es decantava per l’opció de considerar que qualsevol època de l’any és adient per tastar bona literatura i que, per tant, parlar de llibres d’estiu i llibres d’hivern no passaria de ser una convenció comercial. Una fal·làcia interessada, com si diguéssim.

Precisament aquesta controvèrsia sobre les lectures estivals -a la qual fa una breu referència Sam Abrams en el seu article d’avui a l’Avui– m’agafa en plena programació de lectures per al proper agost i, per tant, em dóna peu a dir-hi la meva.  (n’hi ha més)

Potser és un problema de nomenclatura però, des de la meva perspectiva personal, jo no parlaria de llibres d’estiu i d’hivern sinó de lectures de vacances i de la resta de l’any. D’altra banda comparteixo plenament el principi que qualsevol època del calendari és adequada per llegir bons llibres però també és cert que durant les vacances disposem de molt més temps lliure continuat i, per tant, l’estratègia a l’hora de planificar les lectures -i les relectures!- és diferent. Almenys, ho repeteixo, en el meu cas.

Posaré un exemple. Ara mateix tinc damunt de la taula dos jocs de galerades per llegir i fer-ne després el comentari per al suplement de cultura de l’Avui. Dos llibres que sortiran a meitat de setembre i a principis d’octubre respectivament. Són "Judici final", la novel·la de Ferran Torrent que clou la seva celebrada trilogia sobre la societat valenciana actual, i "El punt blanc de l’horitzó", la novel·la d’Isidre Grau que tanca també la seva pentalogia sobre Vinyes de Savall i la nissaga dels Benavent iniciada fa vint anys amb l’esplèndida "Els colors de l’aigua", premi Sant Jordi de 1985.

Doncs bé, si no sorgeixen imprevistos, el meu propòsit és llegir seguides les tres novel·les del cicle de Torrent i les cinc del cicle de Grau per tal de tenir una visió de conjunt més completa i compacta que la que em dóna la lectura espaiada en el temps dels llibres apareguts anteriorment. D’altra banda Ferran Torrent i Isidre Grau són dos autors que estimo i valoro cosa que, d’entrada, em garanteix llargues estones de plaer.

A aquest programa hi penso afegir la relectura seguida de la trilogia "L’atzar i les ombres", de Julià de Jòdar, que comença amb "L’àngel de la segona mort", continua amb "El trànsit de les fades" i acaba amb l’últim premi Sant Jordi: "El metall impur". Canela fina, vaja.

I si la paciència -sobretot la de l’estimada A., és clar- ho resisteix m’agradaria afegir al lot la lectura de "L’església del mar", que aniria precedida d’un repàs a "Els pilars de la Terra", del follet Ken, un  llibre que fa una pila d’anys que vaig llegir i que recordo que em va agradar força.

Són plans de lectura ambiciosos i divertits que durant els onze mesos de disciplina laboral difícilment podria afrontar i que, en canvi, durant els dies de vacances puc dur a terme sense excessives dificultats.

Val a dir que també tinc previst mantenir vives aquestes Totxanes, és clar. Ja sigui activant, com els dos estius anteriors, la secció "Refregit de totxana a la moda d’estiu" d’apunts seleccionats entre els publicats durant els darrers dotze mesos que per algun motiu em sembla que poden tenir encara un cert interès o, senzillament, entrant a sac amb noves i insospitades batalletes com  l’any passat quan, de resultes de les obres que vàrem fer a casa, se’m va afluixar l’esfínter sentimental i memorístic mentre endreçava la biblioteca i les carpetes d’arxius. Ja aviso que enguany està previst que vinguin a pintar el pis. O sigui que tot és possible.

I ja posats a avançar esdeveniments he de dir que m’han arribat rumors que la penya de can Vilaweb Lletres en porta una de cap per al proper agost. Una de ben grossa per tal que, tot i estar de vacances, no perdem l’hàbit de connectar-nos cada dia a veure com va el món -el de les lletres i l’altre- a través de la xarxa.

Ho sentirem a dir, n’estic segur…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!