Avui parlaré d’una persona que pertany a una espècie que estimo i respecto d’una manera molt especial: els que jo denomino “herois anònims”. Són gent que va per la vida silenciosament, mirant de no trepitjar l’ull de poll de ningú i fent feina. Una feina, a més a més, útil i necessària. Que no busca el
Déu meu, quin país! Impossible aplegar més estultícia en menys quilòmetres quadrats… Jo avui tenia previst parlar, ni que fos breument, de les “Veus literàries”, la sèrie d’onze DVD’s dedicats a onze escriptors catalans que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) acaba d’editar i que es poden consultar íntegrament a través del vostre ordinador si entreu aquí
Ja fa uns quants dies que “De Profundis”, l’últim disc de Joan Isaac, es pot trobar a can FNAC però, en canvi, sembla que la distribuïdora li fa la pirula als meus amics del carrer Tallers perquè encara no l’han rebut i, per tant, encara no el tinc. Si fos supersticiós pensaria que tot plegat ve
Avui fa vuit dies, després de conèixer la notícia de l’acord sobre l’Estatut que els senyors Rodríguez Zapatero i Mas havien pastat a la Moncloa em dedicava en aquesta mateixa pàgina a fer una mica de conyeta. Més concretament em preguntava quan trigaríem a veure pels carrers mostres espontànies de l’entusiasme popular en forma de cartells
Doncs a mi, què voleu que us digui, el darrer disc dels Strokes m’ha agradat. D’acord que no és un xut continuat com aquell magnífic “Is This It” amb el qual varen debutar a finals de 2001 però jo a aquest “First Impressions of Earth” d’ara li trobo coses interessants. Potser sí que hi ha dues
“A veure si d’una vegada entenem que el país es construeix, sobretot, des d’altres bastides, que la política mai més no anirà al capdavant, que ja no és l’avantguarda del canvi, que tan sols n’és la intendència. // Aquí, ara, es necessiten bons empresaris que sàpiguen vincular els seus interessos als del país. Es necessiten
El meu bon amic R. em va explicar en certa ocasió la història, desconec si real o inventada, d’un gallec murri que havia disposat en el seu testament que si es moria a Lugo l’havien d’enterrar a Pontevedra i que si es moria a Pontevedra l’havien d’enterrar a Lugo. Quan un dels fills va preguntar-li el perquè d’unes darreres voluntats tan recargolades la resposta va
Dies enrere, en aquest mateix espai comentava la importància de poder conèixer el màxim nombre de punts de vista al voltant d’un afer abans de llançar-ne una opinió als quatre vents. Ho deia arran de la sorpresa que em va provocar saber les reaccions no gaire favorables que havia suscitat entre la gent de TV3 el llibre
“No, no totes les opinions són igualment respectables. N’hi ha de vomitives. No, no tothom té la seva part de raó. N’hi ha que en tenen molta més que altres, i alguns la van perdre tota el mateix dia que la vergonya. No, no tot és opinable. Moltes coses sí, perquè abunda el gris, però
Només un apunt de dietari gairebé telegràfic: diumenge vinent és l’últim dia que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’exposició -extraordinària, commovedora, memorable- “Literatures de l’exili”. Les meves previsions són de parlar-ne aquí amb una certa extensió quan tingui una mica de temps. De moment un simple avís pels qui puguin seguir
Ja vaig comentar dies enrere que a mi el trasllat dels papers de Salamanca em va agafar de congrés per terres asturianes –“Asturias es España; lo demás, territorio conquistado”, diuen els castissos d’aquelles verdes contrades- i, a més a més, amb un televisor a l’hotel que només tenia sintonitzat el canal de TeleMadrid, la televisió
Igualet, igualet que en el bàsquet -aquell horrorós i exasperant joc en el que facin el que facin els dos equips durant els primers trenta-nou minuts sempre arriben a l’últim empatats; un últim minut insuportable perquè, a més a més, sol durar-ne set o vuit- sembla que ja hi ha acord “in extremis” amb el govern
El mes passat parlava aquí sobre uns elements monumentals existents en el tanatori de Les Corts de Barcelona que des de fa temps m”intriguen i anunciava que em posaria en contacte amb l’arquitecta de l’edifici amb el desig que fos tan amable de donar-me les dades que em faltaven per aclarir els meus dubtes. Quan he tornat d’Astúries m’he
(La sèrie comença aquí) Són dies curiosos aquests, precisament. Dies especials. Tornen els papers de Salamanca i la discussió de l’Estatut amb el govern central ha entrat en fase crítica. I jo, tot això, ho visc en la distància i a través de mitjans que no són els meus habituals. Desconec per quins set sous en
(La sèrie comença aquí) En un dia feiner d’hivern com el d’avui Xixón és una ciutat tranquil·la, endreçada i amb una estètica a mig camí entre l’elegant i el decadent. Molt cantàbrica, diria. Si més no, és clar, el Xixón que he pogut veure i trepitjar: la plaça Major, el barri antic i, sobretot, el