Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
(La sèrie comença aquí)
En un dia feiner d’hivern com el d’avui Xixón és una ciutat tranquil·la, endreçada i amb una estètica a mig camí entre l’elegant i el decadent. Molt cantàbrica, diria. Si més no, és clar, el Xixón que he pogut veure i trepitjar: la plaça Major, el barri antic i, sobretot, el passeig de San Lorenzo que circunda la platja del mateix nom. Un espai preciós que, com és habitual al nord, sempre sorprén al visitant amb el paisatge imprevisible de les seves marees. Dues de pujada i dues més de baixada cada dia i mai en les mateixes hores. (n’hi ha més)
A escala més petita la platja de San Lorenzo remet a la de la Kontxa de Donosti. La qualitat arquitectònica de la façana marítima és menor però, almenys vista -i passejada- de bon matí la platja de San Lorenzo “conxeja” força i té encants suficients com per conjurar-me a tornar-hi amb més calma. I, si pot ser, en època hivernal com ara.
Farem el que podrem… i el que toqui. Com, ara mateix, tornar a les tasques que m’han portat aquí. La pausa-cafè s’ha acabat. A pencar, doncs.
(continua -i acaba- aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!