Totxanes, totxos i maons

“A veure si d’una vegada entenem que el país es construeix, sobretot, des d’altres bastides, que la política mai més no anirà al capdavant, que ja no és l’avantguarda del canvi, que tan sols n’és la intendència. // Aquí, ara, es necessiten bons empresaris que sàpiguen vincular els seus interessos als del país. Es necessiten científics que ens vinculin amb el món. Calen creadors que ens universalitzin. Cal una societat civil que cregui prou en el país per entendre que el futur de la llengua catalana, a més d’una qüestió de dignitat, és la millor arma d’integració col·lectiva que tenim. Ens cal, sobretot, emancipar-nos de les faldilles de la política i, diguem-ho tot, de les seves subvencions. El fiasco de l’Estatut que defensava el nostre Parlament, però, té dues causes profundes: Una, haver menystingut què és Espanya. L’altra, desconnectar, per ignorància o per supèrbia, del que és Catalunya. Tota una lliçó.”

Justament això, tota una lliçó de seny i idees clares, és el que el sociòleg i periodista Salvador Cardús ens oferia ahir en el seu article de cada divendres al diari Avui titulat “Tot torna al seu lloc”. Llegiu-ne aquí el contingut íntegre (el que he reproduït és només la part final) i ja m’ho sabreu dir. És un dels plaers intel·lectuals de la setmana.

^{(Anterior “Per a la carpeta dels retalls”: 25 de gener)}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!