Totxanes, totxos i maons

* L’heroi de la pel·lícula sembla que serà el senyor Mas, que s’està convertint en un exemple de llibre sobre com una temporadeta a l’infern de l’oposició, dejunant com els cargols i desprenent-se de les adherències del passat, pot ser oli en un llum per espavilar-te. La seva jugada anant a la Moncloa en solitari a tancar caixa demostra que almenys té molt clar on és que hi ha el veritable poder i qui és que controla el mànec de la paella. Jo no hi entenc gaire, d’aquestes coses, però em sembla que si fos el president Maragall no estaria gaire content.

* I parlant de cargols i de paelles, on eren els d’ERC? Badaven? Jo, d’ells, tampoc ho estaria gaire, de cofoi…

* Quantes hores trigarem a veure banderoles, cartells, adhesius, “banners” i altres mostres de l’espontaneïtat popular exhibint frases de l’estil de “ZP cumple” o “Mas és més”?

* I quantes setmanes trigarem a veure una altra vegada “el amigo Zapatero” saludant a l’afició des del balcó de la plaça de Sant Jaume, banda muntanya?

* I la nació? Doncs al preàmbul, senyora, al preàmbul. Aquest indret que, com els llimbs, no serveix per a res i que, per cert, ja he sentit tres vegades pronunciar per la ràdio com a “preamble”. És ben clar: círculo i vínculo donen cercle i vincle, no? Doncs preámbulo, preamble.

* I dels quartos, la meitat, diuen. I consorciadament.

Tots preparats, doncs, per al desplegament de la segona part del guió. Aquella que té un títol llarg però d’allò més entenedor: “Del que va aprovar el Parlament oblida-te’n, que ho dèiem de broma, home. El que ara aprovarem sí que és bo”. Ja m’ho va dir, clarivident, el professor Richard S. Morales fa una pila d’estius en el seu poble de la Tierra de Campos: “Un bobo engaña a ciento si le dan lugar y tiempo”.

PD: Per si algú preguntava encara on eren els artistes intel·lectuals -no és redundància- d’esquerres que no havien obert boca durant tots aquests mesos en defensa de Catalunya puc assegurar que no s’havien mort. Acabo de veure’ls al TeleNotícies Migdia de TV3: són a Ciudad Juárez (Mèxic) fent un concert contra les morts de quatre-centes dones en els darrers dotze anys en la zona. Un concert de solidaritat, és clar. Un tema que aquesta colla domina a la perfecció. Quan és lluny, és clar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!