Totxanes, totxos i maons

Avui fa vuit dies, després de conèixer la notícia de l’acord sobre l’Estatut que els senyors Rodríguez Zapatero i Mas havien pastat a la Moncloa em dedicava en aquesta mateixa pàgina a fer una mica de conyeta. Més concretament em preguntava quan trigaríem a veure pels carrers mostres espontànies de l’entusiasme popular en forma de cartells i pancartes amb textos tipus “ZP cumple”, “Mas és més” o similars. Doncs bé, si llegiu la continuació d’aquest comentari veureu com una vegada més la realitat ha superat la imaginació més descordada.  (n’hi ha més)

No fa ni mitja hora al quiosc de Sanllehí he coincidit amb un veí de l’escala del costat. “Ja veig que és cert que no compres El País”, m’ha etzibat directament mentre feia una ullada als tres diaris que tenia a punt per posar a la bossa. Davant de la meva sorpresa s’ha apressat a aclarir-me que segueix les meves totxanes i que el seu comentari venia a propòsit del que vaig escriure aquí mateix dies enrere.

Jo, francament, cada vegada que em trobo cara a cara amb un lector del meu Bloc o dels meus articles sobre llibres a l’Avui no sé com reaccionar. Em sembla que li he dit que em sentia molt honorat i després li he donat les gràcies. “Res de gràcies, al contrari; et passo un cromo que segur que t’agradarà difondre’l”, m’ha contestat. Intrigat li he demanat de què es tractava, m’ho ha explicat i, sí, certament la informació és de les que es porten l’oli.

Resulta que el meu veí, que treballa a Santa Coloma de Gramenet, ha vist aquesta setmana en alguns carrers d’aquella localitat uns cartells signats pel PSC amb un text impagable: “L’Estatut tiene muchos padres pero una sola madre: Manuela”. Queda dit, doncs. I que consti que no em sento capaç d’afegir-hi res més. Potser sí que les normes ètiques m’obligarien a contrastar la informació abans de divulgar-la però, per una banda, el meu veí em sembla persona de confiança i, per l’altra, els veig tan capaços, als nostres polítics, de fer coses com aquesta…

(I que consti que per respecte i vergonya aliena no vull fer sang amb la frase del cartell perquè no em negareu que, llegida amb ulls malèvols, dóna força joc per a la picardia. Ai, si el veu en Rubianes…)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!